La platja de Badalona: quan es mira la palla a l’ull aliè i no es veu la biga al propi

20130726-193442.jpg

El Periódico de Catalunya ha publicat un reportatge que es fa ressò de la situació que aquest estiu estem patint a la platja de Badalona: quasi cada dia hi ha un important problema de presència de sòlids flotants a l’aigua, és a dir, de restes vegetals, plàstics i altres objectes que suren portats per la corrent.

Badalona té una conca àmplia, i es troba estratègicament situada sota la Serralada de Marina. Té, per tant, una orografia marcada pel fet que en poca superfície es passa de la muntanya a la platja. Hi ha antigues rieres que avui són carrers importants de la ciutat, i altres que encara es conserven en estat natural, més o menys canalitzades. I a més al llarg dels anys hem anat augmentant la superfície pavimentada, pel que la infiltració de l’aigua en el subsòl és menor, i cada vegada es recull més aigua als carrers quan plou. Per tant, és una ciutat abocada al mar des de tots els punts de vista, un privilegi que poques ciutats del país tenen. Ara bé, això fa que sigui molt important prendre algunes precaucions per a evitar problemes com els que s’estan produint aquest estiu.

A principis del mandat 2007-2011 havíem estat seguint, des de l’Àrea de Medi Ambient que vaig tenir la responsabilitat d’encapçalar, el comportament de les aigües pluvials i residuals en aquesta complexa orografia badalonina, i els seus efectes en l’aigua dels nostres cinc quilòmetres de litoral. Havíem observat que amb pluges superiors a 5 l/m2, que no és gaire pluja, ja hi havia abocaments des dels sobreeixidors que hi ha a la platja. Una barreja d’aigües residuals i d’aigües pluvials que passava per damunt de l’última barrera del sistema de clavegueram i anava a parar al mar amb pluges de poc més de 5 litres per metre quadrat.

Calia fer alguna cosa.

I vàrem prendre mesures. La primera, començar la redacció del pla director del clavegueram, per a poder tenir una diagnosi clara d’on hi havia els problemes. La segona, incrementar la neteja dels carrers i de la pròpia xarxa de clavegueres amb un nou contracte molt més potent en dotació de recursos tècnics i humans i insistint en fer neteges preventives tant del clavegueram com de les lleres de les rieres abans de la temporada de platja. La tercera, iniciar el projecte de dipòsit d’aigües pluvials que s’ha inaugurat fa pocs dies. La quarta, aprofitar les obres del nou passeig marítim per a millorar els col·lectors de la zona i reduir alguns dels punts d’abocament d’aigües pluvials al litoral. La cinquena, tenir una brigada de neteja manual de la platja que actuava de reforç en les zones on l’Àrea Metropolitana tenia més dificultats per arribar.

En dos anys, una part d’aquesta feina s’ha deixat de fer.

S’ha reduït de forma notable la neteja als carrers i al sistema de clavegueram. Hi ha molts més residus vegetals i plàstics a la via pública dels que hi havia fa dos anys, per la simple raó que ara el personal i les màquines de neteja passen molt menys que abans. Les clavegueres tenen molt menys manteniment, i les rieres no es netegen com abans perquè l’Ajuntament quasi no contracta personal a través dels plans d’ocupació que en el mandat anterior es van implantar per a aquestes tasques.

20130726-192819.jpg

Tot plegat és la principal resposta a la pregunta “Què passa a la platja de Badalona?” que es fa el diari El Periódico.

No cal donar-hi massa voltes més. No hi ha massa més a preguntar-se. I molt menys encara es pot mirar de trobar la palla a l’ull de l’altre quan el que és té és una enorme biga al propi ull. Perquè és fals que hi hagi un problema a la depuradora de Mataró, com ha arribat a justificar l’alcalde de Badalona. Si fos així, la qualitat microbiològica de l’aigua seria dolenta, cosa que no passa ni quan està plena de residus sòlids.

El problema és que a casa nostra, als nostres carrers i places, en tots aquests espais d’una ciutat abocada al mar, s’ha deixat de fer la feina preventiva que calia fer. S’argumentarà que això ha passat per raons pressupostàries, però no s’hi val a dir-ho quan aquest govern s’ha vantat de tancar exercicis econòmics amb superàvit, ni quan de tot en fan una festa.

Mentrestant, els veïns de Badalona hem de creuar els dits perquè aquell dia que triem per anar a la nostra platja sigui una excepció en la preocupant regla d’aquest estiu. I és que ja són massa els badalonins que m’he trobat i m’han dit, amb una barreja de vergonya i indignació, que han optat per anar a Barcelona, a Montgat o a Mataró per gaudir d’una estona de mar sense haver de fer molts quilòmetres.

5 thoughts on “La platja de Badalona: quan es mira la palla a l’ull aliè i no es veu la biga al propi

  1. Si, ja ho deïa en Serrat en la cançó “Plany al mar”. Escolteu la cannçó i veureu com tol el que diu es veritat. Jo recordo de petit, i d’això ja fa més de 40 anys que la platja de Badalona ja estava feta una merda.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s