Deu ser que aquest cap de setmana se m’han despertat les ganes d’escriure, o que realment hi ha temes per a comentar, però avui m’he llevat amb una notícia sorprenent: el govern espanyol no ha autoritzat a uns metges kosovars la seva assistència a un congrés d’anestesiologia que es celebra a Barcelona.

D’entrada sempre m’ha semblat increïble la postura del govern espanyol enfront de Kosovo. Actualment, dels 27 països de la Unió Europea, només 5 no reconeixen a Kosovo com a estat: Espanya, Eslovàquia, Xipre, Romania i Grècia. I continuen mantenint aquest posicionament malgrat que el Parlament Europeu va aprovar a l’abril de 2013 una resolució instant a tots els Estats Membres a reconèixer Kosovo, per cert, amb els vots en contra dels representants del PP i del PSOE.

En el cas de l’estat espanyol, l’any 2008 va justificar la seva postura per respecte a la legalitat internacional, pel seu recolzament a mantenir la unitat de la UE, i a la garantia d’estabilitat dels Balcans, i tot i que van rebutjar que això tingués res a veure amb la situació que es vivia a Catalunya a ningú se li escapa que la cosa va per aquí. D’un temps ençà, la situació a Catalunya ha canviat de manera significativa, i el que per a molts al 2008 es veia com una utopia, al 2013 es veu com a una possibilitat propera. I una declaració unilateral d’independència, tot i que no és la solució desitjada, avui no deixa de ser una possibilitat. I per tant, cada vegada s’entén més que el govern espanyol farà el que faci falta per a impedir el reconeixement internacional de Kosovo, malgrat signifiqui alinear-se amb postures minoritàries.

Però poques coses deuen haver-hi més allunyades de la política que un congrés europeu d’anestesiologia. I per això sembla incomprensible i ridícula la decisió del consulat espanyol de Macedònia de no tramitar els visats a metges kosovars i impedir la seva assistència al congrés. I encara més que, després de la insistència de la Societat Catalana d’Anestesiologia i de la Societat Europea (l’espanyola se’n va desentendre), ningú es bellugués de la seva postura inicial. Aquestes actituds intransigents no ajuden, i crec que en moments com aquests poden dificultar la celebració d’esdeveniments internacionals a l’estat espanyol, i de retruc a Barcelona i a Catalunya, i que ara menys que mai, són actituds que no ens podem permetre i que hem de denunciar.