Category Archives: Sostenibilitat

Com està l’aigua avui?

A Badalona, quan arriba l’estiu, hi ha una pregunta que es repeteix sovint: com està avui l’aigua? La resposta varia entre els dos extrems, pot estar cristal·lina o fer fàstic, ja que l’endemà dels dies de pluja, però també altres dies, sense saber ben bé com, apareixen plàstics flotant a l’aigua que ens impedeixen un bany agradable.

Aquest problema ve de lluny, amb episodis greus a començaments del 2000, que després van disminuir però sense desaparèixer i és un repte global. A molts llocs del planeta s’acumulen plàstics al mar, formant-se fins i tot illes. Però l’origen d’aquests materials és majoritàriament la terra, pel que és allà on s’ha d’actuar.

A la nostra ciutat, tenim a més una sèrie de factors en contra: una conca important, amb fort pendent i un terreny que s’ha anat impermeabilitzant i absorbeix menys aigua; rieres que s’han canalitzat i connectat al clavegueram, que és unitari, és a dir, que pels mateixos col·lectors hi circulen aigües residuals i pluvials. Això fa que amb pluges moderades el sistema quedi col·lapsat i la barreja d’aigua residual i pluvial surti pels sobreeixidors que hi ha a la platja. Això no passa només a Badalona, però els corrents marins dominants tenen tendència a portar els sòlids flotants cap a la nostra platja. Això té efectes negatius, però també fa que perdem menys sorra que moltes platges veïnes.

No hi ha, per tant, una única solució, però la clau està en evitar que els sòlids arribin al mar. Les administracions hi tenen responsabilitat, a curt termini serà necessari una millora del col·lector de Llevant que recull l’aigua residual i la porta cap a la depuradora del Besòs, però aquesta és una obra de llarga i difícil execució. L’Ajuntament té redactat des del 2011 el pla director del clavegueram, que preveu una sèrie de dipòsits per a retenir les aigües pluvials que podria minimitzar alguns sobreeiximents. D’aquest pla, només es va executar el dipòsit d’aigües pluvials de l’Estrella i es va eliminar un sobreeixidor de la platja. Però a banda d’obres, s’ha de millorar la neteja dels carrers i rieres i la neteja preventiva del clavegueram per evitar que vagin sòlids a les aigües pluvials. I com a ciutadans també hi podem contribuir, llençant els sòlids a les escombraries i no a l’aigua, utilitzant menys plàstic o reciclant-lo o no utilitzant les tovalloletes higièniques.

Queda molta feina a fer, i la sensació és que cada estiu estem allà mateix i que no s’acaben de materialitzar algunes de les solucions que fa temps que es coneixen, pel que és important posar fil a l’agulla i buscar els recursos necessaris per a poder preservar un dels millors espais que tenim.

*Article publicat al Diari de Badalona el 8/9/2017

L’aigua de la platja, debat a la Granja

IMG_2380Els amics de la Granja em van demanar que fes una xerrada amb l’Antoni Baños, durant molts anys president del SASBA, el club de submarinisme de Badalona, sobre el perquè s’embruta la platja de Badalona. Per mi va ser un plaer parlar sobre aquest tema, que malauradament es repeteix cada any, a vegades amb més o menys intensitat, i que no és fàcil de solucionar. El debat amb els assistents crec que va ser interessant, i voldria compartir amb vosaltres un resum del que vaig explicar, i que he anat explicant ja diverses vegades. A Badalona, la problemàtica dels sòlids flotants ve de lluny, i l’any 2004 ja es va fer un estudi en el qual vaig participar, en el que es donaven ja una sèrie de conclusions:

– Que degut a les corrents dominants, el tram de platja de Badalona, que fa una mena de badia, té tendència a acumular els sòlids flotants que hi ha a l’aigua. Els trams més afectats per aquest fenomen, són la costa nord del Cap de Creus, i aquest tram del litoral del Barcelonès. De la mateixa manera que quan hi ha temporals o no perdem sorra o en perdem menys que la resta de platges del Maresme o de Barcelona ciutat, perquè les corrents ens porten sorra, si hi ha algun sòlid flotant, també és més fàcil que ens arribi.

– La major aportació de sòlids al mar es produeix quan plou, i respecte dels sòlids que poden anar a parar al mar degut al mal funcionament de les depuradores d’aigües residuals, la proporció és de 10 a 1. Les depuradores d’aigües residuals es dimensionen per tractar unes 3 vegades el cabal normal en temps sec. Al nostre país, normalment els col·lectors formen part d’un sistema que s’anomena unitari, en el que les aigües residuals, les pluvials i fins i tot l’aigua de les rieres es fa circular pel clavegueram. Això vol dir que en cas de pluja, quan es supera determinat cabal, les aigües que no es poden tractar són abocades al mar, i el que s’aboca és una barreja d’aigües pluvials i residuals. En el cas de Badalona, les aigües residuals es condueixen cap a la depuradora del Besòs, que tracta les aigües residuals dels municipis de l’entorn i de part de Barcelona, i per tant, estem parlant d’una gran conca, que a més està molt urbanitzada, pel que hi ha poca infiltració en el terreny, i per tant, molta aigua de pluja acaba entrant al clavegueram que s’acaba desbordant. Tot això fa que, a part del problema dels sòlids, quan plou a Badalona, en general a partir dels 5 l/m2, s’hagi de prohibir el bany per contaminació d’origen fecal durant 24 o 48 hores.

 

IMG_2392Més enllà d’això, jo crec que en el cas dels sòlids flotants també que estem parlant d’un problema d’acumulació. El boom de la utilització de plàstics per a envasos i altres usos domèstics es va produir durant la dècada dels 50, i els plàstics tenen una vida de centenars d’anys. Per tant, al fons del mar podem trobar els plàstics que hem anat acumulant durant tots aquests anys, i que de tant en tant, poden tornar a posar-se en suspensió. A més, estem situats en una zona molt densament poblada, i que està situada al costat de la desembocadura d’un riu com el Besòs, que també fa la seva aportació de sòlids.

