Diuen que els manuals de ciència política recomanen que quan algú entra de nou a governar li carregui tots els morts al govern anterior i s’intenti apropiar d’alguns dels seus èxits. Però al cap de dos anys i mig i d’haver aprovat un pressupost, com és el cas del PP a Badalona, un ha de començar a assumir les seves responsabilitats. Ja no cola que tot allò bo sigui del govern actual i tots els mals vinguin de governs anteriors.

Ara hem tingut l’episodi de l’esfondrament, de manera gairebé simultània, de diversos trams de carrers, degut al mal estat del clavegueram, concretament als carrers Vélez Rubio, Sagunt i Güell i Ferrer.

I a partir d’aquí el govern del PP li carrega tota la culpa als governs anteriors esgrimint que el clavegueram està en mal estat degut a que una part es va construir als anys 50 i una altra part als anys 60. I també es lamenta que durant els anys de bonança no es va fer la renovació necessària de la xarxa de clavegueram.

Hi ha literatura científica i tècnica* de prestigi que estableix una relació molt directa entre l’estat del clavegueram i el disseny i manteniment. I aquest és el veritable problema, si tenim en compte que una claveguera de formigó com les que tenim a Badalona pot durar en perfecte estat quasi un segle. Tot es redueix fonamentalment a una qüestió de bon disseny, manteniment i neteja. I per això no ens podem basar en l’antiguitat dels col·lectors, sinó que s’han d’inspeccionar

I suposo que és per això que el govern del PP s’oblida de dir que durant el mandat anterior, es va realitzar el pla director del clavegueram de Badalona, precisament per a cartografiar, veure l’estat en que es trobava, i analitzar les insuficiències d’aquesta xarxa. I que qui va impulsar de manera decidida aquest estudi va ser CiU. I d’aquí, entre d’altres coses, en va sorgir el projecte i es van reservar els diners d’inversions per a poder tirar endavant el dipòsit d’aigües pluvials de l’Estrella, del que tant presumeixen. Un dipòsit que es va construir sobretot per a evitar els problemes d’inundacions que es donaven a la zona de Sant Ignasi de Loiola, com ja vaig explicar amb detall en un post anterior i que va suposar una inversió de 8.699.223,75 €.

També s’oblida de dir que durant el mandat anterior es van fer renovacions de clavegueram com la substitució del col·lector de LLevant a la zona del Passeig Marítim (1.075.276,50 €) o quan es van reurbanitzar carrers com Guifré (1.500.000 €), Baldomer Solà (3.125.000 €), Saragossa (1.050.666,31 €), i Tortosa (1.275.894,31 €) entre d’altres.

Governar precisament vol dir prioritzar. Ara, gràcies al govern anterior amb PSC, CiU i ERC, Badalona disposa d’una eina molt valuosa, que proporciona molta informació de l’estat del clavegueram, que els hi hauria de permetre prioritzar les inversions. I tenint aquesta informació, el govern del PP ha decidit invertir en altres llocs. No s’hi val dir ara que tot ve d’abans. Si tant urgent i greu era, per què no s’ha passat al davant d’altres inversions? Per què el govern del PP ha reduït el manteniment del paviments dels carrers un 20% respecte del 2011? Perquè el govern del PP ha reduït el manteniment del clavegueram respecte del 2011 un 14,94% l’any 2012 i un 28,74% l’any 2013 coses que han sigut denunciades repetidament per CiU?

Preguntes que probablement es quedaran sense resposta, perquè deixen al PP sense arguments.

* Tot i que es poden utilitzar diferents materials pel clavegueram, el més utilitzat són els tubs de formigó. I si, per exemple, es consulten, escrits de l’ATHA (Asociación Española de Fabricantes de Tubos de Hormigón), podem veure que destaquen que aquest material és molt adequat, precisament per la seva durabilitat. Concretament, mencionen que hi ha molts casos de canonades instal·lades des de fa més de 75 anys i que es troben en perfecte estat de conservació. I com a exemple concret, citen que a l’any 1962 es va inspeccionar a fons el clavegueram de Sant Louis (Missouri, EUA), construït l’any 1868, no trobant-s’hi desperfectes remarcables és a dir, gairebé 100 anys, i en perfecte estat de revista. La conservació del clavegueram, més que dels anys que fa de la seva construcció, depèn de les condicions de funcionament, és a dir, de si hi ha abocaments industrials que poden malmetre el formigó, de si hi ha un pendent excessiu, que pot ocasionar erosió, o de si hi ha un pendent massa baix, que fa que hi hagi acumulacions de matèria orgànica que generin àcid sulfhídric que poden atacar químicament al formigó. Per tant, a partir de l’any de construcció del clavegueram no es pot determinar el seu estat de conservació, sinó que s’ha d’inspeccionar.