Monthly Archives: Juliol de 2014

Fanalets i persecució política

imageAquest últim ple, l’alcalde i el seu equip ens han regalat amb una d’aquelles intervencions dignes de conservar a les hemeroteques. Diuen que la millor defensa és un bon atac. Potser si quan l’atac és bo, però quan no ho és, el ridícul és doble. I en aquest cas han volgut disfressar de victimisme el que és una incompetència en tota regla.

L’alcalde acusa a la Generalitat de persecució política perquè diu no volen que un ajuntament governat pel PP reuneixi a molta gent a la platja a la seva major glòria, mentre que en municipis governats per altres forces polítiques no passa res. I que aquest és l’origen de la multa que han posat per l’enlairada de fanalets de l’any passat i el motiu de perquè no han autoritzat el Summer Festival d’aquest any. O s’equivoca o encara pitjor, menteix.

La pregunta que fa és: “com és que si l’Ajuntament paga la neteja i manteniment del Passeig Marítim, ha de sol·licitar permís a la Generalitat per a organitzar-hi actes?” La resposta és molt senzilla, i el que és increïble és que quan ja fa tres anys que governen encara no ho sàpiguen. Tot això venia regulat per la Llei de Costes de l’any 1988, que depèn del govern de l’Estat, i que el PP va modificar amb majoria absoluta l’any 2013 i que en aquest aspecte va mantenir igual. Per tant, el dolent en aquest cas no és la Generalitat, que prohibeix, sinó que la Generalitat regula el que l’Estat i per tant en aquests moments el PP, determina. Al Cèsar el que és del Cèsar.

La següent pregunta que es fa el PP és: “com és que a Badalona La Generalitat ens multa quan enlairem fanalets i a la resta no?” I es compara amb diferents municipis com Manlleu, Roda de Ter, Olesa de Montserrat,… Sort que a les escoles catalanes, a part de convertir-nos en sobiranistes ens van ensenyar prou geografia, per saber que tots aquests municipis són d’interior, i que allà la llei de Costes no s’aplica, per raons ben obvies.

I aquí una afirmació: “La Generalitat ens persegueix per temes ideològics i per això ens multa”. La Generalitat té inspectors, però que evidentment no poden estar a tot arreu. I aquí vull fer un símil: Imaginem-nos que anem amb el cotxe i per error ens saltem un semàfor. A algú li pot haver passat. Però si no hi ha policia que ho vegi o accident, l’acció no té conseqüències per a l’infractor. Però si el dia abans avisem per la premsa que ens saltarem el semàfor, anem amb un cotxe llampant i tocant el clàxon, oi que tenim bastanta probabilitat que ens enxampin i acabem multats? I si per casualitat la Guàrdia Urbana no ens veu però fem notes de premsa i pengem fotos al facebook, no ens enxamparan? I si a més som l’administració que hauria de predicar amb l’exemple doncs encara més, no? A això se li diu persecució política o exhibicionisme impúdic?

I després el deliri: quan això ho organitzen independentistes no passa res. Doncs a part de tot el que ja he dit, i deixant de banda si estem a la costa o a l’interior, el que està clar és que estem en un país que en determinats moments de l’any presenta un elevat risc d’incendi. I molts dels actes que el PP va mencionar s’han fet fora de la temporada de risc d’incendis, que s’estableix entre mitjants de juny i mitjans de setembre. Així les enlairades de fanalets de Manresa, Torrelameu, Calella, Begur, La Seu d’Urgell, Centelles, Manlleu, Roda de Ter o Malgrat de mar que es van mencionar van ser fetes majoritàriament a l’hivern o fora de la temporada d’alt risc d’incendis. A ningú (que no sigui del PP) se li escapa que no és el mateix enlairar un fanalet a ple estiu, en moments on el risc d’incendis és màxim que enmig de l’hivern. En el cas de Badalona, l’endemà de l’enlairada van aparèixer fotos amb restes de fanalets a la Serralada de Marina. Ens argumenten que no va passar res, però una foto de l’alcalde muntant una festa valia aquest risc?

