Monthly Archives: Agost de 2013

Via Catalana i demagògia

Badalona, Política, ,

Imatge

La Via Catalana està animant la vida política de mitjans d’agost, despertant la demagògia d’uns quants que no hi volen participar, i que si poden no dubten a utilitzar qualsevol argument per a desprestigiar-la, i amb peticions d’altres perquè es canviï el lema i poder donar cabuda a més gent.

Pel que fa als atacs de demagògia, la primera a escalfar l’ambient va ser Montserrat Capdevila, diputada al Parlament pel PSC i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Sabadell, que va dir que si l’energia dels 30.000 voluntaris de la Via Catalana es dediqués a ajudar als que més pateixen la crisi, potser les coses ens anirien diferent. El que oblida en aquest cas és que d’entrada la gent pot emprar les seves energies en el que cregui més convenient, però a més, que una cosa no treu l’altra, i precisament, els catalans hem demostrat en repetides ocasions que de solidaris en som un munt.

A continuació va venir Xavier Sabaté, també del PSC, relacionant d’una manera immoral les morts en les platges catalanes amb el govern i la via catalana. O bé la demagògia del Sr. Sabaté no té límits o bé la seva ignorància és monumental, i tant dolentes són una cosa com l’altra. En primer lloc, una persona que va ser conseller de governació i administracions públiques hauria de tenir clar que el salvament i socorrisme a les platges no és competència del govern de la Generalitat, sinó dels ajuntaments. I en segon lloc, també hauria de saber que la Via Catalana no l’organitza el govern, sinó la societat civil.  Però a més, el fet que l’endemà, els dos suposats morts que van provocar la piulada, apareguessin indemnes fa que el cas ratlli l’esperpent.

I com que diuen que no n’hi ha dos sense tres, ràpidament s’hi va apuntar Xavier García Albiol, alcalde de Badalona del PP, relacionant la fuita d’empreses catalanes cap a Madrid amb la Via Catalana. Tot això venia a tomb de les declaracions del conseller d’Economia i Hisenda de la comunitat madrilenya, en les que va dir que més de 1.000 empreses catalanes havien traslladat la seva seu a Madrid. D’entrada, el Sr. García Albiol, obvia el fet que les empreses catalanes només són un 20% de les empreses que s’han traslladat a Madrid, i que el 80% restant no té en marxa cap procés sobiranista, per tant, difícilment es pot arribar a la conclusió que la marxa es deu a que ara ens estem ocupant de la Via Catalana. Però per si fos poc, aquest fet ha estat desmentit per la Pimec, que diu no tenir-ne constància d’una fuita, i a més ha posat en dubte la metodologia de l’estudi. I en tot cas, a banda del procés sobiranista, hi ha altres factors a tenir en compte quan una empresa es trasllada o tria quina serà la seva seu, un és la capitalitat, que té un poder d’atracció important, però a més també s’hauria de considerar la històrica manca d’inversió en infraestructures que hem anat patint en els darrers anys, i que pot haver dificultat que algunes empreses triessin Catalunya com a la seva seu. I a més, sense l’espoli fiscal que estem patint, probablement també podríem donar incentius fiscals a les empreses per a afavorir que s’implantessin aquí.

I finalment hi ha els qui a aquestes alçades demanen que la Via Catalana canviï el seu lema. Doncs no, la Via Catalana neix de la societat civil per a reclamar la independència, prenent com a model la Via Bàltica que va servir per a reclamar la independència dels Països Bàltics. I tot i estant d’acord que és important aglutinar el màxim de persones, i que en aquest moment el reclamar el dret a decidir sumaria més, crec que ara ja és massa tard. Això s’hauria hagut de plantejar al començament. Ara dóna la sensació que molts han estat escèptics mantenint-se en la distància, i que no ha estat fins ara, quan han vist que això podia ser un èxit, que no s’han volgut quedar descol·locats i que demanen modificar el lema per a poder sortir a la foto i alleugerir la seva incomoditat.  En aquest sentit l’ANC ja ha fet un comunicat en el qual ha dit que es mantenia el lema, però que al mateix temps és una mobilització oberta a la pluralitat i a la transversalitat.

