Un nou divendres negre

Imagen

Aquesta ha estat l’expressió que m’ha vingut al cap quan he llegit els diaris d’ahir el que es va tractar al Consell de Ministres. Després he buscat quin era l’origen de l’expressió divendres negre o Black Friday, i he vist que era una expressió que va néixer als Estats Units, per a denominar el divendres posterior al dia d’Acció de gràcies, i que a diferència de casa nostra, té un sentit positiu. Aquest dia coincideix amb la data d’inici de la temporada de compres nadalenques, i per tant el nom de divendres negre sembla degut a que els comerciants passen d’estar en números vermells a números negres en la seva comptabilitat.

En el nostre cas, els divendres negres no corresponen a un dia d’exaltació del consum, sinó que darrerament s’ha vingut denominant així als divendres on hi ha hagut Consell de Ministres. Cada divendres ens sorprenen amb una de nova, i el govern del PP, amb la seva prepotència habitual i manca de diàleg acaba aprovant projectes de llei que, encara que després hagin de passar per les Corts, ja són bastant definitius degut a la majoria absoluta de que disposen.

Avui li ha tocat el torn a l’ARSAL, l’Avantprojecte de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, una reforma feta amb un objectiu raonable i compartit per tothom, d’optimització de l’administració i de reducció de duplicitats, però plantejada de la pitjor manera possible. Una reforma a la qual s’hi han oposat la resta de partits, moltes institucions, fins i tot moltes governades pel propi PP i les diferents associacions de municipis. Una reforma plantejada des del govern central sense escoltar a ningú, i sense conèixer el dia a dia dels ajuntaments i d’altres institucions supramunicipals que treballen en el territori. Una reforma finalment que insisteix en l’òptica recentralitzadora i que atempta directament contra l’autonomia local, tot i que en la darrera versió s’ha suavitzat degut al dictamen emès pel Consell d’Estat, ja que bona part del que s’havia plantejat en un inici era anti-constitucional.

En el cas de Catalunya hi ha dubtes sobre com ens pot afectar, doncs l’Estatut preveu que les competències sobre el món local són exclusivament de la Generalitat. Però a ningú se li escapa que, si bona part dels ingressos dels ajuntaments provenen del govern central, serà molt difícil que no intentin fer-ho complir, doncs ja se sap que qui paga, mana.

I hi ha gent que pensa que aquesta és una discussió política molt tècnica i que això no interessa a la gent. I potser sí que és així, però desgraciadament, aquesta reforma, si tira endavant, pot tenir un impacte molt important en la vida de la gent, especialment dels qui més ho necessiten.

Els ajuntaments són l’administració més propera a la gent, i per tant la que coneix i pateix més les demandes de la ciutadania. I al mateix temps, les persones, quan tenen un problema amb qui primer pensen és amb el seu ajuntament. I per això és important que els ajuntaments tinguin l’autonomia suficient per a prestar diferents serveis, ja que coneixen de primera mà quines són les necessitats dels ciutadans. I precisament, el que no s’entén és que l’ARSAL tregui les competències de sanitat, educació, serveis socials i promoció econòmica als municipis, i que aquestes competències passin a ser assumides en la seva totalitat per la Generalitat, sense que enlloc parli de que això anirà acompanyat del finançament necessari. I més en un moment, com denunciava darrerament el conseller Homs, en el que la Generalitat està patint un ofec econòmic per part de l’Estat, i en el que no es preveu que s’incrementin les transferències econòmiques. Es a dir, que allunyen aquests serveis del ciutadà i no donen els recursos necessaris.

En el cas de Badalona, això té nom i cognoms, ja que en el camp de la salut i els serveis socials estem parlant de l’Hospital de Badalona, de molts CAPs, del socio-sanitari del Carme, de residències de gent gran com la Domènech i Muntaner, o residències de disminuïts físics, dels serveis de salut mental…. Però també en el camp de l’educació estem parlant de les escoles bressol o del Conservatori de Música per posar alguns exemples. Uns equipaments dels que els badalonins n’estem molt orgullosos i que difícilment es gestionaran millor des de fora de Badalona que des de la mateixa ciutat, i menys si no es dota del pressupost necessari per a fer-ho. I aquest allunyament el poden acabar pagant els ciutadans, amb menys prestacions, i amb un servei menys adequat a les seves necessitats.

Per tant, amb aquesta reforma no només no s’assolirà l’objectiu de passar els comptes dels ajuntaments d’estar en números vermells a números negres, sinó que el que segur que aconseguiran és allunyar els ajuntaments de les necessitats reals dels ciutadans que ja ho estan passant prou malament, i precisament en el moment on hi hauríem d’estar més a prop. I en tot cas, el govern del PP, enlloc de posar ordre a casa dels altres, i posats a reduir, en el primer que haurien de pensar és en l’eliminació dels Ministeris que tenen totes les seves competències transferides, perquè això segur que no tindria cap efecte negatiu sobre la gent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s