No hi ha dia que no ens llevem i que els catalans, i especialment els que defensem el dret a decidir, no ens trobem sobre la taula amb algun insult o amb alguna acusació de nazis, sinó es tracta d’alguna cosa més greu com l’atac feixista que va tenir lloc a la seu de la Generalitat a Madrid per la Diada.

El clima que s’està potenciat per part de mitjans de comunicació com l’ABC, 13 tv o Telemadrid, i que compta amb el beneplàcit del PP i pel que es veu també de la Conferencia Episcopal Española és molt greu, i actualment va molt més enllà de la catalanofòbia que tradicionalment han cultivat. Tot això, a més, contribueix a exaltar els ànims de col·lectius feixistes que poden actuar amb la impunitat més absoluta.

D’exemples en tenim molts i per a tots els gustos, des del reportatge de Telemadrid de fa uns mesos on es comparava als nacionalistes tant bascos com catalans amb la propaganda nazi, a Jiménez Losantos que comparava els nens  que van anar a la Via Catalana amb les joventuts hitlerianes o al Mundo on reflexionava sobre si el que ell anomenava neonazisme del govern de la Generalitat desembocaria en assassinats selectius o en segrestos a l’estiu d’Eichmann. Però tampoc no cal que anem tan lluny, i a Catalunya també podem trobar més casos, com el PP d’Altafulla, que va comparar un acte de l’ANC amb una convenció nazi o el cas d’un regidor de Lleida del PP que ens qualificà als qui vam assistir a la Via Catalana d’assassins. I aquí no passa res, i com a molt es retiren algunes afirmacions i prou.

Però hi ha contrastos que fereixen i en un estat de dret no hauria de ser possible que a una persona li caigui una pena de presó per negar-se a parlar en castellà a la Guàrdia Civil, mentre que un atac feixista amb gasos lacrimògens i empentes es pugui quedar en una simple multa de 300€, i els insults i les acusacions es quedin en no res.

Tinc molt clar que no es pot il·legalitzar o culpar un partit pel que fan alguns dels seus membres, però si pel posicionament que adopta un partit enfront de determinats fets. I em sembla vergonyós que es permeti que un partit feixista com Alianza Nacional justifiqui l’atac de Madrid dient que Espanya ha de recuperar el “aliento viril” i que aquesta serà la resposta sistemàtica als actes independentistes. O que tota una sèrie de partits d’extrema dreta mostrin el seu suport incondicional a les persones que van perpetrar l’atac. Es a dir, violència enfront de civisme, amenaces enfront d’il·lusió col·lectiva, però això no és suficient per a obtenir ni la voluntat del PP d’iniciar la il·legalització d’aquests partits, ni tan sols una condemna contundent d’aquestes actituds, probablement perquè tant per vincles familiars com per ideologia els hi són massa propers, i perquè no volen perdre part d’un electoral d’extrema dreta.

Ja n’hi ha prou d’insults, d’atacs i especialment d’aquesta banalització del nazisme. Els qui ens diuen això o són ignorants, o són inconscients o directament actuen amb mala fe, menyspreant l’episodi més greu del nostre passat recent. Aquest estiu precisament, he pogut complir amb una assignatura pendent que tenia des de feia anys, com és la visita a les platges del desembarcament de Normandia. Una història que continua molt present en aquella zona i que volia compartir amb els meus fills, perquè fossin conscients de com es va desenvolupar un moviment totalitari que va portar a l’extermini de milions de persones, i de com va lluitar i morir molta gent per a retornar-nos una llibertat que ens hem d’esforçar a conservar.

I precisament, en nom d’aquesta llibertat i de la democràcia, a què hem d’esperar per demanar un enduriment de les penes i la il·legalització de grups violents? Fins quan hem de permetre que la Conferencia Episcopal i el PP mirin cap a una altra banda?  Quin missatge d’impunitat s’està donant amb la pena que pot comportar l’atac feixista, i com això pot contribuir a la seva proliferació? Quan la Comissió Europea cridarà l’atenció al govern espanyol per permetre això? Portem molts anys on criticar i insultar els catalans ha estat ben vist i fins i tot s’ha cregut que donava rèdits electorals, però ara les coses estan arribant a un punt on el govern ha de tallar d’arrel determinades actituds, abans no ho haguem de lamentar, i potenciar que la gent es pugui expressar amb respecte i llibertat.