Tag Archives: Badalona

Com està l’aigua avui?

A Badalona, quan arriba l’estiu, hi ha una pregunta que es repeteix sovint: com està avui l’aigua? La resposta varia entre els dos extrems, pot estar cristal·lina o fer fàstic, ja que l’endemà dels dies de pluja, però també altres dies, sense saber ben bé com, apareixen plàstics flotant a l’aigua que ens impedeixen un bany agradable.

Aquest problema ve de lluny, amb episodis greus a començaments del 2000, que després van disminuir però sense desaparèixer i és un repte global. A molts llocs del planeta s’acumulen plàstics al mar, formant-se fins i tot illes. Però l’origen d’aquests materials és majoritàriament la terra, pel que és allà on s’ha d’actuar.

A la nostra ciutat, tenim a més una sèrie de factors en contra: una conca important, amb fort pendent i un terreny que s’ha anat impermeabilitzant i absorbeix menys aigua; rieres que s’han canalitzat i connectat al clavegueram, que és unitari, és a dir, que pels mateixos col·lectors hi circulen aigües residuals i pluvials. Això fa que amb pluges moderades el sistema quedi col·lapsat i la barreja d’aigua residual i pluvial surti pels sobreeixidors que hi ha a la platja. Això no passa només a Badalona, però els corrents marins dominants tenen tendència a portar els sòlids flotants cap a la nostra platja. Això té efectes negatius, però també fa que perdem menys sorra que moltes platges veïnes.

No hi ha, per tant, una única solució, però la clau està en evitar que els sòlids arribin al mar. Les administracions hi tenen responsabilitat, a curt termini serà necessari una millora del col·lector de Llevant que recull l’aigua residual i la porta cap a la depuradora del Besòs, però aquesta és una obra de llarga i difícil execució. L’Ajuntament té redactat des del 2011 el pla director del clavegueram, que preveu una sèrie de dipòsits per a retenir les aigües pluvials que podria minimitzar alguns sobreeiximents. D’aquest pla, només es va executar el dipòsit d’aigües pluvials de l’Estrella i es va eliminar un sobreeixidor de la platja. Però a banda d’obres, s’ha de millorar la neteja dels carrers i rieres i la neteja preventiva del clavegueram per evitar que vagin sòlids a les aigües pluvials. I com a ciutadans també hi podem contribuir, llençant els sòlids a les escombraries i no a l’aigua, utilitzant menys plàstic o reciclant-lo o no utilitzant les tovalloletes higièniques.

Queda molta feina a fer, i la sensació és que cada estiu estem allà mateix i que no s’acaben de materialitzar algunes de les solucions que fa temps que es coneixen, pel que és important posar fil a l’agulla i buscar els recursos necessaris per a poder preservar un dels millors espais que tenim.

*Article publicat al Diari de Badalona el 8/9/2017

Refugiats d’ahir i d’avui

 

Aquest estiu vaig voler portar els meus fills a Prats de Molló, a una exposició, “Llibertat!”, que mostrava els dies de la retirada pel Coll d’Ares, durant l’hivern del 39, de militars i civils que fugien de la derrota a la Guerra Civil. També hi havia imatges i documentals sobre la dura vida dels refugiats catalans al camp d’Argelers. Un recull d’objectes i testimonis gràfics d’uns fets de fa uns quants anys, no tants, i que val la pena no oblidar. Unes històries que a alguns ens toquen molt de prop perquè hi tenim familiars que ho van viure i ho van patir.

Al cap de poc vaig veure la foto del nen Aylan Kurdi mort a la platja i no vaig poder evitar recordar tot el que havíem vist i tornar a emocionar-me. Gent fugint d’una guerra civil que s’ho juga tot per un futur que volen millor, alguns es queden pel camí i molts pateixen unes condicions deplorables durant anys. Han passat més de 75 anys després de la nostra Guerra Civil i 25 des de la guerra dels Balcans, i estem allà mateix. I en tots els casos sembla que Europa miri cap a una altra banda.

Avui han de començar les deportacions de refugiats previstes a l’acord entre la UE i Turquia, un dels capítols més tristos de la història recent europea. Els governs dels diferents estats europeus, ni junts ni individualment, no han sabut donar resposta a un problema humanitari i l’únic que han fet ha estat blindar les fronteres. Alguns estan molt pressionats per l’increment dels partits xenòfobs d’extrema dreta, cosa que dificulta una solució política a aquest problema. Aquest fet s’agreuja pels diferents atemptats jihadistes que hem sofert, però no hem d’oblidar que els refugiats sirians fugen del mateix, i que no podem deixar que guanyi el terror.