I al final no hi ha ni un únic culpable ni una solució màgica, i s’ha d’anar treballant en diferents fronts. Els ciutadans podem aportar la nostra part, evitant tirar sòlids al WC com compreses, bastonets de les orelles,… i dipositant-los a les escombraries. També no tirant papers o altres objectes ni als carrers ni a les platges, ja que en cas de pluja poden acabar al mar. Algunes organitzacions organitzen de tant en tant neteges dels fons marins. Les administracions també han de contribuir, fent neteges preventives dels col·lectors, especialment abans de que comenci la temporada de bany, o netejant també les rieres. O incrementant la neteja dels carrers i de la mateixa platja, com s’hauria de fer a Badalona i no es fa prou. També, com es va fer en el cas del dipòsit de l’Estrella, es poden construir més dipòsits per aigües pluvials de manera que part de l’aigua de pluja es pugui acumular en aquests dipòsits i minimitzem l’abocament de sòlids a mar. Solucions a mitjà termini, però en les que hauríem de començar a treballar ja.

Altres posts relacionats:

https://merce-rius.cat/2013/08/06/la-gestio-preventiva-a-la-platja/

https://merce-rius.cat/2013/08/01/platja-quan-la-veritat-no-agrada-es-una-presa-de-pel/

https://merce-rius.cat/2013/07/26/la-platja-de-badalona-quan-es-mira-la-palla-a-lull-alie-i-no-es-veu-la-biga-al-propi/

https://merce-rius.cat/2013/07/14/el-diposit-de-pluvials-de-lestrella-8-anys-dhistoria/

https://merce-rius.cat/2013/07/10/la-solucio-als-solids-flotants-un-bon-atac/

https://merce-rius.cat/2013/07/07/qui-embruta-el-mar-a-badalona/

Clavegueres i política

imatge (AJB_MITJA)

Diuen que els manuals de ciència política recomanen que quan algú entra de nou a governar li carregui tots els morts al govern anterior i s’intenti apropiar d’alguns dels seus èxits. Però al cap de dos anys i mig i d’haver aprovat un pressupost, com és el cas del PP a Badalona, un ha de començar a assumir les seves responsabilitats. Ja no cola que tot allò bo sigui del govern actual i tots els mals vinguin de governs anteriors.

Ara hem tingut l’episodi de l’esfondrament, de manera gairebé simultània, de diversos trams de carrers, degut al mal estat del clavegueram, concretament als carrers Vélez Rubio, Sagunt i Güell i Ferrer.

I a partir d’aquí el govern del PP li carrega tota la culpa als governs anteriors esgrimint que el clavegueram està en mal estat degut a que una part es va construir als anys 50 i una altra part als anys 60. I també es lamenta que durant els anys de bonança no es va fer la renovació necessària de la xarxa de clavegueram.

Hi ha literatura científica i tècnica* de prestigi que estableix una relació molt directa entre l’estat del clavegueram i el disseny i manteniment. I aquest és el veritable problema, si tenim en compte que una claveguera de formigó com les que tenim a Badalona pot durar en perfecte estat quasi un segle. Tot es redueix fonamentalment a una qüestió de bon disseny, manteniment i neteja. I per això no ens podem basar en l’antiguitat dels col·lectors, sinó que s’han d’inspeccionar

I suposo que és per això que el govern del PP s’oblida de dir que durant el mandat anterior, es va realitzar el pla director del clavegueram de Badalona, precisament per a cartografiar, veure l’estat en que es trobava, i analitzar les insuficiències d’aquesta xarxa. I que qui va impulsar de manera decidida aquest estudi va ser CiU. I d’aquí, entre d’altres coses, en va sorgir el projecte i es van reservar els diners d’inversions per a poder tirar endavant el dipòsit d’aigües pluvials de l’Estrella, del que tant presumeixen. Un dipòsit que es va construir sobretot per a evitar els problemes d’inundacions que es donaven a la zona de Sant Ignasi de Loiola, com ja vaig explicar amb detall en un post anterior i que va suposar una inversió de 8.699.223,75 €.

També s’oblida de dir que durant el mandat anterior es van fer renovacions de clavegueram com la substitució del col·lector de LLevant a la zona del Passeig Marítim (1.075.276,50 €) o quan es van reurbanitzar carrers com Guifré (1.500.000 €), Baldomer Solà (3.125.000 €), Saragossa (1.050.666,31 €), i Tortosa (1.275.894,31 €) entre d’altres.

Governar precisament vol dir prioritzar. Ara, gràcies al govern anterior amb PSC, CiU i ERC, Badalona disposa d’una eina molt valuosa, que proporciona molta informació de l’estat del clavegueram, que els hi hauria de permetre prioritzar les inversions. I tenint aquesta informació, el govern del PP ha decidit invertir en altres llocs. No s’hi val dir ara que tot ve d’abans. Si tant urgent i greu era, per què no s’ha passat al davant d’altres inversions? Per què el govern del PP ha reduït el manteniment del paviments dels carrers un 20% respecte del 2011? Perquè el govern del PP ha reduït el manteniment del clavegueram respecte del 2011 un 14,94% l’any 2012 i un 28,74% l’any 2013 coses que han sigut denunciades repetidament per CiU?

Preguntes que probablement es quedaran sense resposta, perquè deixen al PP sense arguments.

