Monthly Archives: Mai de 2014

A la manera d’Europa

Política

holaeuro
Confesso que jo tinc una visió romàntica d’Europa. Cada vegada que viatjo a d’altres països europeus, especialment del centre o del nord d’Europa, gairebé sempre en torno amb entusiasme i nous coneixements. I quan marxo, sempre em vénen al cap els versos d’Espriu, no perquè estigui cansada d’estar a Catalunya, sinó per l’admiració i les ganes de conèixer el que hi ha més enllà :

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,

on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!

A Catalunya tradicionalment ens hem emmirallat sempre en Europa, com a referent de modernitat, i sempre hem mirat més al nord, que no cap a la resta de la península. I també a Catalunya, volem continuar formant part de la Unió Europea, perquè en les nostres arrels com a poble hi són els pobles que en formen part. Una Unió Europea que va començar per a assegurar la pau i trobar un espai comú econòmic i que ha anat evolucionant, per a esdevenir a més un referent en temes de protecció dels drets socials i del medi ambient. I que, fins i tot en els moments més durs de la crisi, ha tingut una resposta pel que fa a la protecció dels seus ciutadans molt superior a la de la resta de potències mundials.

Proliferen els euroescèptics, i hi ha moltíssimes coses a millorar, especialment en uns moments on sembla que les necessitats de les persones que ho estan passant pitjor han passat a segon terme, enfront de les necessitats dels estats i dels bancs. Però al final juguem en un món global. Fa uns anys vaig anar a una conferència on s’explicava que hem passat d’un món on l’eix es trobava en el meridià de Greenwich amb Europa al centre, a una situació on ara l’eix es troba al Pacífic, entre la Xina i Estats Units, i Europa ha passat a estar a la perifèria. I precisament, davant de la potència econòmica d’aquests països, i d’altres països emergents, necessitem una Europa forta, que vagi més enllà de l’actual unió monetària, econòmica i ara també bancària. Necessitem una política comú en d’altres aspectes com pot ser l’energia, que ens permeti millorar la seguretat en el subministrament i incrementar la competitivitat de les nostres empreses.

Però per damunt de tot això, necessitem especialment un lideratge polític fort que permeti continuar defensant la manera europea d’entendre el món. Un lideratge que en els darrers anys ha estat absent i que és imprescindible recuperar.

Per això crec que és clau anar a votar diumenge, i no considerar les eleccions europees com les més llunyanes, sinó que hem de tenir clar que un 80% de les polítiques que es fan aquí ens vénen marcades per Europa.

A més a més, en clau nacional, aquesta vegada el nostre país s’hi juga molt. La manera que tenim de continuar posant Catalunya a l’agenda europea i internacional és anant a votar, i fent que la participació sigui superior a la de passades eleccions i a la d’altres zones. I els que estem convençuts que la consulta ha de tirar endavant ho hem de fer per partits que la defensin.

El misteri dels mocadors

Badalona, Política,


Un any més els mocadors de festes han vingut acompanyats de misteri i d’una certa polèmica. Si altres anys va haver-hi confusió amb el nombre final de mocadors i sobre el seu origen, doncs van aparèixer mocadors sense etiqueta i d’un material i color lleugerament diferents, aquest any no n’han après i ja hi hem tornat a ser.

L’Ajuntament de Badalona va publicitar primer que aquest any hi hauria 30.000 mocadors per les festes, els quals es podrien comprar com sempre al preu de 1 €. Posteriorment ens van dir que s’havien esgotat i que n’arribarien 3.000 més, ja que molta gent s’havia enfadat perquè s’havia quedat sense. Però a l’hora de consultar expedients, només apareix una compra de 15.000 mocadors per part de l’Ajuntament. Qui ha comprat la resta? Estem davant d’un fraccionament de contracte, prohibit a les administracions públiques o qualsevol pot anar a comprar mocadors de festes al fabricant? I per ser fidels a la tradició, els primers mocadors venuts portaven etiqueta, mentre que els que van arribar a última hora no en tenien. Realment tenen tots el mateix origen o parlem de dos orígens o qualitats diferents? O com va dir l’any 2012 el regidor Miguel Jurado, en una de les seves intervencions antològiques, s’han entretingut a treure l’etiqueta? Serà que si porten etiqueta rasquen?

Perquè parlant de l’origen dels mocadors, fa anys que es va decidir que aquests es comprarien seguint criteris de comerç just. Novament, el PP fent gala de la seva ignorància o de la seva voluntat d’enganyar-nos, continua publicitant que aquest any els mocadors són de comerç just, quan no ho són, sinó que els mocadors els ha confeccionat la Fundació Gaspar de Portolà, que treballa amb discapacitats intel·lectuals. Per tant, es pot dir que s’ha contractat amb criteris d’economia social, cosa absolutament lloable, però no del que s’anomena de comerç just.

Una altra diferència, i aquí hi ha un dels quids de la qüestió, és que abans els mocadors de comerç just costaven més d’un €, i a més es regalaven als escolars de la ciutat. Per tant la comanda que es feia havia de ser limitada, ja que suposava una despesa important per a l’Ajuntament, i amb la venda no se’n recuperava totalment el seu cost.

Ara en canvi, els mocadors adquirits amb criteris socials costen 0,81 € i en teoria no se’n regalen, pel que actualment són un negoci per a l’Ajuntament que ingressa 0,19 € per cada mocador. Si són un negoci, per què la comanda que es fa és molt inferior a la d’altres anys i molta gent ha acabat enfadada i sense mocador? Per manca de previsió? Per què s’ha passat el temps de convocar el concurs i s’han hagut de comprar tard i malament amb un contracte menor? I per cert, on van a parar els diners de la venda d’aquests no se sap ben bé si 15.000, 30.000 o 33.000 mocadors? Per què quan la gent s’enfada a la Plaça de la Vila per què s’han esgotat els mocadors apareix l’Alcalde regalant mocadors a uns escollits per a la seva major glòria?

I el que finalment és més sorprenent és que el gremi dels quiosquers, en base a no se sap ben bé quin acord, potser perquè al PP li cauen millor que la resta de gremis, pugui vendre mocadors i quedar-se una comissió de 0,20 € per cada mocador. El PP dóna l’exclusivitat a un gremi, sense acord per escrit i amb un benefici que ja el voldrien molts altres? Curiosa manera de funcionar d’un partit que no fa més que envoltar de misteris un fet que hauria de ser tan transparent com la venda dels mocadors de les festes. Un aspecte que a molts els hi semblarà menor, però que reflexa una manera de fer, i per tant, una manera de ser.