Doncs a mi m’hi trobaran a la Via Catalana, perquè vull la independència de Catalunya, perquè vull que tinguem els recursos necessaris per a poder ajudar a les persones que pateixen i perquè vull que també podem ajudar i crear les condicions necessàries perquè les empreses que ja tenim tirin endavant, i en vinguin de noves.  Precisament per a tot això, jo hi seré, perquè aquest serà un pas més d’un camí llarg pel que molts volem anar.

Hipocresia pressupostària

Política,

Imatge

Aquest és un període de vacances estrany, doncs és agost però per diferents motius estem assistint a un degoteig de compareixences i notícies polítiques com no havia passat altres anys, amb un conflicte internacional inclòs. Una d’aquestes notícies ha estat la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat. El govern de l’estat sabia des de finals de maig, que la Comissió Europea li havia flexibilitzat l’objectiu de dèficit del 4,5% inicial al 6,5%. Malgrat això, van triar la data del 31 de juliol, data ben curiosa per cert, per a comunicar l’objectiu de dèficit a les comunitats autònomes. Un objectiu de dèficit que en el cas de Catalunya ha passat de ser del 0,7% del PIB al 1,58%, lluny però del 2,1% que correspondria si ens donessin una tercera part del dèficit o del 1,8% que el govern de la Generalitat estava disposat a acceptar com a límit.

Tot això ha portat a que el govern de la Generalitat hagi decidit prorrogar els pressupostos del 2013, i concentrar les energies en l’elaboració dels pressupostos del 2014. I a partir d’aquí s’han desfermat les crítiques de l’oposició, no tant contra el govern central, pel que suposa de patiment per a la gent l’haver de fer uns pressupostos restrictius, sinó perquè no es pot discutir un pressupost al Parlament i no es poden variar prioritats.

Els que diuen això, són els que a priori ja fa temps que van decidir que no votarien mai uns pressupostos presentats per CiU, i sembla que l´únic que busquen és visualitzar la prestesa debilitat del govern i poder visualitzar que el govern fa retallades.

Però s’obliden de dir que, encara que es discuteixin o no els pressupostos, el marge de maniobra és molt petit, i més quan si es comencés a tramitar ara el projecte de pressupostos, tindríem un període de tramitació parlamentaria que si és similar al dels pressupostos del 2010 s’allargaria fins a mitjans d’octubre. Algú es creu que per molt que es canviïn algunes prioritats, i amb aproximadament un 80% del pressupost executat hi ha marge per a gaire res? I quan acabéssim amb els pressupostos del 2013, s’hauria de tornar a començar la discussió de cara als del 2014?

I molts dels que ens acusen als de CiU de retallar són els que, especialment l’any 2010, quan ja hi havia crisi, van tirar la casa per la finestra, tal com fer evident Ferran Falcó al Parlament, al valorar l’informe de la Sindicatura de Comptes del  pressupost del 2010.  El forat que el tripartit va deixar l’any 2010, va ser un dèficit de 8.400 milions d’euros, el doble del que s’ha hagut de retallar fins ara. Però quan critiquen les retallades i de passada a CiU, s’obliden d’aquest petit detall i no tenen cap mania a agafar pancartes i a ser els primers a protestar. Com tampoc diuen que l’endeutament va incrementar-se de manera molt important i una bona part del pressupost va a pagar interessos, en concret durant l’any 2012 es van pagar 1.743 milions d’euros per aquest concepte.

