Confesso que jo tinc una visió romàntica d’Europa. Cada vegada que viatjo a d’altres països europeus, especialment del centre o del nord d’Europa, gairebé sempre en torno amb entusiasme i nous coneixements. I quan marxo, sempre em vénen al cap els versos d’Espriu, no perquè estigui cansada d’estar a Catalunya, sinó per l’admiració i les ganes de conèixer el que hi ha més enllà :

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,

on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!

A Catalunya tradicionalment ens hem emmirallat sempre en Europa, com a referent de modernitat, i sempre hem mirat més al nord, que no cap a la resta de la península. I també a Catalunya, volem continuar formant part de la Unió Europea, perquè en les nostres arrels com a poble hi són els pobles que en formen part. Una Unió Europea que va començar per a assegurar la pau i trobar un espai comú econòmic i que ha anat evolucionant, per a esdevenir a més un referent en temes de protecció dels drets socials i del medi ambient. I que, fins i tot en els moments més durs de la crisi, ha tingut una resposta pel que fa a la protecció dels seus ciutadans molt superior a la de la resta de potències mundials.

Proliferen els euroescèptics, i hi ha moltíssimes coses a millorar, especialment en uns moments on sembla que les necessitats de les persones que ho estan passant pitjor han passat a segon terme, enfront de les necessitats dels estats i dels bancs. Però al final juguem en un món global. Fa uns anys vaig anar a una conferència on s’explicava que hem passat d’un món on l’eix es trobava en el meridià de Greenwich amb Europa al centre, a una situació on ara l’eix es troba al Pacífic, entre la Xina i Estats Units, i Europa ha passat a estar a la perifèria. I precisament, davant de la potència econòmica d’aquests països, i d’altres països emergents, necessitem una Europa forta, que vagi més enllà de l’actual unió monetària, econòmica i ara també bancària. Necessitem una política comú en d’altres aspectes com pot ser l’energia, que ens permeti millorar la seguretat en el subministrament i incrementar la competitivitat de les nostres empreses.

Però per damunt de tot això, necessitem especialment un lideratge polític fort que permeti continuar defensant la manera europea d’entendre el món. Un lideratge que en els darrers anys ha estat absent i que és imprescindible recuperar.

Per això crec que és clau anar a votar diumenge, i no considerar les eleccions europees com les més llunyanes, sinó que hem de tenir clar que un 80% de les polítiques que es fan aquí ens vénen marcades per Europa.

A més a més, en clau nacional, aquesta vegada el nostre país s’hi juga molt. La manera que tenim de continuar posant Catalunya a l’agenda europea i internacional és anant a votar, i fent que la participació sigui superior a la de passades eleccions i a la d’altres zones. I els que estem convençuts que la consulta ha de tirar endavant ho hem de fer per partits que la defensin.