Category Archives: Sostenibilitat

El dipòsit de pluvials de l’Estrella: 8 anys d’història

Imatge

Ahir es va inaugurar el dipòsit d’aigües pluvials de l’Estrella a Badalona, una obra important, amb un pressupost de gairebé 8 milions d’euros que s’ha construït per a evitar tota una sèrie d’inundacions que es produïen a la zona de Rambla de Sant Joan, Torrent de la Batllòria  i Sant Ignasi de Loiola quan plovia de forma abundant.

Però la història d’aquest dipòsit és llarga.  La primera persona que jo recordo que va reclamar dipòsits d’aigües pluvials a Badalona va ser la Muntsa Niso, cap a l’any 2005. Això va ser després d’estius molt dolents amb presència de sòlids flotants a la platja, i davant de la inexistència d’una causa clara que els provoqués, es va començar a pensar que aquesta podia ser una solució o que en tot cas podria mitigar el problema.

Quan vam entrar al govern de Badalona l’any 2007, des de CiU vam començar a treballar de forma seriosa per tal que això pogués esdevenir una realitat. Però el que primer ens feia falta era tenir una foto real de l’estat del clavegueram de Badalona, una autèntica radiografia on veiéssim l’estat real dels col·lectors i amb la que poguéssim fer simulacions de com es comportarien en cas de pluja per veure quins eren els punts problemàtics i quines eren les possibles solucions. És a dir, que, fent un símil mèdic necessitàvem fer una sèrie de proves per a tenir un bon diagnòstic i poder anar cap a la cura de la malaltia.

I aquest estudi es va poder tirar endavant gràcies a la feina conjunta de Medi Ambient i d’Urbanisme i Territori, en col·laboració amb l’Area Metropolitana, amb un treball que va durar gairebé tot el mandat fins a l’any 2011, i en la que es van cartografiar i revisar els més de 200 km de col·lectors de la ciutat, amb inspeccions en els trams visitables o passant càmeres, per tal de comprovar l’estat real dels col·lectors.

D’aquest estudi, entre d’altres conclusions, en van sortir la ubicació i el dimensionat dels diferents dipòsits d’aigües pluvials necessaris per a evitar inundacions en diferents punts de la ciutat, així com la de diversos dipòsits anti-descàrrega de sistemes unitaris, que s’haurien d’ubicar a la línia de costa, i que si que servirien per a evitar que anés a parar aigües residuals al mar en cas de pluges.

I amb les dades obtingudes en el pla director del clavegueram, es va prioritzar la construcció del dipòsit de l’Estrella, perquè es trobava en una de les conques més problemàtiques, i també perquè s’havia d’ubicar en un solar que en aquells moments estava buit, però que en el que un futur estava prevista la construcció d’habitatges, i que per tant era important fer el dipòsit abans que no s’iniciés tota l’actuació de l’ARE.  I per a la construcció es comptava amb un Fons de Cohesió de la Unió Europea que s’havia demanat i gràcies al qual un 80% del pressupost de l’obra el posava la Comissió Europea i un 20% provenia dels pressupostos municipals. Després d’alguns dubtes i vacil·lacions per part del PSC, es va decidir tirar endavant i precisament l’aprovació de l’expedient de contractació d’aquesta obra va ser una de les últimes actuacions aprovades per l’anterior govern format per PSC, CiU i ERC.

Per tant, quan el PP va començar a governar, es va trobar el projecte a punt per a licitar amb el pressupost preparat. Es a dir, un cas molt similar al que es va donar amb el Passeig Marítim. I evidentment que és normal i que forma part del joc que un govern inauguri obres començades per governs anteriors, però la meva pregunta és: quines obres importants deixarà aquest govern del PP perquè les inauguri el govern que vingui a continuació?

Qui embruta el mar a Badalona?