image

I finalment la pregunta: per què a altres municipis com Barcelona o Blanes els hi deixen organitzar concerts i no passa res? Potser perquè en el cas de Barcelona, al tenir el status de gran ciutat i té una regulació específica i en la resta perquè ho demanen amb temps i forma. Pel Summer Festival d’enguany, el mateix ajuntament que a les entitats que volen organitzar actes els hi demana que entrin la documentació un mes abans, ho va sol.licitar un parell de dies abans de fer-ho. I a més enlloc de complimentar el formulari electrònic va enviar un fax on mancava documentació que se li va haver de requerir. I no hi va haver temps material d’informar i autoritzar l’acte. Un concert que es podria haver autoritzat perfectament si s’hagués sol.licitat amb temps i amb la documentació necessària. Això és amagar la incompetència recorrent a la persecució política. Enlloc d’això el que haurien de fer és preguntar als municipis governats per altres forces polítiques com s’omple la documentació correctament. O sense anar gaire lluny, Castelldefels que està governada pel PP té aquests problemes?

Si el govern del PP de Badalona hagués utilitzat la meitat del temps que han perdut intentant demostrar una teoria conspiratòria en preguntar com s’han de fer els tràmits les coses haurien anat millor, els concerts s’haurien fet amb permís i els badalonins ens hauríem estalviat una multa que qui ho ha provocat hauria d’assumir.

Del xoc a les ganes de seguir endavant

20140730-101000.jpg

No hagués volgut mai haver de fer aquest escrit, ni haver de reconèixer que estic trista, dolguda i decebuda. M’ha caigut un referent, i com a mi a molta gent que hi havia cregut, i que ara encara no ens ho acabem de creure del tot. Es molt fàcil dir ara que ja es veia i fer llenya de l’arbre caigut. Però tampoc em sembla just que per un error, greu, que no vull justificar, i que en tot cas la justícia determinarà fins on arriba, es pugui arribar fer el linxament públic que s’està fent en determinats mitjans. Com tampoc que, en un acte de cinisme, gent que es dedica a donar lliçons d’ètica no estigui predicant amb l’exemple. Paradigmàtic l’editorial d’avui al País on plantegen que Mas, i per tant segons ells tot el moviment sobiranista, arriba afeblit a la reunió i ni tan sols se’ls hi passa pel cap que Rajoy pugui estar debilitat pel cas Bàrcenas, que d’una altra banda és d’una naturalesa profundament diferent a la de la situació que afecta al president Pujol. Diferents vares de mesurar? Han de passar dies i veurem com acaba tot, però a banda d’aquest fet o d’altres que puguin sorgir, i per dura que sigui la decepció, tampoc hem d’oblidar que si estem aquí també és gràcies a la feina de Jordi Pujol i la seva dedicació durant molts anys.

Dit això, ens toca continuar endavant. Sabíem que venien uns temps durs i que no ens regalarien res. Hi ha una certa mentalitat que no ha entès que això és un procés que va de baix a dalt i que creu que enfonsant a determinades persones pot dinamitar-ho tot. Perquè si és evident que els fets hi són, no crec que el moment de treure-ho a la llum sigui casual. Però res d’això ens ha d’aturar, al contrari, ens ha de fer més forts. Una crisi diuen que és una oportunitat, i aquesta ens ha de permetre buscar noves maneres de fer. I no només en el camp de la política i dels partits, sinó que hi ha reflexions que s’han d’estendre a tot el conjunt de la societat, perquè al final la política no deixa de ser un reflex de la societat que tenim. A nivell de país, això no ens ha de fer caure en el desànim. Qui havia criticat una excessiva identificació del president Pujol amb Catalunya, sembla que ara ho vulgui utilitzar per a desmoralitzar-nos i limitar les nostres aspiracions de voler un país millor. Fa uns dies vaig sentir que estem en un moment on estem vivint una revolta, lenta i pacífica, però on les coses estan canviant i moltes no tornaran a ser iguals. Ho comparteixo, i crec que està havent-hi una onada que acabarà provocant canvis profunds a Catalunya, que passen d’una banda perquè poguem exercir el nostre dret d’autodeterminació i per una altra per canviar les formes de fer política i poder tornar a recuperar la confiança de la gent. Repte difícil i apassionant i del que ben segur que ens en sortirem.