I ara les coses són complicades, d’una banda perquè es va fer malament i es va estirar més el braç que la màniga, i per tant ja partíem d’una situació dolenta, però a més, perquè hi ha una voluntat del govern central del PP de recentralitzar i anar ofegant a les autonomies. Per això ara no hem de malgastar energies en discussions que tenen efectes mediàtics però pocs efectes pràctics, i centrar-nos en la discussió dels pressupostos del 2014, que són els que ens han de permetre encarar millor l’any vinent, i amb els que s’ha d’intentar controlar el dèficit no limitant més la despesa, perquè no hi ha marge, sinó incrementant els ingressos, i exigint a l’estat tot el que ens deu. I a banda d’anar preparant la consulta, també hem de lluitar per a un millor sistema de finançament, perquè sigui quin sigui el resultat, encara ens queda un camí molt llarg i difícil, i l’hem d’afrontar en les millors condicions possibles.

Roda el món però visita el Born

Cultura,

Jo no recordava haver entrat mai dins del mercat del Born, per a mi era l’edifici imponent que durant anys i anys havia vist sempre tancat o en obres, i del que moltes vegades m’havia preguntat com devia ser per dins. I més últimament, doncs d’aquest espai n’havia sentit a parlar força, tant a gent directament relacionada amb aquest projecte com a la premsa. Per això vaig aprofitar l’oportunitat de visitar les obres del futur Centre Cultural del Born de la mà experta d’una persona que forma part de l’equip que està desenvolupant el projecte, l’Anna Molina.

IMG_1506

I vaig sortir-ne impressionada, perquè l’antic mercat, que per sí sol ja justifica la visita, s’ha convertit en l’embolcall d’un espai que permet diferents aproximacions, un punt on hi conflueixen diferents moments del passat i que es converteix en un apassionant viatge per diferents episodis de la nostra història. I no només això, sinó que a més ha de servir de marc per a gaudir de tota l’activitat cultural que s’hi programarà, ja que aquest espai aspira a convertir-se en una referència pel que fa a la cultura catalana .

El Born és la superposició de diferents èpoques, començant per la Barcelona del barri de la Ribera, pròspera i comerciant del 1700, que va patir el setge i va ser l’escenari de la derrota del 1714. Un barri amb uns veïns que posteriorment van reconstruir els seus habitatges malmesos, fins que al 1716, en un acte de crueltat, els hi van ordenar enderrocar les seves pròpies cases per tal de permetre la construcció de la fortalesa de la Ciutadella i els seus entorns. Una fortalesa que havia de servir de vehicle per a la repressió borbònica, i que finalment l’Ajuntament de Barcelona va aconseguir que fos enderrocada l’any 1868, permetent la construcció de l’actual mercat del Born, inaugurat l’any 1876.

IMG_1509

Ara podem veure una part d’aquesta història, ja que les obres de remodelació del mercat per a construir-hi una biblioteca van deixar al descobert el jaciment amb les cases del 1700. La visita a aquest espai ens convida a passejar-nos pels carrers empedrats del Born i mitjançant la descoberta dels objectes que allà s’hi han trobat, imaginar-nos com era la vida quotidiana d’aquella època. Al mateix temps, també hi podem visitar els escenaris del darrer contraatac de la cavalleria catalana amb el general Antoni de Villarroel en la Guerra de Successió, i veure les bombes que havien caigut en aquella zona.

IMG_1565

L’edifici del mercat, bon exponent de l’arquitectura del ferro, de finals del s.XIX és espectacular, majestuós però alhora lleuger. La vista des l’interior ens permet apreciar molt millor la seva estructura, i els jocs de llums i ombres que es creen en el seu interior. A més, el fet de que el mercat quedi obert i sigui d’accés lliure convidarà a la gent a passejar pel seu interior i a gaudir de les vistes al jaciment.  Crec que això és un gran encert, que farà que aquest espai torni a formar part de la vida de la ciutat.

IMG_1527

En resum, un bon entorn per a conèixer millor la nostra història i  la nostra cultura, que també simbolitza la resistència i la lluita dels catalans per a tirar endavant i per defensar la nostra història i la nostra cultura. Un gran projecte, que després de moltes voltes, finalment veurà la llum i que no us heu de deixar perdre.

La gestió preventiva a la platja

Badalona, Sostenibilitat,

Imatge

Aquests dies, i com a conseqüència del problema que hi ha hagut amb els sòlids flotants a la platja de Badalona, i en l’intens debat a les xarxes socials, hi ha gent que ens ha dit que els polítics ens discutim molt però no aportem solucions.