20130707-150759.jpg

Quan arriba l’estiu a Badalona i comença la temporada de platja retorna un clàssic: apareixen sòlids flotants a l’aigua de mar, amb més o menys intensitat segons els anys. I també es reprenen les converses i discussions sobre si avui l’aigua estava bé o no i sobre qui en té la responsabilitat, i si vénen del Maresme o d’alguna altra banda.

Aquest és un fet que fa anys que es repeteix, i que jo recordo ja dels anys en que la Muntsa Niso va ser regidora de Medi Ambient. I precisament durant aquella època l’Agència Catalana de l’Aigua va iniciar un estudi per a determinar-ne les causes, que va acabar l’any 2005 en una jornada per a donar a conèixer els resultats i que es va titular “Qui embruta el mar?“, i en una exposició amb el mateix nom.

Jo vaig participar com a consultora ambiental tant en l’estudi com en la jornada, evaluant l’efecte que els sobreiximents dels sistemes de sanejament, especialment en cas de pluja, podien tenir sobre l’aportació de sòlids al mar.

I els resultats van ser curiosos i val la pena compartir-los, perquè van apuntar a una varietat de causes, el que dificulta poder atacar el problema i buscar-ne responsables. D’entrada el que es va veure és que la problemàtica dels sòlids flotants i de la presència d’escumes és un problema que afecta a tota la Mediterrània i que majoritàriment l’origen dels sòlids prové de terra, però no només dels sistemes de sanejament, sinó que també a través de les rieres i rius.

Però també es va veure que els sòlids apareixen sobretot a l’estiu, degut a que la intensitat dels corrents superficials disminueix, i aleshores els sòlids tendeixen a acumular-se prop del litoral. I un altra conclusió de l’estudi va ser que la costa del Barcelonès és, després de la zona nord del Cap de Creus, una de les zones en les que durant l’estiu es donen durant més dies els corrents que afavoreixen la presència de sòlids, concretament durant un 53% dels dies.

En quant als sòlids que provenien dels sistemes de sanejament, aquests sobretot es produïen durant els episodis de pluja, més que degut a incidències, en una proporció de 10 a 1. I s’apuntaven diferents maneres de mitigar la seva presència fent més manteniment dels col.lectors, redactant plans directors del clavegueram o construint dipòsits d’aigües pluvials. Precisament aquestes mesures són algunes de les que es van posar en marxa durant el mandat anterior i fruit d’això és el dipòsit de l’Estrella que s’inaugura enguany. I en qualsevol cas, des del 2005 fins ara s’ha continuat invertint i fent noves depuradores i millorant-ne d’altres, pel que la situació ara és millor que abans.

I amb tot això, ara tenim al govern del PP de Badalona exigint responsabilitats a no se sap ben bé qui, fent un brindis al sol que servirà per a res. No hi ha una causa única que ho generi ni hi ha cap solució màgica. El que s’ha de fer és tornar a recuperar el manteniment i neteja dels col.lectors, fer manteniment de les rieres tal com es feia anteriorment, millorar la neteja dels carrers i fer una bona neteja de la sorra com es venia fent abans, ja que tot això, poc o molt, contribueix a que no vagin tants sòlids a l’aigua. I això s’hauria de combinar amb campanyes generals per conscienciar a la gent d’utilitzar menys plàstics, i de no llançar-los al wàter.

Però en canvi si que hi ha tasques que són responsabilitat directa de l’Ajuntament i s’hi pot fer molt, i aquí si que sembla que s’ha baixat el grau d’exigència. I amb això em refereixo a la manca de neteja de la sorra o a la manca de manteniment del Pont del Petroli, per a citar dos exemples. I també a un altre fet que ha passat desapercebut que és que un cop finalitzades dels obres del Passeig Marítim no s’ha treballat per a recuperar la certificació de la Q de qualitat turística a les nostres platges. Es cert que tenim tres banderes blaves, però el grau d’exigència i de control de la qualitat del servei que es dóna i el compromís que assumeix l’Ajuntament és molt superior en el cas de la Q que en el cas del guardó Bandera Blava. Però les dues coses són compatibles, i això s’ha deixat perdre, i s’ha renunciat a posicionar les nostres platges al costat del les poques que com Castelldefels, Vilanova o Salou ho tenen. I si l’objectiu de veritat és que la platja, a banda de ser un dels espais més utilitzats pels badalonins, passi a ser un dels grans atractius turístics de la ciutat no ens ho podem permetre, i hem de dedicar-hi els recursos suficients i tornar als nivells d’exigència que havíem tingut.