1984 al segle XXI

foto-1
Mar de fotografies de 24 hores de Flickr

Som capaços d’imaginar com serà la nostra vida quotidiana d’aquí a només 10 anys, veient com ha canviat en els últims 30? Podrem utilitzar d’una manera ètica totes les dades que obtenim mitjançant les noves tecnologies? Les dades que estem generant ens facilitaran la vida a tots o només enriquiran a alguns? Aquestes preguntes i moltes més són les que vénen al cap al visitar l’absolutament recomanable exposició del Big Bang Data al CCCB.

No som conscients de tota la informació nostra que podem trobar al núvol. I no només de la que volgudament compartim a les diferents xarxes socials, sinó de tota aquell rastre que anem deixant quan ens movem, truquem amb el mòbil o paguem amb la tarja de crèdit. Com tot, això pot ser positiu o negatiu, depenent de l’ús que després se’n faci. Un ús individualitzat d’aquestes dades pot ser perillós i pot atemptar contra la nostra privacitat. En canvi, l’ús agregat proporciona molta informació sobre hàbits, tendències,…i tot això ens obre un infinit món de possibilitats per a nous models de negoci. Però aquí també hi ha una reflexió, mai com ara hem tingut a l’abast tanta informació, i el que s’anomena soroll ens pot emmascarar l’essencial. Ara per tant, és molt necessari saber destriar bé allò fonamental d’allò accessori.

A més, ara estem en l’era del Open Data i de construir ciutats intel·ligents, les smart cities. Les administracions mica en mica van transformant les ciutats, creant plataformes tecnològiques i posant a disposició de tothom una sèrie de dades que serveixen perquè es dissenyin aplicacions que poden fer més eficients la ciutat, facilitant la vida als ciutadans i millorant la nostra qualitat de vida.

Aquesta exposició coincideix també amb el debat sobre l’economia col.laborativa, i concretament sobre Uber o Airbnb, les aplicacions per a compartir cotxe o pisos, que aquí han xocat amb la regulació existent, i que al costat d’aspectes positius com facilitar l’accés a determinats recursos poden implicar un increment de l’economia submergida i una precarització de determinats llocs de treball. Però això sembla un tema imparable, conjuntament amb la innovació tecnològica que no s’aturarà. Que anirà fent canviar la forma de consumir de la gent, passant del verb posseir al verb llogar o compartir, fent possible que determinats recursos arribin a molta més gent i que d’alguna manera s’haurà de regular per minimitzar els efectes negatius que pugui tenir. Un canvi de mentalitat que degut a la crisi s’està estenent i que pot generar canvis profunds en la societat i en l’economia que haurem d’entomar.

En qualsevol cas, experiències com les que es poden veure en l’exposició ens obren els ulls a l’infinit món de possibilitats que tenim al davant i del que moltes vegades som incapaços de preveure com evolucionarà. Una exposició que ens fa recordar l’època en que llegíem el 1984 d’Orwell, i pensàvem que tot allò del gran germà era una pura ficció, i que ens fa adonar que ara, al 2014, no només ho hem superat sinó que ens preguntem fins on podrà arribar.

