Diumenge tenim una cita important amb les urnes. Ens hi juguem el futur de Badalona, el model de ciutat que volem i la manera com volem que es governi. Per tant, poca broma.

Avui, amb el context local i nacional que tenim, no s’hi val pensar que la política no és transcendent. La política, la que ens agradi o la que no, condiciona i forma part de les nostres vides, i crec que és molt certa la frase de Joan Fuster quan deia que “la política o la fas o te la fan”.

Ara més que mai no hem de deixar que ens la facin, la política. Hem de tenir ajuntaments forts, que treballin per la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans. També que puguin donar suport al dret a decidir que molts catalans volem exercir, ja sigui per a dir que sí volem un nou camí, o que no el volem i ens conformem amb seguir com estem.

Tot això, de gran transcendència històrica (ens estem jugant poder sortir de la crisi i decidir quin país deixem als nostres fills), amb el PP a Badalona no ho podrem entomar de la forma adequada. Òbviament no tindrem la complicitat del PP d’Albiol amb el democràtic exercici del dret a decidir, ni ens recuperarem de la crisi per molt que ens vulguin fer creure que cada dia estem millor amb la idea d’una recepta que diuen que funciona. Això de la recepta no és cert, i les dades ho confirmen: els delictes i faltes han disminuït, però menys que a d’altres ciutats similars de Catalunya; ni la ciutat ni la platja estan més netes; ni tampoc som, a ulls de molts, la ciutat de primera que la campanya del PP ens vol fer creure que som.

Hi ha gent que aquests dies em diu que no li acaba d’agradar cap partit, que no tenen clar què faran. Jo els pregunto si amb això volen dir que el que prefereixen és que ens governi el PP. Gairebé tots em diuen que no, que no és això el que volen. Per tant, avui hi ha molta gent a Badalona que ha de pensar en el valor instrumental del seu vot. Ja sabeu, allò que s’anomena el “vot útil”. S’ha de votar formacions que responguin als valors que cadascú té, però quan aquests valors són majoritàriament coincidents en diverses formacions polítiques, llavors s’han d’analitzar dues coses més: l’oferta que cadascú presenta en altres àmbits fora d’aquesta valors, i les possibilitats d’uns i altres per poder fer realitat amb més seguretat i força allò que defensen.

Volem que Badalona sigui la principal ciutat governada pel PP a Catalunya? Volem continuar essent l’anomalia i passant vergonya aliena veient determinades actuacions? Què farem tots plegats per a evitar-ho? La gent ens demana responsabilitats als partits que hem estat a l’oposició. I ho demanen amb tota lògica. Avui cal fer balanç del que ha fet cadascú aquests quatre anys. I, sincerament, ser a l’oposició però sense mirar-se els toros des de la barrera, baixar a l’arena política per buscar acords en benefici de la ciutat és un balanç manifestament més positiu que el que poden presentar aquells que s’han passat quatre anys dient no a tot, o dormint plàcidament sota l’ombra d’un arbre esperant que les sigles del partit ja li farien la feina l’any 2015.

A CiU li cal més força per a exercir aquest badalonisme des del govern, liderant-lo a través de l’alcaldia. Volem defensar el nostre model de ciutat, una ciutat integradora i cohesionada, enfront de la ciutat dividida que defensa el PP i que procuri pel benestar dels seus ciutadans. Una ciutat que ofereixi oportunitats a les empreses i als emprenedors enlloc de traves. Una ciutat que de la mà de Barcelona pugui esdevenir de referència metropolitana.

També hi ha qui pensa que no hi ha res a fer, que no cal esforçar-se. Que res aturarà la maquinària propagandística i la manipulació del PP. Això no és cert. Ens cal més confiança en la capacitat crítica de la gent d’aquesta ciutat. Mai hem de donar la batalla per perduda, i menys ara. El PP, en les darreres municipals, encarnant el desig de canvi de molta gent que volia que el PSC passés a l’oposició, no va arribar als 27.000 vots. A partir d’aquí, en les successives eleccions que hi ha hagut, el PP no ha fet més que disminuir la seva intenció de vot a Badalona i a nivell general. En canvi, el 9N a Badalona van anar a votar prop de 50.000 persones, de les quals gairebé 36.000 van apostar pel doble sí. Això vol dir que si ens mobilitzem i ens ho creiem, podem ser alternativa. Diumenge, dia clau.