* Tot i que es poden utilitzar diferents materials pel clavegueram, el més utilitzat són els tubs de formigó. I si, per exemple, es consulten, escrits de l’ATHA (Asociación Española de Fabricantes de Tubos de Hormigón), podem veure que destaquen que aquest material és molt adequat, precisament per la seva durabilitat. Concretament, mencionen que hi ha molts casos de canonades instal·lades des de fa més de 75 anys i que es troben en perfecte estat de conservació. I com a exemple concret, citen que a l’any 1962 es va inspeccionar a fons el clavegueram de Sant Louis (Missouri, EUA), construït l’any 1868, no trobant-s’hi desperfectes remarcables és a dir, gairebé 100 anys, i en perfecte estat de revista. La conservació del clavegueram, més que dels anys que fa de la seva construcció, depèn de les condicions de funcionament, és a dir, de si hi ha abocaments industrials que poden malmetre el formigó, de si hi ha un pendent excessiu, que pot ocasionar erosió, o de si hi ha un pendent massa baix, que fa que hi hagi acumulacions de matèria orgànica que generin àcid sulfhídric que poden atacar químicament al formigó. Per tant, a partir de l’any de construcció del clavegueram no es pot determinar el seu estat de conservació, sinó que s’ha d’inspeccionar.

Engrunes de primera

Imatge

Darrerament he tingut diverses oportunitats de viatjar i contactar amb alcaldes i regidors de moltes ciutats, majoritàriament europees, però també de tot el món, i de poder parlar amb ells dels projectes que els seus municipis estan tirant endavant, especialment en el camp de la sostenibilitat. Però aquests projectes que executen estan emmarcats dins de plans estratègics, en l’elaboració dels quals hi han participat diferents actors, començant pels partits polítics i continuant amb organitzacions empresarials, entitats i ciutadans fixant uns objectius comuns i compartits. En aquests plans s’estableix en què es vol convertir la ciutat, buscant reforçar les seves fortaleses, i amb projectes singulars que la puguin convertir en referent. Per això, apliquen polítiques transformadores, que cada vegada posen més a la persona al centre de l’acció, amb l’objectiu principal de millorar la qualitat de vida dels seus conciutadans. I en el cas de les ciutats europees, aquestes polítiques s’han alineat amb l’estratègia denominada Europa 2020, que s’ha establert per tal de sortir de la crisi, potenciar la creació de llocs de treball i poder viure millor, mitjançant un creixement inclusiu, sostenible i intel·ligent. Per això, s’han identificat una sèrie de sectors que s’han d’estimular i que són els relacionats amb l’economia verda, i tot el que fa referència a una millor utilització dels recursos, el sector de la salut i el de les tecnologies de la informació i comunicació.

Aleshores, quan després d’aquests viatges torno a Badalona, i veig el que estem fent, encara me n’adono més de la nostra irrellevància, que no es correspon amb el que hauria de ser una ciutat amb el nostre tamany i la nostra ubicació, sense visió ni ambició, i gens en línia amb el camí que porten d’altres ciutats, especialment a Europa. Hauríem de deixar de mirar-nos al melic i deixar de lamentar-nos de la nostra proximitat amb Barcelona, i aprofitar això com un gran potencial, pensant amb què hi podem col·laborar, què podem oferir i què ens poden oferir.

I actualment, fora del “poniendo orden”, que és més propagandístic que real, el govern del PP no sap on va. No tenen cap projecte global de ciutat, ni cap pla estratègic, ni hi ha cap projecte concret que destaqui en aquest sentit. Les obres que s’estan planificant o executant, donen solució a problemes molt concrets i puntuals però que a nivell de ciutat són irrellevants, i en cap cas s’està plantejant com podem adequar els nostres objectius amb els europeus, per tal de poder aprofitar millor els recursos que poden arribar. Les activitats que es fan, el “panem et circenses” que practiquen, no porten enlloc, fora de distreure al personal i donar algun titular, però no ajuden a posicionar la ciutat on li correspon, ni a activar la recuperació econòmica ni a fer que poguem ser més competitius. Les fires que es fan, realment atreuen a algú, i especialment a algú de fora de Badalona, o només serveixen per amenitzar l’estona als que habitualment ja es passegen per la Rambla?

Si ens centrem en els sectors que segons l’estratègia europea ens han d’ajudar més a sortir d’aquesta crisi, a Badalona estem ben posicionats en el sector salut, i disposem d’un pol sanitari de primer ordre. Però des de l’Ajuntament no s’està treballant per a potenciar-lo. En el mandat anterior, es va redactar un pla director de la Serralada de Marina, que també permetia potenciar aquest àmbit, i un pla de mobilitat de tot aquest sector, i també es van fer les modificacions urbanístiques necessàries per facilitar l’ampliació de Can Ruti i l’establiment de la Fundació Josep Carreras. El pla director, que es va aprovar en aquest mandat, i que no eren més que línies mestres de com ordenar aquest territori, havia de derivar en modificacions urbanístiques concretes, i el pla de mobilitat havia de permetre ordenar aquest sector, i mobilitzar inversions de diferents administracions. Tant un com l’altre s’han quedat al calaix, per manca de visió dels governants actuals, més preocupats en actuacions de curta volada.

Per la resta de sectors estratègics, lligats a l’economia verda i a les TIC s’hauria de reorientar l’activitat dels polígons industrials existents, dotant-los de bones infrastructures i un bon accés a internet de banda ampla per tal que puguin ser competitius, i que en alguns casos deixin de ser zones de magatzems, absolutament desendreçades i sense cap valor afegit. I això passa també per realitzar més controls, més inspeccions, per controlar la neteja, organitzar millor la mobilitat, per reparar l’enllumenat i per a donar un bon aspecte a aquests espais, que avui per avui farien fugir a qualsevol futur inversor. I evidentment, i no és un tema menor, per dotar a l’ajuntament d’una major agilitat a l’hora de tramitar tot tipus de llicències, tant d’activitat com d’obres.

D’altra banda, Barcelona està esdevenint un destí turístic de primer ordre, i des de Badalona s’hauria de treballar per a poder ser una oferta complementària. Tenim platja i tenim muntanya per a oferir, però ens falta alguna activitat de lleure associada, i a nivell cultural tenim un patrimoni com és el museu, al que se li hauria de donar més publicitat. També disposem d’altres instal·lacions menors, però que tenien el seu interès com per exemple el bikepark de Guixeres, que permetia que s’hi realitzessin competicions internacionals, i que per manca de manteniment i de capacitat de gestió del govern del PP ha acabat en un estat lamentable.

