Les enquestes i la memòria de peix

20130701-133037.jpg

Just després de les darreres eleccions catalanes, molts juràvem i prejuràvem que no tornaríem a fer cas de les enquestes, donades les grans diferències que es van donar, en aquella ocasió, entre totes les previsions publicades i els resultats reals. Especialment en el cas de CiU les enquestes donaven resultats gairebé sempre superiors als 60 escons, quan finalment en les eleccions només se’n van obtenir 50. Però han passat quatre dies, i ja hi tornem a ser. La publicació de dues enquestes, la d’El Periódico i la del CEO, fa que molts altre cop s’ho agafin com a dogma de fe, parlant de sorpassos i donant per bona una victòria dels independentistes a la consulta. I amb tot això, el que acabem demostrant és que per a moltes coses tenim una memòria de peix, i que no aprenem dels errors passats.

Dit això, i tot i tenint en compte els resultats similars de les dues enquestes, crec que no ens hem de fixar tant en els valors absoluts, sinó més en l’evolució que ens mostren. I l’evolució sembla clara: una clara tendència a l’alça d’ERC i de Ciutadans, i també d’ICV-EUiA però bastant més moderada i una disminució important de suports per CiU, PSC i PP degut a motius molt diferents.

Pel que fa a CiU, són ja masses les vegades que s’ha augurat la seva desaparició i encara estem aquí com a força majoritària a Catalunya. Ara, sha parlat molt del trasvàs de vot a ERC, que alguns xifren en un 14%, però quan es miren bé les dades, es veu que és molt més elevat el percentatge de gent que es passa a l’abstenció, pel que la lectura de culpar de tot al Duran tampoc sembla la més encertada, sinó que hi ha un conjunt de circumstàncies que també s’han de considerar (desgast de govern, fragmentsció del vot, causes judicials,…). Però la realitat és tossuda, i de moment, llevat d’algunes declaracions que s’han magnificat, Unió segueix el rumb fixat d’arribar fins a la consulta, i ara no ens podem permetre el perdre cap suport en el procés.

I ara a més ens trobem en uns moments on els canvis es succeeixen a una velocitat mai vista, on la història sembla que s’estigui accelerant. I la por que alguns tenen sobre la decisió de que Convergència arribi fins el final es pot anar esvaïnt a mida que anem avançant en el procés i per tant es podria recuperar part del vot que ha anat cap a ERC. I també el temps dirà si decisions com les de no estar al Pacte Nacional pel Dret a Decidir són errors estratègics que poden acabar passant factura al PSC. I tot això, juntament amb el desgast accelerat que està patint el PP i altres factors sobrevinguts poden fer canviar encara molt el panorama polític del moment.

També en l’eix sobiranista la tendència és clara, mica en mica van incrementant les persones favorables a la independència (55,6%) mentre que els detractors i les persones que s’abstindrien van disminuint (23,4 i 15,3% respectivament) Ara, d’aquí afirmar que ERC guanyaria unes eleccions i que els partidaris de la independència guanyaríem la consulta crec que hi ha un abisme, sobretot considerant com han fallat les darreres enquestes. I hi ha moments en els quals, a més, ens deixem portar per l’entusiasme, com amb la manifestació de l’onze de setembre de l’any passat o ara amb el concert per la llibertat, però crec que hem de tenir els peus a terra i no cantar victòria abans d’hora. I els qui vivim a ciutats de l’Area Metropolitana de Barcelona ho tenim clar perquè ho vivim dia a dia. Queda molta feina a fer, i s’ha d’anar traballant encara molt per anar guanyant nous suports o per a vèncer determinades reticències. I ara tenim una majoria clara, tant al Parlament com al carrer pel Dret a Decidir. També hi ha un consens molt gran per a demanar un finançament just. Però per molt emocionats que estiguem pel darrer concert, no hem de perdre el món de vista i hem de veure que això cohesiona, i molt, als convençuts, que dóna molta visibilitat, però difícilment atreu als que no ho estan. I que per tant, al costat d’això ens queda una tasca sorda i que no es veu, i que és la d’anar guanyant als escèptics un a un, i que aquesta és la que finalment pot fer decantar la balança i la que pot fer que superem el repte que tenim al davant els que volem que Catalunya sigui un nou estat europeu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s