Del xoc a les ganes de seguir endavant

20140730-101000.jpg

No hagués volgut mai haver de fer aquest escrit, ni haver de reconèixer que estic trista, dolguda i decebuda. M’ha caigut un referent, i com a mi a molta gent que hi havia cregut, i que ara encara no ens ho acabem de creure del tot. Es molt fàcil dir ara que ja es veia i fer llenya de l’arbre caigut. Però tampoc em sembla just que per un error, greu, que no vull justificar, i que en tot cas la justícia determinarà fins on arriba, es pugui arribar fer el linxament públic que s’està fent en determinats mitjans. Com tampoc que, en un acte de cinisme, gent que es dedica a donar lliçons d’ètica no estigui predicant amb l’exemple. Paradigmàtic l’editorial d’avui al País on plantegen que Mas, i per tant segons ells tot el moviment sobiranista, arriba afeblit a la reunió i ni tan sols se’ls hi passa pel cap que Rajoy pugui estar debilitat pel cas Bàrcenas, que d’una altra banda és d’una naturalesa profundament diferent a la de la situació que afecta al president Pujol. Diferents vares de mesurar? Han de passar dies i veurem com acaba tot, però a banda d’aquest fet o d’altres que puguin sorgir, i per dura que sigui la decepció, tampoc hem d’oblidar que si estem aquí també és gràcies a la feina de Jordi Pujol i la seva dedicació durant molts anys.

Dit això, ens toca continuar endavant. Sabíem que venien uns temps durs i que no ens regalarien res. Hi ha una certa mentalitat que no ha entès que això és un procés que va de baix a dalt i que creu que enfonsant a determinades persones pot dinamitar-ho tot. Perquè si és evident que els fets hi són, no crec que el moment de treure-ho a la llum sigui casual. Però res d’això ens ha d’aturar, al contrari, ens ha de fer més forts. Una crisi diuen que és una oportunitat, i aquesta ens ha de permetre buscar noves maneres de fer. I no només en el camp de la política i dels partits, sinó que hi ha reflexions que s’han d’estendre a tot el conjunt de la societat, perquè al final la política no deixa de ser un reflex de la societat que tenim. A nivell de país, això no ens ha de fer caure en el desànim. Qui havia criticat una excessiva identificació del president Pujol amb Catalunya, sembla que ara ho vulgui utilitzar per a desmoralitzar-nos i limitar les nostres aspiracions de voler un país millor. Fa uns dies vaig sentir que estem en un moment on estem vivint una revolta, lenta i pacífica, però on les coses estan canviant i moltes no tornaran a ser iguals. Ho comparteixo, i crec que està havent-hi una onada que acabarà provocant canvis profunds a Catalunya, que passen d’una banda perquè poguem exercir el nostre dret d’autodeterminació i per una altra per canviar les formes de fer política i poder tornar a recuperar la confiança de la gent. Repte difícil i apassionant i del que ben segur que ens en sortirem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s