A mi m’agrada poc discutir-me, i menys perdre’m en debats estèrils, però no m’agrada que es falti a la veritat, que no s’expliquin bé les coses i que es busquin culpables on no n’hi ha. Perquè per a poder solucionar un problema primer s’ha de tenir una bona diagnosi, i culpant a d’altres a tort i a dret i sense proves no es va enlloc i el que és pitjor, no fa que en aquest cas tinguem menys sòlids al mar. I a més, abans de fixar-se en els altres, un ha de començar mirant el que té més a prop i veure si té la casa ben endreçada.

El problema dels sòlids a la platja és un problema antic, que ve de lluny, però després d’estius molt complicats, a començaments del 2000, aquest problema més o menys s’havia anat controlant, i els dies en els quals apareixien sòlids flotants eren escassos, i en general lligats a episodis de pluges.

És cert que Badalona per diferents motius té unes condicions complicades: té una conca important, i amb un gran pendent, i que amb els anys s’ha anat urbanitzant, el que fa que quan plou es puguin acumular quantitats d’aigua importants i que l’aigua no s’infiltri gaire en el terreny. A més té una sèrie de rieres que s’han anat canalitzant i s’han connectat al sistema de clavegueram de la ciutat, un sistema de sanejament unitari, és a dir, en el que pels mateixos col·lectors circulen l’aigua residual, l’aigua de les rieres, i les aigües pluvials. Tot això fa que a partir d’una quantitat de pluja molt moderada (a partir de 5 l/m2*) el sistema quedi col·lapsat i la barreja d’aigua residual i pluvial surti pels sobreeixidors que hi ha a la platja i d’aquí pugui anar al mar. I finalment, les corrents marines predominants al litoral tenen tendència a portar els sòlids cap a les platges de Badalona.

Davant d’això, s’ha de ser extremadament curós amb el manteniment del sistema de clavegueram i amb la neteja dels nostres carrers. I aquí és on el govern del PP s’ha relaxat, i ha disminuït clarament el pressupost destinat a aquestes partides, com també ha disminuït el personal dedicat a inspeccionar i portar la gestió del litoral badaloní. I al final, la qualitat de la platja se’n ressenteix.

I en aquest cas, no hi ha un culpable extern a qui acusar ni una sola solució màgica, perquè els problemes complexes requereixen atacar-los des de diferents vessants. Però el que si que està clar és que s’han de dur a terme accions preventives que permetin que quan plou arribi la mínima quantitat possible de sòlids al mar com per exemple:

–       Evitar al màxim que hi hagi sòlids al carrer. Això a Badalona en aquests moments és evident que no és així, i que ha disminuït la neteja que s’estava realitzant als carrers.

–       Fer tasques preventives de neteja de residus de les lleres de rius i rieres i també del clavegueram.

–       Netejar la platja i conscienciar a la gent que no es poden deixar residus a la sorra i que aquests també poden acabar al mar

–       Promoure des de l’Ajuntament una neteja del fons marí amb els clubs i la gent que fa submarinisme a la ciutat, no només per a fer la neteja, sinó també com a eina de conscienciació de la ciutadania.

–       De manera general reduir la utilització de plàstics, com s’ha fet per exemple amb la reducció en la utilització de bosses de plàstic.

–       Conscienciar a la gent que al WC no es pot llençar res que no sigui paper higiènic. La resta, tovalloletes o altres productes higiènics s’han de tractar com a residus i dipositar-los a les escombraries.

–       Controlar els abocaments de sòlids que es puguin fer des dels vaixells

I començant a fer aquestes accions és com ens en podrem sortir, però amb declaracions altisonants que no porten enlloc, i desviant l’atenció del problema no solucionarem res i continuarem convivint amb els sòlids a la platja els propers estius.

