Un any més els mocadors de festes han vingut acompanyats de misteri i d’una certa polèmica. Si altres anys va haver-hi confusió amb el nombre final de mocadors i sobre el seu origen, doncs van aparèixer mocadors sense etiqueta i d’un material i color lleugerament diferents, aquest any no n’han après i ja hi hem tornat a ser.

L’Ajuntament de Badalona va publicitar primer que aquest any hi hauria 30.000 mocadors per les festes, els quals es podrien comprar com sempre al preu de 1 €. Posteriorment ens van dir que s’havien esgotat i que n’arribarien 3.000 més, ja que molta gent s’havia enfadat perquè s’havia quedat sense. Però a l’hora de consultar expedients, només apareix una compra de 15.000 mocadors per part de l’Ajuntament. Qui ha comprat la resta? Estem davant d’un fraccionament de contracte, prohibit a les administracions públiques o qualsevol pot anar a comprar mocadors de festes al fabricant? I per ser fidels a la tradició, els primers mocadors venuts portaven etiqueta, mentre que els que van arribar a última hora no en tenien. Realment tenen tots el mateix origen o parlem de dos orígens o qualitats diferents? O com va dir l’any 2012 el regidor Miguel Jurado, en una de les seves intervencions antològiques, s’han entretingut a treure l’etiqueta? Serà que si porten etiqueta rasquen?

Perquè parlant de l’origen dels mocadors, fa anys que es va decidir que aquests es comprarien seguint criteris de comerç just. Novament, el PP fent gala de la seva ignorància o de la seva voluntat d’enganyar-nos, continua publicitant que aquest any els mocadors són de comerç just, quan no ho són, sinó que els mocadors els ha confeccionat la Fundació Gaspar de Portolà, que treballa amb discapacitats intel·lectuals. Per tant, es pot dir que s’ha contractat amb criteris d’economia social, cosa absolutament lloable, però no del que s’anomena de comerç just.

Una altra diferència, i aquí hi ha un dels quids de la qüestió, és que abans els mocadors de comerç just costaven més d’un €, i a més es regalaven als escolars de la ciutat. Per tant la comanda que es feia havia de ser limitada, ja que suposava una despesa important per a l’Ajuntament, i amb la venda no se’n recuperava totalment el seu cost.

Ara en canvi, els mocadors adquirits amb criteris socials costen 0,81 € i en teoria no se’n regalen, pel que actualment són un negoci per a l’Ajuntament que ingressa 0,19 € per cada mocador. Si són un negoci, per què la comanda que es fa és molt inferior a la d’altres anys i molta gent ha acabat enfadada i sense mocador? Per manca de previsió? Per què s’ha passat el temps de convocar el concurs i s’han hagut de comprar tard i malament amb un contracte menor? I per cert, on van a parar els diners de la venda d’aquests no se sap ben bé si 15.000, 30.000 o 33.000 mocadors? Per què quan la gent s’enfada a la Plaça de la Vila per què s’han esgotat els mocadors apareix l’Alcalde regalant mocadors a uns escollits per a la seva major glòria?

I el que finalment és més sorprenent és que el gremi dels quiosquers, en base a no se sap ben bé quin acord, potser perquè al PP li cauen millor que la resta de gremis, pugui vendre mocadors i quedar-se una comissió de 0,20 € per cada mocador. El PP dóna l’exclusivitat a un gremi, sense acord per escrit i amb un benefici que ja el voldrien molts altres? Curiosa manera de funcionar d’un partit que no fa més que envoltar de misteris un fet que hauria de ser tan transparent com la venda dels mocadors de les festes. Un aspecte que a molts els hi semblarà menor, però que reflexa una manera de fer, i per tant, una manera de ser.