Malgrat tot, el PP té el seu propi full de ruta, que va al revés del món. A nivell estatal anant en direcció contrària a la que marca l’estratègia europea, però també la lògica, com per exemple en la política energètica. I a nivell local no marcant cap direcció, actuant només a cop de titular, i no preveient com es pot treure el màxim profit als fons europeus als quals tindrem accés durant els propers anys. Durant aquest mandat han pogut inaugurar obres com les del Passeig Marítim o la del dipòsit d’aigües pluvials de l’Estrella que són fruit d’un treball de planificació i de previsió del govern anterior, i gaudir d’altres obres singulars com la rehabilitació del Pont del Petrolil o la plaça Pompeu Fabra amb l’arribada del metro al centre de Badalona o als barris de la Salut i Llefià. Lamentablement, no crec que aquest govern del PP deixi cap obra d’aquest tipus per tal que la inaugurin els governs que vinguin després. Perquè aquí l’únic que es prima és el curt termini, i l’únic finançament que sembla que els importi, és el de San Miguel, perquè els hi pagui unes birres i puguin fer alguna fira o alguna festa. Petitesa de mires, manca de visió estratègica, populisme i confomar-se amb no res. Els del PP a Badalona es conformen amb les engrunes, unes engrunes que dirien que són de primera, però engrunes a la fi.

La gestió preventiva a la platja

Imatge

Aquests dies, i com a conseqüència del problema que hi ha hagut amb els sòlids flotants a la platja de Badalona, i en l’intens debat a les xarxes socials, hi ha gent que ens ha dit que els polítics ens discutim molt però no aportem solucions.

A mi m’agrada poc discutir-me, i menys perdre’m en debats estèrils, però no m’agrada que es falti a la veritat, que no s’expliquin bé les coses i que es busquin culpables on no n’hi ha. Perquè per a poder solucionar un problema primer s’ha de tenir una bona diagnosi, i culpant a d’altres a tort i a dret i sense proves no es va enlloc i el que és pitjor, no fa que en aquest cas tinguem menys sòlids al mar. I a més, abans de fixar-se en els altres, un ha de començar mirant el que té més a prop i veure si té la casa ben endreçada.

El problema dels sòlids a la platja és un problema antic, que ve de lluny, però després d’estius molt complicats, a començaments del 2000, aquest problema més o menys s’havia anat controlant, i els dies en els quals apareixien sòlids flotants eren escassos, i en general lligats a episodis de pluges.

És cert que Badalona per diferents motius té unes condicions complicades: té una conca important, i amb un gran pendent, i que amb els anys s’ha anat urbanitzant, el que fa que quan plou es puguin acumular quantitats d’aigua importants i que l’aigua no s’infiltri gaire en el terreny. A més té una sèrie de rieres que s’han anat canalitzant i s’han connectat al sistema de clavegueram de la ciutat, un sistema de sanejament unitari, és a dir, en el que pels mateixos col·lectors circulen l’aigua residual, l’aigua de les rieres, i les aigües pluvials. Tot això fa que a partir d’una quantitat de pluja molt moderada (a partir de 5 l/m2*) el sistema quedi col·lapsat i la barreja d’aigua residual i pluvial surti pels sobreeixidors que hi ha a la platja i d’aquí pugui anar al mar. I finalment, les corrents marines predominants al litoral tenen tendència a portar els sòlids cap a les platges de Badalona.

Davant d’això, s’ha de ser extremadament curós amb el manteniment del sistema de clavegueram i amb la neteja dels nostres carrers. I aquí és on el govern del PP s’ha relaxat, i ha disminuït clarament el pressupost destinat a aquestes partides, com també ha disminuït el personal dedicat a inspeccionar i portar la gestió del litoral badaloní. I al final, la qualitat de la platja se’n ressenteix.

I en aquest cas, no hi ha un culpable extern a qui acusar ni una sola solució màgica, perquè els problemes complexes requereixen atacar-los des de diferents vessants. Però el que si que està clar és que s’han de dur a terme accions preventives que permetin que quan plou arribi la mínima quantitat possible de sòlids al mar com per exemple:

–       Evitar al màxim que hi hagi sòlids al carrer. Això a Badalona en aquests moments és evident que no és així, i que ha disminuït la neteja que s’estava realitzant als carrers.

–       Fer tasques preventives de neteja de residus de les lleres de rius i rieres i també del clavegueram.

–       Netejar la platja i conscienciar a la gent que no es poden deixar residus a la sorra i que aquests també poden acabar al mar

–       Promoure des de l’Ajuntament una neteja del fons marí amb els clubs i la gent que fa submarinisme a la ciutat, no només per a fer la neteja, sinó també com a eina de conscienciació de la ciutadania.

–       De manera general reduir la utilització de plàstics, com s’ha fet per exemple amb la reducció en la utilització de bosses de plàstic.

–       Conscienciar a la gent que al WC no es pot llençar res que no sigui paper higiènic. La resta, tovalloletes o altres productes higiènics s’han de tractar com a residus i dipositar-los a les escombraries.

–       Controlar els abocaments de sòlids que es puguin fer des dels vaixells

I començant a fer aquestes accions és com ens en podrem sortir, però amb declaracions altisonants que no porten enlloc, i desviant l’atenció del problema no solucionarem res i continuarem convivint amb els sòlids a la platja els propers estius.

*Per tenir un ordre de magnitud, el dia 8 de juny de 2013, la pluja que va caure a Badalona va ser de 24 l/m2, i l’últim dia de pluja registrat, el 29 de juliol, la pluja va ser de 6,7 l/m2.

