Darrerament he tingut diverses oportunitats de viatjar i contactar amb alcaldes i regidors de moltes ciutats, majoritàriament europees, però també de tot el món, i de poder parlar amb ells dels projectes que els seus municipis estan tirant endavant, especialment en el camp de la sostenibilitat. Però aquests projectes que executen estan emmarcats dins de plans estratègics, en l’elaboració dels quals hi han participat diferents actors, començant pels partits polítics i continuant amb organitzacions empresarials, entitats i ciutadans fixant uns objectius comuns i compartits. En aquests plans s’estableix en què es vol convertir la ciutat, buscant reforçar les seves fortaleses, i amb projectes singulars que la puguin convertir en referent. Per això, apliquen polítiques transformadores, que cada vegada posen més a la persona al centre de l’acció, amb l’objectiu principal de millorar la qualitat de vida dels seus conciutadans. I en el cas de les ciutats europees, aquestes polítiques s’han alineat amb l’estratègia denominada Europa 2020, que s’ha establert per tal de sortir de la crisi, potenciar la creació de llocs de treball i poder viure millor, mitjançant un creixement inclusiu, sostenible i intel·ligent. Per això, s’han identificat una sèrie de sectors que s’han d’estimular i que són els relacionats amb l’economia verda, i tot el que fa referència a una millor utilització dels recursos, el sector de la salut i el de les tecnologies de la informació i comunicació.

Aleshores, quan després d’aquests viatges torno a Badalona, i veig el que estem fent, encara me n’adono més de la nostra irrellevància, que no es correspon amb el que hauria de ser una ciutat amb el nostre tamany i la nostra ubicació, sense visió ni ambició, i gens en línia amb el camí que porten d’altres ciutats, especialment a Europa. Hauríem de deixar de mirar-nos al melic i deixar de lamentar-nos de la nostra proximitat amb Barcelona, i aprofitar això com un gran potencial, pensant amb què hi podem col·laborar, què podem oferir i què ens poden oferir.

I actualment, fora del “poniendo orden”, que és més propagandístic que real, el govern del PP no sap on va. No tenen cap projecte global de ciutat, ni cap pla estratègic, ni hi ha cap projecte concret que destaqui en aquest sentit. Les obres que s’estan planificant o executant, donen solució a problemes molt concrets i puntuals però que a nivell de ciutat són irrellevants, i en cap cas s’està plantejant com podem adequar els nostres objectius amb els europeus, per tal de poder aprofitar millor els recursos que poden arribar. Les activitats que es fan, el “panem et circenses” que practiquen, no porten enlloc, fora de distreure al personal i donar algun titular, però no ajuden a posicionar la ciutat on li correspon, ni a activar la recuperació econòmica ni a fer que poguem ser més competitius. Les fires que es fan, realment atreuen a algú, i especialment a algú de fora de Badalona, o només serveixen per amenitzar l’estona als que habitualment ja es passegen per la Rambla?

Si ens centrem en els sectors que segons l’estratègia europea ens han d’ajudar més a sortir d’aquesta crisi, a Badalona estem ben posicionats en el sector salut, i disposem d’un pol sanitari de primer ordre. Però des de l’Ajuntament no s’està treballant per a potenciar-lo. En el mandat anterior, es va redactar un pla director de la Serralada de Marina, que també permetia potenciar aquest àmbit, i un pla de mobilitat de tot aquest sector, i també es van fer les modificacions urbanístiques necessàries per facilitar l’ampliació de Can Ruti i l’establiment de la Fundació Josep Carreras. El pla director, que es va aprovar en aquest mandat, i que no eren més que línies mestres de com ordenar aquest territori, havia de derivar en modificacions urbanístiques concretes, i el pla de mobilitat havia de permetre ordenar aquest sector, i mobilitzar inversions de diferents administracions. Tant un com l’altre s’han quedat al calaix, per manca de visió dels governants actuals, més preocupats en actuacions de curta volada.

Per la resta de sectors estratègics, lligats a l’economia verda i a les TIC s’hauria de reorientar l’activitat dels polígons industrials existents, dotant-los de bones infrastructures i un bon accés a internet de banda ampla per tal que puguin ser competitius, i que en alguns casos deixin de ser zones de magatzems, absolutament desendreçades i sense cap valor afegit. I això passa també per realitzar més controls, més inspeccions, per controlar la neteja, organitzar millor la mobilitat, per reparar l’enllumenat i per a donar un bon aspecte a aquests espais, que avui per avui farien fugir a qualsevol futur inversor. I evidentment, i no és un tema menor, per dotar a l’ajuntament d’una major agilitat a l’hora de tramitar tot tipus de llicències, tant d’activitat com d’obres.

D’altra banda, Barcelona està esdevenint un destí turístic de primer ordre, i des de Badalona s’hauria de treballar per a poder ser una oferta complementària. Tenim platja i tenim muntanya per a oferir, però ens falta alguna activitat de lleure associada, i a nivell cultural tenim un patrimoni com és el museu, al que se li hauria de donar més publicitat. També disposem d’altres instal·lacions menors, però que tenien el seu interès com per exemple el bikepark de Guixeres, que permetia que s’hi realitzessin competicions internacionals, i que per manca de manteniment i de capacitat de gestió del govern del PP ha acabat en un estat lamentable.

Malgrat tot, el PP té el seu propi full de ruta, que va al revés del món. A nivell estatal anant en direcció contrària a la que marca l’estratègia europea, però també la lògica, com per exemple en la política energètica. I a nivell local no marcant cap direcció, actuant només a cop de titular, i no preveient com es pot treure el màxim profit als fons europeus als quals tindrem accés durant els propers anys. Durant aquest mandat han pogut inaugurar obres com les del Passeig Marítim o la del dipòsit d’aigües pluvials de l’Estrella que són fruit d’un treball de planificació i de previsió del govern anterior, i gaudir d’altres obres singulars com la rehabilitació del Pont del Petrolil o la plaça Pompeu Fabra amb l’arribada del metro al centre de Badalona o als barris de la Salut i Llefià. Lamentablement, no crec que aquest govern del PP deixi cap obra d’aquest tipus per tal que la inaugurin els governs que vinguin després. Perquè aquí l’únic que es prima és el curt termini, i l’únic finançament que sembla que els importi, és el de San Miguel, perquè els hi pagui unes birres i puguin fer alguna fira o alguna festa. Petitesa de mires, manca de visió estratègica, populisme i confomar-se amb no res. Els del PP a Badalona es conformen amb les engrunes, unes engrunes que dirien que són de primera, però engrunes a la fi.