“L’endemà” de les eleccions

Urna+electoral[1]

Moltes vegades hi ha temes que cal deixar reposar i s’han d’intentar analitzar fredament. Això vaig pensar quan vaig veure els resultats de les darreres eleccions europees. Unes dades sorprenents a diferents nivells, i les conseqüències de les quals encara no hem vist totalment. Tot està obert i tot és possible, i com diu Zygmunt Bauman, vivim en un món on la única certesa és la certesa de la incertesa. I on, a més a més, tot s’accelera.

D’entrada, i a nivell europeu són preocupants els “bons” resultats que partits populistes i d’ultradreta han tingut en diferents països. Això, juntament amb l’increment dels euroescèptics, crec que ha de fer que ens haguem de replantejar tots plegats la manera com Europa ha funcionat en els darrers temps.

A nivell de l’Estat espanyol, les enquestes no van acabar de captar la intensitat de la baixada dels grans partits. Una tendència que ja es detectava, però que ningú preveia que fos d’aquesta magnitud. I això s’acompanya amb una fragmentació, especialment a l’esquerra, amb fenòmens com l’eclosió de Podemos, que ha sorprès a propis i estranys. Les conseqüències no s’han fet esperar: Rubalcaba ha accelerat una retirada que ja estava amortitzada, i possiblement això també ha accelerat l’abdicació del Rei. Tots aquests canvis podrien anar en la direcció de modernitzar i d’actualitzar o bé el partit socialista o bé la monarquia, i podrien ser el començament de canvis en la manera de fer del govern i en l’Estat. Si tot es mou, el PP podrà continuar ancorat en l’immobilisme i Rajoy podrà continuar fent d’estruç? O bé els canvis seran només maquillatge, i tot canviarà per a continuar igual? Tot això està per veure, i haurà de ser evident abans del 9N.

En l’àmbit català, no hi ha hagut sorpreses pel que fa a l’anunciat sorpasso d’ERC, però això no significa que s’afebleixi el lideratge del President Mas. El que sí que fa és reforçar l’espai sobiranista. De fet, CiU és dels pocs partits europeus que governant aconsegueix incrementar el seu suport. Això no vol dir que no s’hagi de fer cap reflexió, perquè els resultats no són tan bons com a CiU ens hagués agradat. I a nivell de la resta de partits, els mals resultats al PSC i al PP estan de moment removent les estructures dels partits. També Ciutadans ha vist com mediàticament, l’interés es desplaçava cap a Podemos, cosa que els pot fer perdre visibilitat i suports de cara a futures eleccions.

I finalment a Badalona, els resultats també han estat sorprenents. Des de CiU havíem dit vàries vegades que Badalona era molt diversa, i que es votava molt diferent segons el tipus d’eleccions, ja que en les darreres havíem tingut com a guanyadors CiU, PSC i PP. En aquestes ha tornat a guanyar el PSC, però s’ha quedat amb aproximadament la meitat dels vots aconseguits a les últimes europees. Però el més destacable és la pujada d’ERC, especialment en barris d’entrada poc favorables al sobiranisme i la baixada del PP. És evident que no es poden extrapolar resultats d’unes europees a les properes municipals, però costa creure que el PP passi de guanyar a 28 dels 34 barris de Badalona l’any 2011 a no guanyar ni a un de sol tres anys després. En aquest cas, l’efecte Albiol, no sembla que hagi contribuït gens ni mica. En una campanya on a Badalona el PP ha tornat a amagar les sigles i ni tan sols ha publicitat que venia la vice-presidenta del govern fent que l’alcalde fos l’estrella del míting, els resultats per força els han d’haver decebut. Han baixat en vots, i en percentatge han fet un resultat pitjor que en d’altres municipis de l’Àrea Metropolitana.

Tot això junt fa que s’obrin molts interrogants sobre com pot anar tot plegat, i especialment en les properes eleccions municipals, doncs en aquestes no només hi tenen influència els temes estrictament locals, sinó que els canvis tant a nivell estatal com català que es poden produir en els propers mesos, així com l’evolució de la tendència general de vot dels partits tindrà un resultat determinant. Temps convulsos, canvis accelerats, que fan que em torni al cap els versos de Miquel Martí i Pol de “tot està per fer i tot és possible”.

2 thoughts on ““L’endemà” de les eleccions

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s