Platja: quan la veritat no agrada, és una “presa de pèl”

Imatge

El govern del PP de Badalona continua negant la seva responsabilitat en la situació que està patint la platja de Badalona. Ara, fins i tot ho fa quan la Generalitat, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, li comunica per escrit que no ha detectat cap problema de funcionament a les depuradores del Besòs, Teià-Maresme Sud, Mataró, i Sant Andreu de Llavaneras que pugui vincular aquestes instal·lacions amb el problema dels residus flotants al litoral badaloní.

I com que això no agrada, al govern de la nostra ciutat l’única cosa que se li passa pel cap és tirar més llenya i qualificar aquesta informació de “presa de pèl”. Hi ha, òbviament, una part d’intencionalitat política i partidista en aquesta resposta fora de lloc. També una part d’ignorància, perquè si el govern del PP hagués enviat algun representant polític a la reunió, de dijous passat, de la Comissió de Platges que es va fer a l’ACA, tindria més elements sobre un problema que va centrar bona part de la trobada, i és que aquest estiu el fenomen dels sòlids flotants s’està produint de manera especial a una sèrie de municipis, entre els quals hi ha Badalona.

En aquesta reunió, l’ACA va mencionar l’extens estudi fet l’any 2004 sobre aquest problema, en el qual es concloïa que l’aportació de sòlids al mar deguts a incidències en depuradores era insignificant, i que principalment aquesta aportació es devia als sobreeiximents que es donaven en casos de pluja, en els quals el torrent pluvial arrossega i aboca al mar residus plàstics i vegetals presents als carrers i a la xarxa de desguàs. Una simple dada tècnica ho ha vingut corroborant: quan apareixen els sòlids no hi ha rastre de contaminació d’origen fecal, cosa que sí que trobaríem si es tractés d’abocaments continuats que provinguessin de les depuradores.

Segurament això el govern del PP de Badalona ho ignora de forma intencionada, perquè l’únic que vol és trobar una excusa i evitar que les mirades es fixin en el paper que té la seva gestió en l’agreujament d’aquest problema. En una anterior entrada d’aquest bloc ja vaig apuntar el paper que té la manca de neteja viària i de clavegueram en el fenomen, i com la irresponsabilitat del govern del PP, que en un any de major pluja ha netejat molt menys els carrers i la xarxa de clavegueram, és la clau de tot plegat. No cal insistir-hi, però no podem oblidar-ho.

La Generalitat ja ha dit oficialment que no hi ha cap incidència a les depuradores del Barcelonès i del Maresme que pugui explicar la presència de sòlids flotants al litoral badaloní. El govern de la nostra ciutat, en canvi, encara no ha estat capaç d’explicar amb dades objectives quina feina ha fet enguany per a mantenir lliures de residus plàstics i vegetals els carrers, les rieres i la xarxa de clavegueram. Sí ha fet el que acostuma a fer: una declaració fora de lloc, de baix to, considerant “una presa de pèl” la resposta de la Generalitat, que per a desgràcia de l’alcalde ve a dir que potser caldria que l’Ajuntament mirés què ha fet per a evitar-ho, desmuntant també la tesi defensada fins ara pel govern local sobre la procedència dels objectes amb què han de conviure els banyistes que van a la platja de Badalona.

Mentrestant, altra vegada el PP de Badalona no pot evitar la temptació de generar una polèmica que provoqui interès als mitjans de comunicació. Ho ha aconseguit. Això sí, a un preu força car: avui, la imatge pública de la ciutat com a destinació de sol i platja per a veïns del Vallès o comarques pròximes està ben tocada, i caldran molts esforços per a recuperar-la. Aquest és el greu problema on ens ha portat la gestió i la resposta d’un govern municipal més obsessionat en culpar algú que en assumir responsabilitats i trobar solucions.

La platja de Badalona: quan es mira la palla a l’ull aliè i no es veu la biga al propi

20130726-193442.jpg

El Periódico de Catalunya ha publicat un reportatge que es fa ressò de la situació que aquest estiu estem patint a la platja de Badalona: quasi cada dia hi ha un important problema de presència de sòlids flotants a l’aigua, és a dir, de restes vegetals, plàstics i altres objectes que suren portats per la corrent.

Badalona té una conca àmplia, i es troba estratègicament situada sota la Serralada de Marina. Té, per tant, una orografia marcada pel fet que en poca superfície es passa de la muntanya a la platja. Hi ha antigues rieres que avui són carrers importants de la ciutat, i altres que encara es conserven en estat natural, més o menys canalitzades. I a més al llarg dels anys hem anat augmentant la superfície pavimentada, pel que la infiltració de l’aigua en el subsòl és menor, i cada vegada es recull més aigua als carrers quan plou. Per tant, és una ciutat abocada al mar des de tots els punts de vista, un privilegi que poques ciutats del país tenen. Ara bé, això fa que sigui molt important prendre algunes precaucions per a evitar problemes com els que s’estan produint aquest estiu.

A principis del mandat 2007-2011 havíem estat seguint, des de l’Àrea de Medi Ambient que vaig tenir la responsabilitat d’encapçalar, el comportament de les aigües pluvials i residuals en aquesta complexa orografia badalonina, i els seus efectes en l’aigua dels nostres cinc quilòmetres de litoral. Havíem observat que amb pluges superiors a 5 l/m2, que no és gaire pluja, ja hi havia abocaments des dels sobreeixidors que hi ha a la platja. Una barreja d’aigües residuals i d’aigües pluvials que passava per damunt de l’última barrera del sistema de clavegueram i anava a parar al mar amb pluges de poc més de 5 litres per metre quadrat.

Calia fer alguna cosa.