La realitat desmuntant Wert

immersio

Aquest divendres, el Consell de Ministres ha tornat a fer de les seves, aprovant el decret d’escolarització en castellà, pel qual, si una família ho sol·licita, i no hi ha oferta en l’escola pública, la Generalitat haurà d’assumir el cost de l’escolarització fins a 6.057 € per alumne i any. Tot això pot ser molt llaminer en un moment de crisi econòmica i podria ser un incentiu perquè determinades famílies es plantegin demanar l’ensenyament en castellà

Podria ser un incentiu, sinó fos perquè no és possible ja que no hi ha oferta. El PP ha fet el ridícul, ja que l’Associació de Centres d’Ensenyament Privat diu que no té centres amb una oferta educativa que tingui el castellà com a llengua vehicular i que no pensen canviar cap projecte educatiu i que de moment tampoc tenen peticions de cap família.

El problema de tot això és que es tracta d’un pas més en la fixació d’un ministre a qui li agrada envestir com un brau, corejat pels cercles mediàtics madrilenys i per les direccions del Partit Popular i de Ciutadans, però amb un nul suport de la gent. I sinó, com expliquen que d’aproximadament 50.000 famílies que escolaritzen els seus fills a Catalunya, només n’hi ha 5 que demanen més castellà a les aules, i no n’hi ha cap que demani l’escolarització exclusivament en castellà?

Potser per entendre això, algú li hauria d’explicar al Ministre quin és l’origen d’aquest model. La immersió lingüística va començar l’any 1982, quan un grup de pares catalanoparlants i castellanoparlants de Santa Coloma de Gramenet es van organitzar per demanar que als seus fills se’ls escolaritzés en català, com deien que es feia en moltes escoles privades de Badalona. Al final ho van aconseguir el curs 1983-84, i l’escola Rosselló-Porcel va ser el primer centre públic en implantar la immersió lingüística que després es va estendre a tot el país.

Des d’aleshores, moltes coses han canviat, però continuen havent-hi barris on l’escola és un dels pocs espais on nens i nenes no només aprenen el català, sinó que el parlen o l’escolten aprendre el català. I per tant, és clar que aquest model educatiu, que en d’altres aspectes s’ha de millorar per a obtenir unes millors competències però que pel que fa al tema lingüístic, és el que millor funciona i el que més fidelment reflecteix la realitat de la nostra societat.

Al PP no li importa que en les diferents proves d’avaluació no hi hagi diferències significatives entre el nivell de castellà dels estudiants d’aquí amb el d’altres llocs. O que aquest any els alumnes de 4art d’ESO hagin tret millors resultats en castellà que en català, o que un 14% dels estudiants de centres públics no hagin superat els mínims exigits en català. Aquí l’únic que es busca és acontentar a uns sectors que ni es troben a Catalunya, ni tenen res a veure amb l’ensenyament. O com se li va escapar al Ministre es tracta d’espanyolitzar els nostres fills.

El Ministre i el PP haurien de tenir clar que si això no es va aconseguir durant la dictadura, no ho aconseguiran ara. La realitat és tossuda, i els catalans encara més. I com més atacats ens sentim, més defensem allò que és nostre. La nostra societat no demana un canvi en el model lingüístic, com indiquen el nombre de famílies que ho sol·liciten, i llevat de dues forces polítiques, la resta està d’acord en el model educatiu actual, pel que tard o d’hora s’acabarà imposant. O tornarem a la desobediència civil, als temps del “nens, avui ve l’inspector i toca parlar en castellà”. Hi ha lleis com la d’educació que volen consens, i determinar un model que pugui perdurar en el temps, i que per tant s’escapi de derives ideològiques massa marcades. Si realment el que volem és millorar l’educació dels nostres fills, aquest hauria de ser l’objectiu.

