L’aigua de la platja, debat a la Granja

IMG_2380Els amics de la Granja em van demanar que fes una xerrada amb l’Antoni Baños, durant molts anys president del SASBA, el club de submarinisme de Badalona, sobre el perquè s’embruta la platja de Badalona. Per mi va ser un plaer parlar sobre aquest tema, que malauradament es repeteix cada any, a vegades amb més o menys intensitat, i que no és fàcil de solucionar. El debat amb els assistents crec que va ser interessant, i voldria compartir amb vosaltres un resum del que vaig explicar, i que he anat explicant ja diverses vegades. A Badalona, la problemàtica dels sòlids flotants ve de lluny, i l’any 2004 ja es va fer un estudi en el qual vaig participar, en el que es donaven ja una sèrie de conclusions:

– Que degut a les corrents dominants, el tram de platja de Badalona, que fa una mena de badia, té tendència a acumular els sòlids flotants que hi ha a l’aigua. Els trams més afectats per aquest fenomen, són la costa nord del Cap de Creus, i aquest tram del litoral del Barcelonès. De la mateixa manera que quan hi ha temporals o no perdem sorra o en perdem menys que la resta de platges del Maresme o de Barcelona ciutat, perquè les corrents ens porten sorra, si hi ha algun sòlid flotant, també és més fàcil que ens arribi.

– La major aportació de sòlids al mar es produeix quan plou, i respecte dels sòlids que poden anar a parar al mar degut al mal funcionament de les depuradores d’aigües residuals, la proporció és de 10 a 1. Les depuradores d’aigües residuals es dimensionen per tractar unes 3 vegades el cabal normal en temps sec. Al nostre país, normalment els col·lectors formen part d’un sistema que s’anomena unitari, en el que les aigües residuals, les pluvials i fins i tot l’aigua de les rieres es fa circular pel clavegueram. Això vol dir que en cas de pluja, quan es supera determinat cabal, les aigües que no es poden tractar són abocades al mar, i el que s’aboca és una barreja d’aigües pluvials i residuals. En el cas de Badalona, les aigües residuals es condueixen cap a la depuradora del Besòs, que tracta les aigües residuals dels municipis de l’entorn i de part de Barcelona, i per tant, estem parlant d’una gran conca, que a més està molt urbanitzada, pel que hi ha poca infiltració en el terreny, i per tant, molta aigua de pluja acaba entrant al clavegueram que s’acaba desbordant. Tot això fa que, a part del problema dels sòlids, quan plou a Badalona, en general a partir dels 5 l/m2, s’hagi de prohibir el bany per contaminació d’origen fecal durant 24 o 48 hores.

 

IMG_2392Més enllà d’això, jo crec que en el cas dels sòlids flotants també que estem parlant d’un problema d’acumulació. El boom de la utilització de plàstics per a envasos i altres usos domèstics es va produir durant la dècada dels 50, i els plàstics tenen una vida de centenars d’anys. Per tant, al fons del mar podem trobar els plàstics que hem anat acumulant durant tots aquests anys, i que de tant en tant, poden tornar a posar-se en suspensió. A més, estem situats en una zona molt densament poblada, i que està situada al costat de la desembocadura d’un riu com el Besòs, que també fa la seva aportació de sòlids.

I al final no hi ha ni un únic culpable ni una solució màgica, i s’ha d’anar treballant en diferents fronts. Els ciutadans podem aportar la nostra part, evitant tirar sòlids al WC com compreses, bastonets de les orelles,… i dipositant-los a les escombraries. També no tirant papers o altres objectes ni als carrers ni a les platges, ja que en cas de pluja poden acabar al mar. Algunes organitzacions organitzen de tant en tant neteges dels fons marins. Les administracions també han de contribuir, fent neteges preventives dels col·lectors, especialment abans de que comenci la temporada de bany, o netejant també les rieres. O incrementant la neteja dels carrers i de la mateixa platja, com s’hauria de fer a Badalona i no es fa prou. També, com es va fer en el cas del dipòsit de l’Estrella, es poden construir més dipòsits per aigües pluvials de manera que part de l’aigua de pluja es pugui acumular en aquests dipòsits i minimitzem l’abocament de sòlids a mar. Solucions a mitjà termini, però en les que hauríem de començar a treballar ja.

Altres posts relacionats:

https://merce-rius.cat/2013/08/06/la-gestio-preventiva-a-la-platja/

https://merce-rius.cat/2013/08/01/platja-quan-la-veritat-no-agrada-es-una-presa-de-pel/

https://merce-rius.cat/2013/07/26/la-platja-de-badalona-quan-es-mira-la-palla-a-lull-alie-i-no-es-veu-la-biga-al-propi/

https://merce-rius.cat/2013/07/14/el-diposit-de-pluvials-de-lestrella-8-anys-dhistoria/

https://merce-rius.cat/2013/07/10/la-solucio-als-solids-flotants-un-bon-atac/

https://merce-rius.cat/2013/07/07/qui-embruta-el-mar-a-badalona/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s