I vàrem prendre mesures. La primera, començar la redacció del pla director del clavegueram, per a poder tenir una diagnosi clara d’on hi havia els problemes. La segona, incrementar la neteja dels carrers i de la pròpia xarxa de clavegueres amb un nou contracte molt més potent en dotació de recursos tècnics i humans i insistint en fer neteges preventives tant del clavegueram com de les lleres de les rieres abans de la temporada de platja. La tercera, iniciar el projecte de dipòsit d’aigües pluvials que s’ha inaugurat fa pocs dies. La quarta, aprofitar les obres del nou passeig marítim per a millorar els col·lectors de la zona i reduir alguns dels punts d’abocament d’aigües pluvials al litoral. La cinquena, tenir una brigada de neteja manual de la platja que actuava de reforç en les zones on l’Àrea Metropolitana tenia més dificultats per arribar.

En dos anys, una part d’aquesta feina s’ha deixat de fer.

S’ha reduït de forma notable la neteja als carrers i al sistema de clavegueram. Hi ha molts més residus vegetals i plàstics a la via pública dels que hi havia fa dos anys, per la simple raó que ara el personal i les màquines de neteja passen molt menys que abans. Les clavegueres tenen molt menys manteniment, i les rieres no es netegen com abans perquè l’Ajuntament quasi no contracta personal a través dels plans d’ocupació que en el mandat anterior es van implantar per a aquestes tasques.

20130726-192819.jpg

Tot plegat és la principal resposta a la pregunta “Què passa a la platja de Badalona?” que es fa el diari El Periódico.

No cal donar-hi massa voltes més. No hi ha massa més a preguntar-se. I molt menys encara es pot mirar de trobar la palla a l’ull de l’altre quan el que és té és una enorme biga al propi ull. Perquè és fals que hi hagi un problema a la depuradora de Mataró, com ha arribat a justificar l’alcalde de Badalona. Si fos així, la qualitat microbiològica de l’aigua seria dolenta, cosa que no passa ni quan està plena de residus sòlids.

El problema és que a casa nostra, als nostres carrers i places, en tots aquests espais d’una ciutat abocada al mar, s’ha deixat de fer la feina preventiva que calia fer. S’argumentarà que això ha passat per raons pressupostàries, però no s’hi val a dir-ho quan aquest govern s’ha vantat de tancar exercicis econòmics amb superàvit, ni quan de tot en fan una festa.

Mentrestant, els veïns de Badalona hem de creuar els dits perquè aquell dia que triem per anar a la nostra platja sigui una excepció en la preocupant regla d’aquest estiu. I és que ja són massa els badalonins que m’he trobat i m’han dit, amb una barreja de vergonya i indignació, que han optat per anar a Barcelona, a Montgat o a Mataró per gaudir d’una estona de mar sense haver de fer molts quilòmetres.

Darrer atac del PP a l’energia fotovoltaica

En els darrers temps tinc la sensació que el govern del PP no n’encerta ni una, i que neda contracorrent del que es fa a la resta del món, entestant-se en mantenir una manera de fer les coses que ens ha portat on som i que difícilment ens farà sortir del forat on ens trobem. I aquesta sensació s’accentua quan es fa referència a temes que tenen relació amb la sostenibilitat, i de manera molt especial amb les energies renovables.

Actualment un dels principals reptes que tenim en aquest moment és la lluita contra el canvi climàtic, i una part molt important s’ha d’assolir millorant l’eficiència energètica i impulsant les energies renovables, entre elles la fotovoltaica. Aquesta és la línia que marca Europa, amb l’estratègia 20/20/20, amb la que de cara a l’any 2020 s’ha fixat com a objectiu la reducció d’un 20% dels gasos d’efecte hivernacle, incrementant la producció d’energia d’origen renovable en un 20% i l’eficiència energètica també en un 20%. I ja fa temps que fins i tot s’està discutint per tal d’anar a objectius més ambiciosos.

Però pels més descreguts, el fet d’intentar ser autosuficients en la producció d’energia i reduir-ne el consum no té només un objectiu ambiental. En el cas europeu es tracta d’un objectiu absolutament estratègic i que pot tenir uns efectes molt importants sobre la competitivitat de les indústries europees. L’any 2006, la Unió Europea tenia una dependència energètica del 54%, el que suposava un cost anual de 350.000 milions d’€/any, i les previsions, sense el 20/20/20 eren que la dependència augmentaria fins el 70%. A més, una bona part de l’energia que importem prové de Rússia i de països del sud de la Mediterrània, on l’estabilitat política no està garantida. Per això és bàsic reduir el consum i reduir la quantitat d’energia que s’importa, per a millorar la competitivitat i per a garantir la seguretat en el subministrament. I precisament amb el 20/20/20 el que es pretén és reduir el consum d’energia en un 15% i reduir les importacions d’energia en un 26%. I per això també, bona part dels futurs fons de cohesió europeus aniran a finançar actuacions que vagin en aquest sentit.

Per això, per a reduir l’energia que s’importa, el desenvolupament de les energies renovables és clau. I ara és fals el mite que les renovables necessiten primes. Ja no, o no totes. Actualment i degut a que d’una banda l’energia s’ha encarit i per l’altra als avenços de la tecnologia, hi ha modalitats que són perfectament viables amb períodes de retorn molt raonables, és a dir que es poden amortitzar ràpidament. Aquest és el cas de la biomassa per a usos tèrmics i també de la fotovoltaica.

Però a Espanya, en el cas de la fotovoltaica, portem un cúmul de canvis normatius que han afectat molt negativament al sector. Es cert que fa un temps s’havien pagat primes que en ocasions podien donar lloc a uns beneficis elevats. Però malgrat tot, moltes vegades és necessari donar un incentiu quan s’ha de desenvolupar un sector nou, de manera que l’administració ha de donar la primera empenta. Però el que no es pot fer és canviar les regles de joc al mig de la partida. Persones que havien fet inversions comptant amb que obtindrien uns ingressos futurs ara veuen que això no és així, i que fins i tot poden tenir pèrdues considerables. I és cert que, com en molts casos, feta la llei, feta la trampa, i especialment amb el tema dels horts solars hi va haver certa picaresca. Però això és el que s’ha de controlar i sancionar. I amb aquests canvis els que es veuen perjudicats no només són grans empreses o inversors que buscaven una rentabilitat desmesurada, sinó que també n’han sortit perjudicats particulars que buscaven una petita inversió o agricultors o ramaders que volien complementar els seus ingressos i diversificar el risc.