L’aigua de la platja, debat a la Granja

IMG_2380Els amics de la Granja em van demanar que fes una xerrada amb l’Antoni Baños, durant molts anys president del SASBA, el club de submarinisme de Badalona, sobre el perquè s’embruta la platja de Badalona. Per mi va ser un plaer parlar sobre aquest tema, que malauradament es repeteix cada any, a vegades amb més o menys intensitat, i que no és fàcil de solucionar. El debat amb els assistents crec que va ser interessant, i voldria compartir amb vosaltres un resum del que vaig explicar, i que he anat explicant ja diverses vegades. A Badalona, la problemàtica dels sòlids flotants ve de lluny, i l’any 2004 ja es va fer un estudi en el qual vaig participar, en el que es donaven ja una sèrie de conclusions:

– Que degut a les corrents dominants, el tram de platja de Badalona, que fa una mena de badia, té tendència a acumular els sòlids flotants que hi ha a l’aigua. Els trams més afectats per aquest fenomen, són la costa nord del Cap de Creus, i aquest tram del litoral del Barcelonès. De la mateixa manera que quan hi ha temporals o no perdem sorra o en perdem menys que la resta de platges del Maresme o de Barcelona ciutat, perquè les corrents ens porten sorra, si hi ha algun sòlid flotant, també és més fàcil que ens arribi.

– La major aportació de sòlids al mar es produeix quan plou, i respecte dels sòlids que poden anar a parar al mar degut al mal funcionament de les depuradores d’aigües residuals, la proporció és de 10 a 1. Les depuradores d’aigües residuals es dimensionen per tractar unes 3 vegades el cabal normal en temps sec. Al nostre país, normalment els col·lectors formen part d’un sistema que s’anomena unitari, en el que les aigües residuals, les pluvials i fins i tot l’aigua de les rieres es fa circular pel clavegueram. Això vol dir que en cas de pluja, quan es supera determinat cabal, les aigües que no es poden tractar són abocades al mar, i el que s’aboca és una barreja d’aigües pluvials i residuals. En el cas de Badalona, les aigües residuals es condueixen cap a la depuradora del Besòs, que tracta les aigües residuals dels municipis de l’entorn i de part de Barcelona, i per tant, estem parlant d’una gran conca, que a més està molt urbanitzada, pel que hi ha poca infiltració en el terreny, i per tant, molta aigua de pluja acaba entrant al clavegueram que s’acaba desbordant. Tot això fa que, a part del problema dels sòlids, quan plou a Badalona, en general a partir dels 5 l/m2, s’hagi de prohibir el bany per contaminació d’origen fecal durant 24 o 48 hores.

 

IMG_2392Més enllà d’això, jo crec que en el cas dels sòlids flotants també que estem parlant d’un problema d’acumulació. El boom de la utilització de plàstics per a envasos i altres usos domèstics es va produir durant la dècada dels 50, i els plàstics tenen una vida de centenars d’anys. Per tant, al fons del mar podem trobar els plàstics que hem anat acumulant durant tots aquests anys, i que de tant en tant, poden tornar a posar-se en suspensió. A més, estem situats en una zona molt densament poblada, i que està situada al costat de la desembocadura d’un riu com el Besòs, que també fa la seva aportació de sòlids.

I al final no hi ha ni un únic culpable ni una solució màgica, i s’ha d’anar treballant en diferents fronts. Els ciutadans podem aportar la nostra part, evitant tirar sòlids al WC com compreses, bastonets de les orelles,… i dipositant-los a les escombraries. També no tirant papers o altres objectes ni als carrers ni a les platges, ja que en cas de pluja poden acabar al mar. Algunes organitzacions organitzen de tant en tant neteges dels fons marins. Les administracions també han de contribuir, fent neteges preventives dels col·lectors, especialment abans de que comenci la temporada de bany, o netejant també les rieres. O incrementant la neteja dels carrers i de la mateixa platja, com s’hauria de fer a Badalona i no es fa prou. També, com es va fer en el cas del dipòsit de l’Estrella, es poden construir més dipòsits per aigües pluvials de manera que part de l’aigua de pluja es pugui acumular en aquests dipòsits i minimitzem l’abocament de sòlids a mar. Solucions a mitjà termini, però en les que hauríem de començar a treballar ja.

