Ànima i Wajdi Mouawad

coberta ANIMA per WEB_001ad5f962671327e65dce18f583977d

Poques lectures s’acaben amb un nus a l’estómac i amb la sensació que et falta l’aire, i això m’ha passat amb “Ànima”, el darrer llibre de Wajdi Mouawad, publicat per Edicions del Periscopi. Ha estat una lectura intensa, dura, d’aquelles que enganxen, que no pots deixar. Una lectura que m’ha fet retrobar les sensacions que em van produir dues altres obres que també em van impactar, “Incendis” del propi Mouawad, i “Le quatrième mur” de Sorj Chalandon que properament es traduirà al català i de la que en vaig parlar en un altre post. Totes tenen en comú un aire de tragèdia grega, amb el teló de fons dels horrors de la guerra del Líban i especialment de Sabra i Shatila.

Wajdi Mouawad és un dramaturg d’origen libanès (cristià maronita) que degut a la guerra brutal que hi va haver al seu país va haver d’exiliar-se amb la seva família quan tenia nou anys , primer a França i posteriorment al Quebec, per retornar finalment a França on viu actualment. Tota aquesta experiència vital, l’exili, la guerra i la recerca dels orígens estan molt presents en tota la seva obra.

Vaig descobrir Mouawad amb la magnífica posada en escena que va fer Oriol Broggi d’Incendis. Una obra que em va deixar molt impressionada i que va fer que comencés a llegir les diferents obres d’aquest autor, bé directament en francès o en les traduccions que n’ha fet KRK Ediciones. Incendis forma part d’una tetralogia, la sang de les promeses, formada per Litoral, Incendis, Boscos i Cels, de les que a Barcelona, hem pogut veure també Litoral i actualment Cels. Són totes obres molt potents i absolutament recomanables, especialment Incendis, on dos germans, Jeanne i Simon rebien l’encàrrec de la seva mare morta de buscar al pare i a un germà desconegut, en un viatge en el que descobriran l’horror de la guerra i la història dels seus orígens. La frase “La infància és un ganivet clavat a la gola” que trobem a “Incendis” és la que se’m ve al cap quan penso en qualsevol de les seves obres.

A “Ànima”, el punt de partida és el brutal assassinat de la Léonie, la dona del protagonista, Wahhch Debch, a mans d’un indi mohawk. A partir d’aquí, Wahhch inicia la recerca de l’assassí en un viatge pel territori fronterer entre Canadà i Estats Units que el farà entrar en contacte amb l’inquietant món de les reserves índies. Però Wahhch no persegueix a l’assassí per venjança, sinó només perquè vol veure-li la cara, per tenir la seguretat de que no ha estat ell mateix qui ha matat a la seva dona. Però l’assassinat també li desperta records que tenia adormits, i el viatge es converteix alhora en una descoberta dels seus orígens i de la seva infància, amb la presència de tota una sèrie de personatges marginals i tràgics que d’una manera desinteressada l’aniran ajudant en la seva recerca.

“La desaparició dels éssers és una carculla buida. Te la poses a l’orella i en aquest buit alguna cosa rondina. A la meva, hi ha alguna cosa horrible que continua rondinant, però no sé què és.”

I tot això està narrat des dels diferents punts de vista que ens donen una sèrie d’animals com ocells, gossos, gats, aranyes o d’altres, que o bé són espectadors o alguns casos esdevenen també protagonistes.

En aquesta novel·la hi retrobem una sèrie d’elements que caracteritzen l’univers de Mouawad, la recerca de la identitat, la violència, moltes vegades brutal fins a arribar a l’horror, la infantesa que amaga alguna experiència traumàtica, la sang, el Líban, els protagonistes amb noms que comencen amb W i aquesta sensació de tragèdia grega. Però alhora sap dotar als seus textos de bellesa i poesia que fan suportable la brutalitat que amaguen. Una bellesa accentuada en aquest cas per una magnífica traducció d’Anna Casassas.

“Qui no para de cridar el seu dolor no en podrà veure mai la cara, igual que qui s’obstina a silenciar-lo…per veure la cara d’allò que et fa patir, has d’agafar el dolor i fer-ne un collaret que enfili grans de silenci al costat dels grans dels teus crits.”

En qualsevol cas, us recomano vivament aquesta novel·la, a l’igual que la resta d’obres de Mouawad, especialment “Incendis”. I tampoc perdeu de vista el nom de Wajdi Mouawad, tant per anar-lo llegint, com per estat atent a les representacions teatrals de les seves obres, doncs són experiències que acostumen a ser inoblidables.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s