Estic totalment d’acord en que les primes s’havien d’anar adequant a la nova realitat i per tant havien d’anar baixant i fins i tot desaparèixer d’una manera gradual, però aquests canvis no es poden fer amb efectes retroactius. Perquè això té uns efectes molt perjudicials, i no només en aquest sector. Quina garantia tenen les empreses per a invertir aquí si el govern és capaç de canviar la normativa i carregar-se compromisos contrets, alguns que comprometen la viabilitat econòmica de les inversions? Això és digne d’una república bananera, no d’un país europeu.

Però quan es van eliminar les primes, en el cas de la fotovoltaica, ja era rentable l’autoconsum, i el que molts demanàvem en aquell moment era precisament que es regulés l’autoconsum amb balanç net, autoritzant vendre els excedents del que es produïa a la xarxa, ja que era una opció molt interessant per a particulars, comerços i indústries, que els hi permetria estalviar en despesa energètica.

Imatge

Fa més d’un any que parlant amb el ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ens va comentar que estava a punt de sortir la normativa i li vam demanar que ho acceleressin, ja que entre d’altres coses el seu desenvolupament era una possibilitat d’estalvi per a les administracions locals, contribuint també a generar llocs de treball a nivell local. I no ha estat així, ha trigat massa, i la proposta que fan ara va tard i malament, perquè el que fa precisament és penalitzar l’autoconsum posant uns peatges que no el fan gens competitiu, sinó que més aviat el penalitzen. Es a dir, que una persona per generar-se energia per a sí mateixa haurà de pagar, com si quan ens fem el dinar a casa ens toqués pagar el mateix que quan anem a un restaurant. Absurd.

Es a dir, en un moment on és important reduir les emissions de CO2, on es pot permetre que el consumidor instal·li uns equips que s’amortitzen en pocs anys, per tal que pugui consumir una energia més neta i que li sortirà més barata, alhora que donem impuls a una indústria local que ha apostat per el I+D fan just al revés. El PP consolida el poder d’unes poques empreses energètiques a les que no interessa una producció d’energia descentralitzada ni que els ciutadans puguin pagar un preu més baix per l’energia que consumeixen. I aquestes són les empreses que en un futur premiaran a alguns dels representants del PP amb alguns llocs en el seu consell d’administració, oi Sr. Aznar?

Més informació:

El Ministerio de Industria impide el autoconsumo de electricidad (UNEF)

Industria gravará con un peaje la producción casera de electricidad (El País)

Alternativas para un nuevo modelo energético (El País)

El sol ya no es gratis (El País)

La no-novetat de les bicis a la Rambla

Imatge

Bona idea. Gens nova. I és que la regulació de circular per la Rambla de Badalona amb bicicletes, monopatins i similars existeix des del minut 1 de l’aprovació de l’Ordenança de Civisme, liderada pel grup de CiU en l’anterior mandat. No és pas una mesura que es prengui ara, amb el govern del PP i el corresponent anunci, a bombo i plateret, amb foto de l’alcalde inclosa.

El conflicte que vianants i veïns tenen puntualment amb ciclistes i skaters està regulat per l’esmentada norma des de l’any 2010, ja que s’hi prohibeix, en àrees de vianants, la circulació de bicis, monopatins i similars a una velocitat superior a la de les persones que hi caminen. Per tant, a efectes pràctics, la prohibició ja hi era.

Quin era el problema que amb el temps s’hauria enquistat en aquest punt de Badalona?

Doncs de manca de vigilància policial, fonamentalment. Sense un agent de l’autoritat que vetlli pel compliment de la norma informant de les infraccions i sancionant si s’escau, els problemes d’aquest tipus no es resolen.

Durant l’anterior mandat, els agents de la Unitat de Civisme –eliminada pel govern del PP- vetllaven per aquestes problemàtiques. Ara, amb el model de “policia de barri”, els horaris de servei dels agents no es corresponen amb els horaris on hi hauria més conflicte, disposant de menys efectius els caps de setmana.

Hi ha elements de la mesura que s’afegeixen al fet que tot plegat sigui artificial perquè existia i depèn simplement de la garantia de més presència policial. Per exemple, no deixen de ser curiós que es “prohibeixi” (com es pot prohibir el que ja està regulat?) la circulació de bicicletes i monopatins, però no es digui res dels patins o els patinets? És que aquests altres no generen també potencials problemes de convivència amb veïns i vianants?

Ratlla el ridícul com s’han instal·lat els cartells que en principi haurien de servir per a informar els usuaris de la Rambla sobre les restriccions que de fet existeixen des de l’1 de gener de 2010. Els cartells són petits i estan mal ubicats i fins i tot en algun cas estan enganxats amb brides als fanals. Si venim de l’estació, el cartell o no hi és o no es veu. En canvi, per la banda del carrer Prim, si anem circulant per la Rambla no el veiem perquè no està perpendicular al sentit de la marxa, i si venim del carrer d’en Prim tampoc perquè és massa petit.

I, més enllà: els cartells de fet no serveixen com a mesura informativa, perquè s’han instal·lat sense el corresponent decret. Sort tenim que l’ordenança de civisme es va aprovar i per tant és vigent, perquè només amb aquests cartells no s’anirà enlloc. Un altre element: és totalment arbitrari i no s’empara en cap normativa que s’autoritzi els menors de 10 anys. Més enllà del fet que sembla que el PP ens obligui sortir a passejar amb els nens ben provistos del seu DNI, qualsevol pare o mare sap que, encara que els avisis, un nen o una nena de menys de 10 anys pot córrer tant amb la bici i fer més soroll amb el monopatí que un adolescent o un adult.