*Per tenir un ordre de magnitud, el dia 8 de juny de 2013, la pluja que va caure a Badalona va ser de 24 l/m2, i l’últim dia de pluja registrat, el 29 de juliol, la pluja va ser de 6,7 l/m2.

Platja: quan la veritat no agrada, és una “presa de pèl”

Badalona, Sostenibilitat,

Imatge

El govern del PP de Badalona continua negant la seva responsabilitat en la situació que està patint la platja de Badalona. Ara, fins i tot ho fa quan la Generalitat, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, li comunica per escrit que no ha detectat cap problema de funcionament a les depuradores del Besòs, Teià-Maresme Sud, Mataró, i Sant Andreu de Llavaneras que pugui vincular aquestes instal·lacions amb el problema dels residus flotants al litoral badaloní.

I com que això no agrada, al govern de la nostra ciutat l’única cosa que se li passa pel cap és tirar més llenya i qualificar aquesta informació de “presa de pèl”. Hi ha, òbviament, una part d’intencionalitat política i partidista en aquesta resposta fora de lloc. També una part d’ignorància, perquè si el govern del PP hagués enviat algun representant polític a la reunió, de dijous passat, de la Comissió de Platges que es va fer a l’ACA, tindria més elements sobre un problema que va centrar bona part de la trobada, i és que aquest estiu el fenomen dels sòlids flotants s’està produint de manera especial a una sèrie de municipis, entre els quals hi ha Badalona.

En aquesta reunió, l’ACA va mencionar l’extens estudi fet l’any 2004 sobre aquest problema, en el qual es concloïa que l’aportació de sòlids al mar deguts a incidències en depuradores era insignificant, i que principalment aquesta aportació es devia als sobreeiximents que es donaven en casos de pluja, en els quals el torrent pluvial arrossega i aboca al mar residus plàstics i vegetals presents als carrers i a la xarxa de desguàs. Una simple dada tècnica ho ha vingut corroborant: quan apareixen els sòlids no hi ha rastre de contaminació d’origen fecal, cosa que sí que trobaríem si es tractés d’abocaments continuats que provinguessin de les depuradores.

Segurament això el govern del PP de Badalona ho ignora de forma intencionada, perquè l’únic que vol és trobar una excusa i evitar que les mirades es fixin en el paper que té la seva gestió en l’agreujament d’aquest problema. En una anterior entrada d’aquest bloc ja vaig apuntar el paper que té la manca de neteja viària i de clavegueram en el fenomen, i com la irresponsabilitat del govern del PP, que en un any de major pluja ha netejat molt menys els carrers i la xarxa de clavegueram, és la clau de tot plegat. No cal insistir-hi, però no podem oblidar-ho.

La Generalitat ja ha dit oficialment que no hi ha cap incidència a les depuradores del Barcelonès i del Maresme que pugui explicar la presència de sòlids flotants al litoral badaloní. El govern de la nostra ciutat, en canvi, encara no ha estat capaç d’explicar amb dades objectives quina feina ha fet enguany per a mantenir lliures de residus plàstics i vegetals els carrers, les rieres i la xarxa de clavegueram. Sí ha fet el que acostuma a fer: una declaració fora de lloc, de baix to, considerant “una presa de pèl” la resposta de la Generalitat, que per a desgràcia de l’alcalde ve a dir que potser caldria que l’Ajuntament mirés què ha fet per a evitar-ho, desmuntant també la tesi defensada fins ara pel govern local sobre la procedència dels objectes amb què han de conviure els banyistes que van a la platja de Badalona.

Mentrestant, altra vegada el PP de Badalona no pot evitar la temptació de generar una polèmica que provoqui interès als mitjans de comunicació. Ho ha aconseguit. Això sí, a un preu força car: avui, la imatge pública de la ciutat com a destinació de sol i platja per a veïns del Vallès o comarques pròximes està ben tocada, i caldran molts esforços per a recuperar-la. Aquest és el greu problema on ens ha portat la gestió i la resposta d’un govern municipal més obsessionat en culpar algú que en assumir responsabilitats i trobar solucions.