Aquest vespre tornen a emetre per TV3 el programa “Sense ficció”amb el documental sobre el referèndum del dia 1 d’octubre. Si algú no l’ha vist, li recomano que ho faci. A mi em va fer reviure les emocions que vaig sentir aquell dia. O més ben dit, aquells dos dies, perquè tot va començar el dia abans, obrint les escoles, dormint allà, compartint amb amics i desconeguts la inquietud de si vindrien els mossos d’esquadra o si arribarien les urnes, però sempre tenint molt clar que la defensa havia de ser passiva i pacífica. I l’endemà em va sorprendre la generositat dels qui ens portaven un esmorzar calent o la solidaritat d’aquells que venien per fer-nos companyia.

Després, quan a primera hora van començar a arribar les imatges de violència ens van indignar i espantar però, per sobre de tot, van refermar la voluntat de persistir, de que calia resistir i va començar a arribar més gent per a fer pinya. Hi havia il·lusió en els ulls de la gent que votava, però també fermesa i determinació. I al final, cansament i orgull perquè, malgrat les esfereïdores càrregues policials, havíem aconseguit que es pogués votar arreu del país.

Tot just han passat tres mesos, però a vegades sembla que ha passat una eternitat i per a mi, i per a molta gent, hi ha un abans i un després d’aquesta data. La violència de l’Estat contra un poble pacífic que només volia votar quedarà gravat als nostres ulls per sempre més. I tampoc oblidaré tot el que ha vingut a continuació, les mentides, la voluntat d’humiliació, l’acarnissament, els presos polítics, els companys que s’han hagut d’exiliar i l’aplicació del 155. I finalment unes eleccions en les que, malgrat tenir-ho tot en contra, s’ha aconseguit revalidar i fins i tot superar el resultat obtingut en el referèndum.

Ara continua la intimidació, la limitació de drets fonamentals als presos i la voluntat de fer-nos por amb interpretacions judicials molt esbiaixades del que està passant. Per mi ara, ja no és només una qüestió d’independència, és un tema de dignitat, de democràcia, de llibertat i de no deixar-nos trepitjar. I per això hem de carregar-nos de paciència, continuar persistint pacíficament, no oblidar ni normalitzar la situació i treballar per a poder restituir el mandat democràtic que ens han donat aquestes eleccions i les nostres institucions.