A Badalona, quan arriba l’estiu, hi ha una pregunta que es repeteix sovint: com està avui l’aigua? La resposta varia entre els dos extrems, pot estar cristal·lina o fer fàstic, ja que l’endemà dels dies de pluja, però també altres dies, sense saber ben bé com, apareixen plàstics flotant a l’aigua que ens impedeixen un bany agradable.
Aquest problema ve de lluny, amb episodis greus a començaments del 2000, que després van disminuir però sense desaparèixer i és un repte global. A molts llocs del planeta s’acumulen plàstics al mar, formant-se fins i tot illes. Però l’origen d’aquests materials és majoritàriament la terra, pel que és allà on s’ha d’actuar.
A la nostra ciutat, tenim a més una sèrie de factors en contra: una conca important, amb fort pendent i un terreny que s’ha anat impermeabilitzant i absorbeix menys aigua; rieres que s’han canalitzat i connectat al clavegueram, que és unitari, és a dir, que pels mateixos col·lectors hi circulen aigües residuals i pluvials. Això fa que amb pluges moderades el sistema quedi col·lapsat i la barreja d’aigua residual i pluvial surti pels sobreeixidors que hi ha a la platja. Això no passa només a Badalona, però els corrents marins dominants tenen tendència a portar els sòlids flotants cap a la nostra platja. Això té efectes negatius, però també fa que perdem menys sorra que moltes platges veïnes.
No hi ha, per tant, una única solució, però la clau està en evitar que els sòlids arribin al mar. Les administracions hi tenen responsabilitat, a curt termini serà necessari una millora del col·lector de Llevant que recull l’aigua residual i la porta cap a la depuradora del Besòs, però aquesta és una obra de llarga i difícil execució. L’Ajuntament té redactat des del 2011 el pla director del clavegueram, que preveu una sèrie de dipòsits per a retenir les aigües pluvials que podria minimitzar alguns sobreeiximents. D’aquest pla, només es va executar el dipòsit d’aigües pluvials de l’Estrella i es va eliminar un sobreeixidor de la platja. Però a banda d’obres, s’ha de millorar la neteja dels carrers i rieres i la neteja preventiva del clavegueram per evitar que vagin sòlids a les aigües pluvials. I com a ciutadans també hi podem contribuir, llençant els sòlids a les escombraries i no a l’aigua, utilitzant menys plàstic o reciclant-lo o no utilitzant les tovalloletes higièniques.
Queda molta feina a fer, i la sensació és que cada estiu estem allà mateix i que no s’acaben de materialitzar algunes de les solucions que fa temps que es coneixen, pel que és important posar fil a l’agulla i buscar els recursos necessaris per a poder preservar un dels millors espais que tenim.
*Article publicat al Diari de Badalona el 8/9/2017
merce-rius.cat 
Ja será hora que poseu fil a l’agulla i doneu alguna solución. El desdoblament fet al col.lector de La Mora després de les tormentes de fa un any, no té capacitat suficient, s’ha fet petit i no pot acullir el cabdal de residus abocats per tota la ciutat. Cada cop hi ha més gent vivint a Badalona, el que es tradueix en més quantitat d’abocament. Vosaltres com a Administració que ens representa i ens hauria de protegir a tots, heu de trovar la sol.lució. Fa molta pena que, no només ens heu tret una platja que era de tothom i que trigarem anys en recuperar, la de La Mora, sino que a més el problema s’ha extés a tota la ciutat. Posem-hi tots de la nostra part: que es prohibeixin les tovalloletes, més educación ambiental, dipòsits pluvials necessaris que no existeixen, millora de la canalització, més neteja, molta més neteja de clavegueram….En definitva: inversión. La que no s’ha fet en anys, ara és torna imprescindible o ens ofegarem en aigua bruta.
Però i les deixalles marines existents no les recollim?? Deixem que s’enfonsin i passin a formar part de l ecosistema marí?? Només pensem amb el que tenim just davant i els arbres no ens deixen veure el mar??
Creem parcs i jardins inexistents en llocs inexplicables,amb costos desorbitats i no invertim ni un euro en recollir del mar el que arribà de terra.
Comença a haver-hi iniciatives per recollir els sòlids al mar, però la clau és evitar que n’hi arribin. Es molt més senzill i econòmic canviar hàbits i millorar la prevenció que no pas retirar el que ja ha anat al mar.