Sempre he cregut que abans d’opinar sobre qualsevol cosa s’ha de disposar de dades. I precisament, l’any 2013, i el que portem de 2014 ens està deixant un reguitzell de dades positives sobre l’evolució de l’economia catalana. Dades que no permeten relaxar-nos, doncs la recuperació serà encara molt lenta, però que si que ens permeten mirar el futur amb més esperança i semblen indicar que la línia en la que s’està treballant ens porta per un bon camí.

Però aquestes dades contrasten fortament amb el discurs de la por que fa un temps que es ve practicant, especialment per part de destacats membres del PP, i amb el que ens volen fer creure que el que en diuen el órdago sobiranista és l’origen de tots els mals i una font de perdició. I d’exemples en tenim molts.

Fa pocs dies, uns empresaris de parla alemanya van fer un manifest en el que destacaven que la incertesa que genera el debat sobiranista preocupa al govern alemany i comporta fins i tot la paralització d’inversions a Catalunya. Ràpidament, la reacció que es va generar fou que el cercle de directius de parla alemanya se’n va desmarcar i fins i tot l’empresa BASF va fer un comunicat especificant que el seu directiu que havia signat ho havia fet a títol personal. Però el que realment desmunta aquest discurs és el seguit d’inversions estrangeres que s’estan anunciant en els darrers temps per part de Hutchinson, Royal Caribbean o Magneti Marelli per exemple, que fan que Catalunya hagi esdevingut la segona regió europea pel que fa a captació d’inversió estrangera.

També els últims indicadors econòmics comencen a mostrar una millora, sobretot si es compara amb les dades a nivell estatal, com per exemple en el cas de l’atur, en que aquest any ha disminuït un 4,2% (27.946 aturats menys), mentre que a Espanya la disminució ha estat del 3,3%. Però no només això sinó que sectors com el turisme ens ofereixen dades positives, com que Barcelona s’ha convertit en el quart port de creuers a nivell mundial, o el continu increment de passatgers que experimenta l’aeroport del Prat que fa que cada vegada s’aproximi més a Barajas.

O quan Felipe González diu al President Mas que les autoritats europees estan molt preocupades amb el sobiranisme, resulta que a finals de gener, l’Agència Europea de l’Espai (ESA) escull l’Àrea Metropolitana de Barcelona com a seu per a un viver d’empreses. Curiosa manera de preocupar-se.

Al final, tenim dades contra opinions, amb les que es pot veure que el procés sobiranista no és tan dolent com el pinten, i que no ens dediquem només a l’estelada, doncs en molts aspectes, Catalunya està evolucionant molt millor que la resta d’Espanya. Així en aquests moment, Catalunya té una solidesa i un atractiu, tant des del punt de vista empresarial com turístic que fa que ens en poguem sortir i ens n’estiguem sortint. I tot això sense disposar d’infraestructures llargament reclamades i importants per la nostra competitivitat, com el corredor mediterrani, la connexió ferroviària al port de Barcelona, o que el Prat pugui esdevenir un hub internacional, que farien que fóssim realment imparables. Per tant, que no perdin més el temps intentant fer-nos por, que la realitat al final és la que s’imposa.