Altres posts relacionats:

https://merce-rius.cat/2013/08/06/la-gestio-preventiva-a-la-platja/

https://merce-rius.cat/2013/08/01/platja-quan-la-veritat-no-agrada-es-una-presa-de-pel/

https://merce-rius.cat/2013/07/26/la-platja-de-badalona-quan-es-mira-la-palla-a-lull-alie-i-no-es-veu-la-biga-al-propi/

https://merce-rius.cat/2013/07/14/el-diposit-de-pluvials-de-lestrella-8-anys-dhistoria/

https://merce-rius.cat/2013/07/10/la-solucio-als-solids-flotants-un-bon-atac/

https://merce-rius.cat/2013/07/07/qui-embruta-el-mar-a-badalona/

Conspiracions de platja

tots contra miEl govern del PP ha tornat a celebrar el Summer Festival amb èxit de públic però novament envoltat de polèmica. L’any passat la polèmica va ser deguda a l’enlairada de fanalets, defensada per l’Ajuntament però advertida com  a perillosa per veïns, per bombers i protecció civil. L’any passat, l’Ajuntament va sol·licitar a la Generalitat permís per a fer les activitats al Passeig Marítim,  permís que la Generalitat va donar per als concerts, peròprohibint l’enlairament dels fanalets. Ara hem sabut que l’Ajuntament finalment va ser multat amb uns 16.000 euros per saltar-se la prohibiciód’enlairar-los.

Un any més tard, sembla que no en van aprendre i ara han tornat a organitzar concerts al passeig marítim. Per a alguns han demanat permís a la Generalitat i se’ls ha concedit, mentre que en d’altres com en el cas dels 40 Principales ni tan sols ho han demanat, o, com amb la segona ediciódel Summer Festival, ho han sol·licitat tard i malament.

Així, el govern del PP ha justificat les actuacions a la platja sense els permisos corresponents dient que a la gent li agrada i van en massa a veure el concert. Curiosa manera de justificar-ho, quan alhora és l’Ajuntament qui ha de donar permisos a qui vulgui organitzar una activitat a la via pública. A partir d’ara, amb l’argument del propi govern del PP d’Albiol, (que a la gent li agradi i hi vagi massivament) n’hi haurà prou per que les entitats obtinguin el permís per fer el que vulguin, on vulguin i quan vulguin i sense abonar la taxa corresponent? O aquest argument només funciona si ets del PP?

Més enllà d’això, és delirant la teoria conspirativa de la tinent d’alcalde Hervàs. Sembla com si fóssim en un pati d’escola: “senyoreta, als del Maresme la Generalitat els deixa i a nosaltres no!” ¿Per què no es planteja la regidora que els ajuntaments del Maresme, igual que havia fet sempre l’Ajuntament de Badalona, tramiten els permisos com cal i saben omplir el formulari que la Generalitat té penjat a la seva pàgina web? No és tan difícil fer-ho bé, i enviar-ho amb l’antelació suficient perquè la Generalitat ho pugui estudiar i requerir a l’Ajuntament que corregeixi les deficiències que calgui. Però és clar, és més fàcil dir que tota la culpa és dels altres, i que només amb enviar-ho abans que comenci el concert n’hi ha prou. I això ho diu una regidora que forma part d’un govern que exigeix que les entitats demanin permís pels actes que volen organitzar amb un mes d’antelació. És en aquest punt on seria interessant saber què pensa el col·lega de la regidora Hervàs, el senyor Jurado, davant la següent pregunta: ¿li diem a les entitats que a partir d’ara l’Ajuntament aplicarà el mateix criteri i que es podrà demanar permís el mateix dia de l’activitat?

En tot cas, part de la ciutadania ha gaudit d’uns concerts gratuïts, però ara falta veure què s’ha pagat per les actuacions, quines multes arribaran, i si el PP ens les farà pagar a tots o assumirà els seus propis errors. És a dir: compte amb el concepte “gratuït”, perquè ens falta saber què ha costat tota la broma, perquè duros a quatre peles no n’hi ha, i el que no es paga amb diners es paga amb dinades. Ciutat de primera, govern de tercera.