L’altre dia, el president del govern espanyol, en la clausura d’una reunió del Cercle d’Economia a Sitges va fer unes declaracions on va dir que a Europa, els països petits no compten gens.

Jo no sé si el Sr. Rajoy necessita classes d’economia o de geografia, però jo li recomanaria que fes una ullada als petits països tant d’Europa com de la resta del món, abans de llançar una afirmació d’aquest estil.

D’entrada, els països petits acostumen a ser més eficients, tendeixen a gastar menys en despesa pública, i a més permeten un major control per part de la ciutadania, coses que d’entrada són positives. Així, si consultem l’Informe Global de competitivitat del World Economic Forum, podem veure que 8 dels 20 països més competitius del món són països europeus petits.

En el cas d’Europa, els països petits, han presentat un creixement superior i estan sortint més ràpidament de la crisi. I d’altra banda, si per exemple ens fixem en la riquesa, agafant com a indicador el PIB per càpita, dels 10 països més rics, 6 són petits.

Si Catalunya fos un estat independent, per nombre d’habitants es situaria lleugerament per sota de Suècia i d’Àustria i per sobre de Dinamarca i de Finlàndia. Ja es veu que, a poques dades que coneguem sobre aquests països, en la majoria dels casos estan en una situació molt millor que la de l’estat espanyol. Especialment sagnant és la comparació de la taxa d’atur, doncs aquests països tenen taxes entre el 4,90 i el 8,40%, molt inferiors al 26,80% que té Espanya.

Per tant, i a diferència del que afirmava el Sr. Rajoy, els països petits compten, i a més ja veiem que permeten oferir una millor qualitat de vida als seus ciutadans. I si amb aquestes declaracions, el que pretenia era desmoralitzar als catalans, amb les dades existents crec que som molts els que preferim tenir un país petit, i en tot cas, i com deia en Llach, és així com m’agrada a mi.