Qui embruta el mar a Badalona?

20130707-150759.jpg

Quan arriba l’estiu a Badalona i comença la temporada de platja retorna un clàssic: apareixen sòlids flotants a l’aigua de mar, amb més o menys intensitat segons els anys. I també es reprenen les converses i discussions sobre si avui l’aigua estava bé o no i sobre qui en té la responsabilitat, i si vénen del Maresme o d’alguna altra banda.

Aquest és un fet que fa anys que es repeteix, i que jo recordo ja dels anys en que la Muntsa Niso va ser regidora de Medi Ambient. I precisament durant aquella època l’Agència Catalana de l’Aigua va iniciar un estudi per a determinar-ne les causes, que va acabar l’any 2005 en una jornada per a donar a conèixer els resultats i que es va titular “Qui embruta el mar?“, i en una exposició amb el mateix nom.

Jo vaig participar com a consultora ambiental tant en l’estudi com en la jornada, evaluant l’efecte que els sobreiximents dels sistemes de sanejament, especialment en cas de pluja, podien tenir sobre l’aportació de sòlids al mar.

I els resultats van ser curiosos i val la pena compartir-los, perquè van apuntar a una varietat de causes, el que dificulta poder atacar el problema i buscar-ne responsables. D’entrada el que es va veure és que la problemàtica dels sòlids flotants i de la presència d’escumes és un problema que afecta a tota la Mediterrània i que majoritàriment l’origen dels sòlids prové de terra, però no només dels sistemes de sanejament, sinó que també a través de les rieres i rius.

Però també es va veure que els sòlids apareixen sobretot a l’estiu, degut a que la intensitat dels corrents superficials disminueix, i aleshores els sòlids tendeixen a acumular-se prop del litoral. I un altra conclusió de l’estudi va ser que la costa del Barcelonès és, després de la zona nord del Cap de Creus, una de les zones en les que durant l’estiu es donen durant més dies els corrents que afavoreixen la presència de sòlids, concretament durant un 53% dels dies.

En quant als sòlids que provenien dels sistemes de sanejament, aquests sobretot es produïen durant els episodis de pluja, més que degut a incidències, en una proporció de 10 a 1. I s’apuntaven diferents maneres de mitigar la seva presència fent més manteniment dels col.lectors, redactant plans directors del clavegueram o construint dipòsits d’aigües pluvials. Precisament aquestes mesures són algunes de les que es van posar en marxa durant el mandat anterior i fruit d’això és el dipòsit de l’Estrella que s’inaugura enguany. I en qualsevol cas, des del 2005 fins ara s’ha continuat invertint i fent noves depuradores i millorant-ne d’altres, pel que la situació ara és millor que abans.

I amb tot això, ara tenim al govern del PP de Badalona exigint responsabilitats a no se sap ben bé qui, fent un brindis al sol que servirà per a res. No hi ha una causa única que ho generi ni hi ha cap solució màgica. El que s’ha de fer és tornar a recuperar el manteniment i neteja dels col.lectors, fer manteniment de les rieres tal com es feia anteriorment, millorar la neteja dels carrers i fer una bona neteja de la sorra com es venia fent abans, ja que tot això, poc o molt, contribueix a que no vagin tants sòlids a l’aigua. I això s’hauria de combinar amb campanyes generals per conscienciar a la gent d’utilitzar menys plàstics, i de no llançar-los al wàter.

Però en canvi si que hi ha tasques que són responsabilitat directa de l’Ajuntament i s’hi pot fer molt, i aquí si que sembla que s’ha baixat el grau d’exigència. I amb això em refereixo a la manca de neteja de la sorra o a la manca de manteniment del Pont del Petroli, per a citar dos exemples. I també a un altre fet que ha passat desapercebut que és que un cop finalitzades dels obres del Passeig Marítim no s’ha treballat per a recuperar la certificació de la Q de qualitat turística a les nostres platges. Es cert que tenim tres banderes blaves, però el grau d’exigència i de control de la qualitat del servei que es dóna i el compromís que assumeix l’Ajuntament és molt superior en el cas de la Q que en el cas del guardó Bandera Blava. Però les dues coses són compatibles, i això s’ha deixat perdre, i s’ha renunciat a posicionar les nostres platges al costat del les poques que com Castelldefels, Vilanova o Salou ho tenen. I si l’objectiu de veritat és que la platja, a banda de ser un dels espais més utilitzats pels badalonins, passi a ser un dels grans atractius turístics de la ciutat no ens ho podem permetre, i hem de dedicar-hi els recursos suficients i tornar als nivells d’exigència que havíem tingut.

One thought on “Qui embruta el mar a Badalona?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s