A vegades hi ha coses que per òbvies que semblin, s’han de recordar, i sempre se’n descobreix algun nou matís. Des de mitjans del s. XV, Sant Jordi ha estat el patró de Catalunya, i la diada una festa que ha anat adquirint nous significats. Buscant i remirant, he descobert que el costum de regalar una rosa aquest dia és també molt antic i té el seu origen en una fira de roses que es feia al Palau de la Generalitat, però no va ser fins el 1914 que es va popularitzar, gràcies a l’impuls de la Mancomunitat. Posteriorment, el 1926, un escriptor valencià establert a Barcelona, Vicent Clavel, va proposar celebrar el dia del llibre coincidint primer amb la data del naixement de Cervantes, i a partir de 1930 amb el 23 d’abril, dia de l’enterrament de l’autor del Quixot. Finalment, el 1995, aquest dia va ser declarat per la UNESCO Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor.

Per tot això, la diada de Sant Jordi sempre ha estat lligada a la catalanitat, a la cultura i a les roses, i pels catalans ha estat també la nostra festa dels enamorats. Però ara, el PP de Badalona hi ha volgut trobar un nou significat, o bé per afany de ser innovadors, o m’inclino més a pensar que per a aigualir una festa que té com a pilars la cultura i la catalanitat, dos conceptes que els incomoden i que volen amagar. I han pervertit una bona proposta inicial d’Òmnium Cultural de Badalona i del gremi de llibreters, consistent en fer de Francesc Layret un espai peatonal per un dia, on poguessin encabir-s’hi les entitats i les activitats relacionades amb Sant Jordi.

Perquè amb el temps la diada també va a passar a ser el dia on moltes entitats sense ànim de lucre, especialment del tercer sector, sortien al carrer, per donar-se a conèixer i a vendre algun objecte solidari relacionat amb Sant Jordi per a recollir fons per a les seves activitats, doncs aquest és un dia on la gent té la solidaritat a flor de pell i acostuma a col·laborar.

Però la diada de Sant Jordi, s’ha convertit en la fira de Sant Jordi, i d’organitzar-ho la regidoria de cultura, ho ha passat a capitanejar la regidoria de comerç, esdevenint el comerç l’eix central de la festa i arraconant qualsevol altra expressió. Els primers anys, les entitats van quedar amagades al carrer Sant Anastasi, però enguany, on s’amplia considerablement l’espai dedicat al comerç, aquestes són desplaçades ben lluny del focus principal de l’activitat, a la plaça Pompeu Fabra, tocant a Sant Ignasi de Loiola. Un canvi que segur que fa que passin a recaptar menys, doncs seran molt menys visibles.

No em crec que les coses no es puguin fer d’una altra manera, i que no sigui possible que comerços (no de qualsevol tipus, sinó relacionats amb Sant Jordi) i entitats comparteixin espai, com tampoc que a Òmnium Cultural, promotor de la idea, i a qui se li ha d’agrair pràcticament tota la programació cultural de la diada de Sant Jordi que s’organitza des de l’Ajuntament, no se li pugui donar un lloc destacat. Tenen més a veure amb Sant Jordi els forns, els cosmètics, les sabates o les cerveses qui ha ha hagut altres anys que les entitats culturals? No es pot trobar un lloc més central per a les entitats socials, que fan una feina molt important a la ciutat? Continuarà havent-hi en un lloc destacat la Guàrdia Urbana, que fa moltes tasques rellevants, però cap relacionada amb Sant Jordi?

Preguntes sense resposta, igual que tampoc té resposta la petició que es va fer i que vaig traslladar a la regidoria de comerç, de fer un reglament consensuat on es fixin les bases per a l’adjudicació dels diferents espais, per acabar amb l’arbitrarietat que ha regnat fins ara.

Tot plegat, una llàstima, perquè d’una bona proposta inicial, on tothom pot acabar trobant el seu espai, el PP ho ha acabat convertint en una fira sense gaire criteri, purament comercial i d’autobombo, i on sense cap mena de sensibilitat, n’han acabat desplaçant a les entitats culturals i socials.