La força dels petits gestos

EUSEW, Awards

Torno molt contenta de Brussel·les de recollir, en nom de la Diputació de Barcelona, el premi Sustainable Energy Europe Awards (en la categoria Learning) que la Comissió Europea ha concedit al projecte Euronet 50/50 un projecte europeu que hem liderat des de la Diputació i que ha comptat amb la participació de 8 socis més.

L’Euronet 50/50 es basa en una idea molt simple, on tothom hi guanya, una estratègia win-win, amb accions que fan pensar en aquella mítica frase que deia que els petits canvis són poderosos. Està fonamentat en una metodologia alemanya, en la que mitjançant l’aplicació de petites modificacions en el hàbits quotidians es poden aconseguir estalvis significatius en el consum elèctric de les escoles. I l’estalvi aconseguit es reparteix al 50% entre l’escola i l’ajuntament. Però no tot queda aquí, amb aquesta iniciativa també s’aconsegueix que els alumnes s’emportin alguna cosa cap a casa, pel que el projecte té un efecte multiplicador, i al final tothom hi guanya, l’escola, l’ajuntament i finalment la societat. I tot amb accions tan senzilles com apagar els llums o els ordinadors quan toca, controlar la calefacció o aprofitar millor la llum natural entre d’altres.

I aquest ha estat un projecte exitós, amb bons resultats, on s’ha arribat a estalvis mitjans del 10% o de 2.100 € per escola, i on s’hi han implicat 6.900 alumnes de 43 municipis europeus que han estat treballant junts per a reduir emissions de gasos d’efecte hivernacle i lluitar contra el canvi climàtic. Però això no acaba aquí, actualment tornem a liderar un nou projecte, l’Euronet 50/50 max, amb l’objectiu d’estendre aquesta metodologia a moltes més escoles per tot Europa, però també aplicar-la a d’altres instal·lacions municipals com poden ser els poliesportius.

I aquest és un projecte en el qual la inversió que s’han necessitat en molts casos és inexistent o molt mínima, i que s’ha pogut tirar endavant gràcies a l’entusiasme i dedicació de tots els que hi han participat, des dels alumnes fins als tècnics tant de la Diputació com dels Ajuntaments, passant pels professors i pels conserges o el personal de manteniment.

I tots aquests factors, que tothom hi guanya, que pràcticament no es necessita inversió, que fa involucrar a la gent, i que obté resultats significatius, són els que la Comissió Europea ha valorat a l’hora de premiar aquesta iniciativa i a l’hora de proposar la seva continuïtat a través d’un nou projecte que tot just ara comença. I no només això, sinó que projectes com aquest, conjuntament amb tota la tasca que s’està fent per a estendre el Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses i a favor de l’eficiència energètica fa que tot l’equip de medi ambient de la Diputació de Barcelona siguem considerats un referent a Europa i que fins i tot el President de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, ens citi com a exemple en un dels seus discursos.

I iniciatives com aquesta, el que ens mostren és que en la lluita contra el canvi climàtic, a l’igual que en moltes altres ocasions, la majoria de les accions necessàries passen per nosaltres, que no es necessita una gran infraestructura, i que el fet de no disposar d’un gran pressupost no ens ha de servir d’excusa. I el que finalment ens demostra també és que són els projectes innovadors, que tenen gent compromesa al darrera i que impliquen a les persones els que ens permeten tirar endavant i triomfar, i aquest reconeixement ens anima a continuar treballant per a un futur millor.