Alhora, va en contra de la sostenibilitat i l’eficàcia i frega l’absurd. M’explico: una persona que surti del carrer d’en Prim i vulgui anar a l’estació en bicicleta té dues opcions. O ha de recular fins a Riera Canyadó, creuar la via pel pas soterrat i circular per la banda mar fins a l’avinguda Martí Pujol, fent més del doble de trajecte del que havia de fer inicialment, o té la opció, més curta, de passar pel carrer Magatzem, havent de circular per un tram del carrer del Mar, on es poden provocar més conflictes que els que ara hi hauria a la Rambla. Cal que aquesta persona pugui circular per la Rambla, a una velocitat igual o inferior a la dels vianants, tal i com estableix l’ordenança de civisme, i per tant garantint la seguretat de veïns i vianants i la seva pròpia.

Una vegada més, a banda de fer les coses pensant només en la foto, s’ha menyspreat la participació ciutadana: ens trobem davant una suposada nova mesura que no s’ha comunicat a ningú: ni amb les entitats, ni amb el Consell de la Mobilitat.

I per a què ha servit la suposada novetat? Doncs per parlar-ne una mica, per a fer veure que el govern del PP pensa en les persones, perquè l’alcalde es pugui fer una foto d’aquelles que tant li agraden, i perquè al cap d’un temps caigui en l’oblit i no serveixi de res com tants altres anuncis que ha fet aquest govern del PP.

El que cal, però, és que l’Ajuntament apliqui l’ordenança de civisme de què la ciutat es va dotar l’anterior mandat. I aplicar-la passa per posar més policia als punts conflictius. I si la Rambla ho és per aquesta raó i cal advertir els ciclistes i els skaters que no poden anar més ràpid que les persones que van a peu, que s’hi posi més policia i es deixi de banda els gestos que no porten enlloc a banda de a la típica foto. I en tot cas, i com s’ha fet a d’altres municipis, el que s’hauria de modificar és l’ordenança de circulació per a regular l’ús de la bicicleta, però donant veu a tots els sectors afectats. I és que, fet i fet, la mesura anunciada per l’alcalde no és mesura, sinó un exemple més de la lleugeresa amb què governa el PP de Badalona.

El dipòsit de pluvials de l’Estrella: 8 anys d’història

Imatge

Ahir es va inaugurar el dipòsit d’aigües pluvials de l’Estrella a Badalona, una obra important, amb un pressupost de gairebé 8 milions d’euros que s’ha construït per a evitar tota una sèrie d’inundacions que es produïen a la zona de Rambla de Sant Joan, Torrent de la Batllòria  i Sant Ignasi de Loiola quan plovia de forma abundant.

Però la història d’aquest dipòsit és llarga.  La primera persona que jo recordo que va reclamar dipòsits d’aigües pluvials a Badalona va ser la Muntsa Niso, cap a l’any 2005. Això va ser després d’estius molt dolents amb presència de sòlids flotants a la platja, i davant de la inexistència d’una causa clara que els provoqués, es va començar a pensar que aquesta podia ser una solució o que en tot cas podria mitigar el problema.

Quan vam entrar al govern de Badalona l’any 2007, des de CiU vam començar a treballar de forma seriosa per tal que això pogués esdevenir una realitat. Però el que primer ens feia falta era tenir una foto real de l’estat del clavegueram de Badalona, una autèntica radiografia on veiéssim l’estat real dels col·lectors i amb la que poguéssim fer simulacions de com es comportarien en cas de pluja per veure quins eren els punts problemàtics i quines eren les possibles solucions. És a dir, que, fent un símil mèdic necessitàvem fer una sèrie de proves per a tenir un bon diagnòstic i poder anar cap a la cura de la malaltia.

I aquest estudi es va poder tirar endavant gràcies a la feina conjunta de Medi Ambient i d’Urbanisme i Territori, en col·laboració amb l’Area Metropolitana, amb un treball que va durar gairebé tot el mandat fins a l’any 2011, i en la que es van cartografiar i revisar els més de 200 km de col·lectors de la ciutat, amb inspeccions en els trams visitables o passant càmeres, per tal de comprovar l’estat real dels col·lectors.

D’aquest estudi, entre d’altres conclusions, en van sortir la ubicació i el dimensionat dels diferents dipòsits d’aigües pluvials necessaris per a evitar inundacions en diferents punts de la ciutat, així com la de diversos dipòsits anti-descàrrega de sistemes unitaris, que s’haurien d’ubicar a la línia de costa, i que si que servirien per a evitar que anés a parar aigües residuals al mar en cas de pluges.

I amb les dades obtingudes en el pla director del clavegueram, es va prioritzar la construcció del dipòsit de l’Estrella, perquè es trobava en una de les conques més problemàtiques, i també perquè s’havia d’ubicar en un solar que en aquells moments estava buit, però que en el que un futur estava prevista la construcció d’habitatges, i que per tant era important fer el dipòsit abans que no s’iniciés tota l’actuació de l’ARE.  I per a la construcció es comptava amb un Fons de Cohesió de la Unió Europea que s’havia demanat i gràcies al qual un 80% del pressupost de l’obra el posava la Comissió Europea i un 20% provenia dels pressupostos municipals. Després d’alguns dubtes i vacil·lacions per part del PSC, es va decidir tirar endavant i precisament l’aprovació de l’expedient de contractació d’aquesta obra va ser una de les últimes actuacions aprovades per l’anterior govern format per PSC, CiU i ERC.

Per tant, quan el PP va començar a governar, es va trobar el projecte a punt per a licitar amb el pressupost preparat. Es a dir, un cas molt similar al que es va donar amb el Passeig Marítim. I evidentment que és normal i que forma part del joc que un govern inauguri obres començades per governs anteriors, però la meva pregunta és: quines obres importants deixarà aquest govern del PP perquè les inauguri el govern que vingui a continuació?