Presentació de “El carrer de l’Embut” de Pilar Rahola

Imatge

Fa uns dies vaig fer la presentació de “El carrer de l’Embut”, el darrer llibre de la Pilar Rahola a Badalona, i alguns dels assistents em van comentar si els hi podia enviar el que vaig dir. Aquí us ho deixo per a qui ho vulgui llegir. I per a qui no, us recomano el llibre, que val la pena.

“Bon dia a tothom i benvinguts a aquest acte. Quan em van demanar d’estar avui aquí amb la Pilar i amb tots vosaltres, en un primer moment em vaig quedar una mica sorpresa, però vaig acceptar el repte, i el vaig acceptar perquè em va fer una especial il·lusió.

Molts dels que esteu aquí sabeu que ara em dedico a la política com a regidora a Badalona, però avui no vinc ni a parlar de política, ni de medi ambient. Avui estic aquí per a parlar-vos del darrer llibre de la Pilar Rahola, la novel·la el carrer de l’embut. En primer lloc com a admiradora de la Pilar, però també per la meva relació de tota la vida amb un dels escenaris on transcorre la novel·la: Cadaqués. Un Cadaqués al que vaig començar anar de ben petita, quan encara cada matí s’hi veia arribar el vaixell que hi portava l’aigua. I un Cadaqués amb el que, i sobretot gràcies als meus pares, no hi he tingut un vincle només d’estiuejant sinó que m’he relacionat molt amb la seva gent, i he conegut la seva història, les seves costums i la seva manera de parlar.

I quan abans us deia que era un repte, és que presentar a la Pilar, no és senzill, i a Badalona on viu, encara menys, perquè la Pilar és una persona molt coneguda.

En tot cas, la Pilar és una dona amb una trajectòria professional impressionant, i amb fortes conviccions, i que s’ha caracteritzat entre d’altres coses per la seu compromís amb Catalunya, per la seva lluita contra l’antisemitisme, fet que li ha comportat nombrosos reconeixements internacionals, i la seva defensa dels drets dels animals.

Una dona que no deixa indiferent, que fa bellugar a la gent de la cadira, i que o se l’admira profundament, o se la critica també amb passió. Evidentment jo sóc dels primers, d’un conjunt de persones que l’hem anat coneixent a partir de la seva dedicació a la política i que després l’hem anat seguint en la seva trajectòria periodística, en diferents mitjans. Però de tots aquests mitjans, jo sempre m’he quedat amb l’escriptura, especialment amb les columnes de la Vanguardia que he anat llegint al llarg dels anys.

Per tot això, vaig anar seguint els llibres d’assaig que anava publicant, alguns que són reculls dels diferents articles ja publicats, i d’altres com la màscara del rei Artur o la república islàmica d’Espanya. De tots em va agradar especialment la màscara del rei Artur, no només per l’afinitat política amb el seu protagonista, que evidentment també, però sobretot per la manera d’apropar-se al polític, complaent a vegades, crítica d’altres, però sempre oferint una visió molt personal.

I quan vaig saber que preparava una novel·la la vaig estar esperant amb atenció, perquè m’encuriosia veure el que jo creia que era una nova faceta de la Pilar i perquè em va captivar el fet de saber que en part estava ambientada a Cadaqués. Amb el temps he descobert que aquesta no era la seva primera novel·la, sinó la tercera, doncs ja havia escrit dues novel·les a mitjans dels anys 80.

I el llibre ha complert realment les meves expectatives i, com a lectora, he passat unes molt bones estones, que són les que espero saber transmetre-us.

Un llibre que té dos protagonistes, en Miquel i la Montserrat, dues persones molt diferents, que no tenen res en comú, ni l’origen, ell de Cadaqués i ella de Barcelona, ni la classe social, ell pescador i ella filla de la burgesia, ni la vida que decideixen portar, i amb dues vides que va convergint en determinats moments, i que serveixen de fil conductor per a tota la història. I d’ells a mi em va impactar més la Montserrat, potser perquè en algun aspecte m’hi vaig identificar. Una dona en un inici atrapada per la vida que s’espera que ha de portar una noia de la burgesia, però que en un moment donat s’adona que no pertany al seu món. Una dona a la recerca de la seva identitat, que vol ser lliure, que aconsegueix vèncer les seves pors, i que finalment com diu la Pilar, conquereix la seva vida.

Però alhora, el llibre està ple de molts altres personatges, alguns imaginaris, però molts reals, en el que és un passeig per un dels períodes més apassionants de la nostra història, que va des del cop d’estat de Primo de Rivera fins a la Guerra Civil.

I de totes els aspectes que surten jo volia destacar-ne bàsicament dos perquè són els que més m’han tocat:  un dels personatges reals de la novel·la, el mestre Lluís Tassis, i el retrat que fa de Cadaqués, però no del seu paisatge, sinó del Cadaqués format per la seva gent.

En aquest sentit, la Pilar m’ha permès descobrir la figura del mestre Lluis Tassis, un home catalanista, d’esquerres i republicà. Un home amb una manera innovadora d’ensenyar, dedicat en cos i ànima als seus alumnes, en qui va deixar una petjada que s’ha mantingut al llarg dels anys. I a partir d’aquest llibre, he anat buscant altres escrits d’alumnes seus i l’he pogut conèixer i veure que era un referent. I jo crec que el  llibre de la Pilar contribuirà sens dubte a rescatar-lo d’un oblit injust i també a posar en relleu la gran tasca que van fer tants i tants mestres republicans.

Però definitivament, amb el que he gaudit més és amb tota la part on la Pilar parla de Cadaqués. Un Cadaqués que per a molts és un paisatge, salvatge, indòmit, modelat per la tramuntana, però que per mi és sobretot la seva història i la seva gent. Un Cadaqués que difícilment es fa evident a la gent que hi va de passada, i que queda molt ben definit amb el “Nós amb nós”. Una societat tancada en sí mateixa, formada per pescadors i navegants, que alhora convivia amb personalitats de la política però també de la cultura i de l’art, amb una barreja no sé si de tolerància o d’indiferència. Un poble aïllat per terra, però ben comunicat per mar. Com deia Josep Pla, una illa, ja que ell explicava que la única manera d’entendre la història de Cadaqués i la manera de ser de la seva gent era considerant aquest país com una illa.

I un poble que com a conseqüència d’aquest aïllament encara manté una manera pròpia de parlar, el cadaquesenc, que a part de conservar amb orgull el salat que s’ha perdut a l’Empordà, conserva també una gran riquesa de mots i ditxos, que la Pilar ha sabut recollir d’una manera molt fidel en el llibre, mostrant el que per a mi és un Cadaqués conegut i estimat, i que potser per a molts serà un descobriment.

I ja per acabar, només em queda felicitar-te Pilar per aquest llibre, i demanar-te que continuïs amb aquest camí que has reprès i que no haguem d’esperar tants anys per a una nova novel·la, ja que jo segur, però que crec que som molts els que, a part d’estar esperant cada dia la columna de la Vanguardia, estarem esperant les teves noves històries. I ara Pilar, presenta’ns la teva novel·la que ja estem desitjant sentir-te.”

One thought on “Presentació de “El carrer de l’Embut” de Pilar Rahola

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s