Ahir es va inaugurar el dipòsit d’aigües pluvials de l’Estrella a Badalona, una obra important, amb un pressupost de gairebé 8 milions d’euros que s’ha construït per a evitar tota una sèrie d’inundacions que es produïen a la zona de Rambla de Sant Joan, Torrent de la Batllòria i Sant Ignasi de Loiola quan plovia de forma abundant.
Però la història d’aquest dipòsit és llarga. La primera persona que jo recordo que va reclamar dipòsits d’aigües pluvials a Badalona va ser la Muntsa Niso, cap a l’any 2005. Això va ser després d’estius molt dolents amb presència de sòlids flotants a la platja, i davant de la inexistència d’una causa clara que els provoqués, es va començar a pensar que aquesta podia ser una solució o que en tot cas podria mitigar el problema.
Quan vam entrar al govern de Badalona l’any 2007, des de CiU vam començar a treballar de forma seriosa per tal que això pogués esdevenir una realitat. Però el que primer ens feia falta era tenir una foto real de l’estat del clavegueram de Badalona, una autèntica radiografia on veiéssim l’estat real dels col·lectors i amb la que poguéssim fer simulacions de com es comportarien en cas de pluja per veure quins eren els punts problemàtics i quines eren les possibles solucions. És a dir, que, fent un símil mèdic necessitàvem fer una sèrie de proves per a tenir un bon diagnòstic i poder anar cap a la cura de la malaltia.
I aquest estudi es va poder tirar endavant gràcies a la feina conjunta de Medi Ambient i d’Urbanisme i Territori, en col·laboració amb l’Area Metropolitana, amb un treball que va durar gairebé tot el mandat fins a l’any 2011, i en la que es van cartografiar i revisar els més de 200 km de col·lectors de la ciutat, amb inspeccions en els trams visitables o passant càmeres, per tal de comprovar l’estat real dels col·lectors.
D’aquest estudi, entre d’altres conclusions, en van sortir la ubicació i el dimensionat dels diferents dipòsits d’aigües pluvials necessaris per a evitar inundacions en diferents punts de la ciutat, així com la de diversos dipòsits anti-descàrrega de sistemes unitaris, que s’haurien d’ubicar a la línia de costa, i que si que servirien per a evitar que anés a parar aigües residuals al mar en cas de pluges.
I amb les dades obtingudes en el pla director del clavegueram, es va prioritzar la construcció del dipòsit de l’Estrella, perquè es trobava en una de les conques més problemàtiques, i també perquè s’havia d’ubicar en un solar que en aquells moments estava buit, però que en el que un futur estava prevista la construcció d’habitatges, i que per tant era important fer el dipòsit abans que no s’iniciés tota l’actuació de l’ARE. I per a la construcció es comptava amb un Fons de Cohesió de la Unió Europea que s’havia demanat i gràcies al qual un 80% del pressupost de l’obra el posava la Comissió Europea i un 20% provenia dels pressupostos municipals. Després d’alguns dubtes i vacil·lacions per part del PSC, es va decidir tirar endavant i precisament l’aprovació de l’expedient de contractació d’aquesta obra va ser una de les últimes actuacions aprovades per l’anterior govern format per PSC, CiU i ERC.
Per tant, quan el PP va començar a governar, es va trobar el projecte a punt per a licitar amb el pressupost preparat. Es a dir, un cas molt similar al que es va donar amb el Passeig Marítim. I evidentment que és normal i que forma part del joc que un govern inauguri obres començades per governs anteriors, però la meva pregunta és: quines obres importants deixarà aquest govern del PP perquè les inauguri el govern que vingui a continuació?
2 pensaments sobre “El dipòsit de pluvials de l’Estrella: 8 anys d’història”