Sempre he estat una europeïsta convençuda, però la meva idea d’Europa no és la que veig ara. Jo crec en l’Europa que es va unir per fomentar la pau, que defensa la llibertat, els drets humans, que és solidària, que busca el benestar dels seus ciutadans, però que no es limita només a això, sinó que intenta fer d’aquest un món millor, també fora de les seves fronteres. Per tot això, la passivitat davant tantes morts i la situació tant precària en la que es troben els refugiats es fa molt difícil d’entendre.

Robert Schuman, en la seva declaració de l’any 1950 que va donar origen a la creació de la Unió Europea va dir que “Europa no es farà d’una vegada ni en una obra de conjunt: es farà gràcies a realitzacions concretes que creuen en primer lloc una solidaritat de fet”. Aquesta solidaritat ha de ser entre els diferents països europeus, però també ha d’anar més enllà.

Però davant de la inacció dels estats, molta gent ha reaccionat. Badalona, com moltes d’altres ciutats catalanes, s’ha mostrat solidària. Ja fa temps, una empresa de socorristes va decidir anar a Lesbos per oferir els seus serveis salvant vides i evitant que els refugiats morissin ofegats. Al final van acabar creant una ONG, Proactiva Open Arms i han pogut continuar fent aquesta tasca gràcies a l’aportació i col·laboració de molta gent. Ara hi ha hagut una crida per a recollir roba i articles de primera necessitat, i el pati dels carmelites de Badalona s’ha desbordat. Moltíssima gent hi ha volgut contribuir portant material o ha anat després a ajudar a classificar tot el que s’ha d’enviar. A nivell polític, els ajuntaments i el govern català s’han mostrat favorables a l’acollida de refugiats, no així el govern espanyol que ho ha criticat.

Catalunya i Badalona han estat tradicionalment terra d’acollida, i els nouvinguts s’han anat quedat per a conformar una comunitat rica i diversa, no sense dificultats, però amb una voluntat majoritària de treballar per millorar aquesta convivència. Ara, tant a nivell polític, com a nivell social, tal i com s’ha vist, hi ha una onada de solidaritat amb la situació dels refugiats. Aquestes demostracions haurien de fer reflexionar a qui té la capacitat real de canviar aquesta situació, i que pogués commoure’s no només amb la situació sinó també amb la resposta de gent anònima que s’hi revolta.

 

Les barques de la platja de Badalona

image

No m’imagino la platja de Badalona sense barques. Les barques dels pescadors han estat presents a la sorra des de fa uns quants segles, quan es va començar a construir a l’Arenal i es va transformar en el barri de Baix a Mar. Aleshores la pesca va esdevenir una activitat important a Badalona, que va assolir el seu màxim l’any 1869, amb 700 persones que s’hi dedicaven i 170 barques. Amb el temps, el declivi va ser lent, però constant, i ara a la sorra només hi queden alguns vestigis d’aquella activitat. Els pescadors professionals ja es van traslladar al port, i a la platja ja no hi ha el tràfec de les barques que pujaven i baixaven per la sorra ni les xarxes que s’assecaven al sol.

Per això, l’any 2008 des de l’Àrea de Medi Ambient vàrem començar a parlar amb la Confraria de Pescadors de Badalona per tal que ens cedissin les barques que no s’utilitzaven. Algunes estaven en molt males condicions i es van retirar. D’altres es van poder restaurar, no per navegar, però si per restar a la sorra com a símbol i record del pescadors de Badalona.

Durant aquests anys, les barques s’han tornat a fer malbé. Tothom sap que la fusta arran de mar s’ha de cuidar, però es veu que els del PP se’n van oblidar. Ara, l’Ajuntament, ha publicat una nota de premsa en la que enlloc de parlar de restaurar les barques, només es parla de retirar les barques malmeses i de recuperar tot l’espai de les barques pel bany.

Hem engegat una campanya a les xarxes que en menys de 24 hores ja ha aconseguit 500 adhesions, que no para d’augmentar i a la que us convido a sumar-vos-hi. La gent de Badalona ens estimem les antigues barques dels pescadors a la sorra. Les que ens fan memòria d’un passat que molts encara recorden i un símbol de la Badalona de Baix a Mar que molts volem que es mantingui.

 

Nous aires a Badalona

Category-ChangesAra ja han passat uns dies des de les darreres eleccions municipals, que a Badalona es van acabar amb un resultat que pocs preveien. El PP, tot i que va augmentar en vots, no va arribar a la majoria absoluta que necessitava per a poder governar, conseqüència de totes les portes que s’ha anat tancant i d’una campanya electoral extremadament agressiva i que li impedeix fer qualsevol pacte a excepció de l’únic regidor de Ciutadans. El PSC es va enfonsar, passant de 9 a 4 regidors. ERC va aconseguir un bon resultat amb 3 regidors i la sorpresa la va donar Guanyem, amb una entrada fulgurant a l’Ajuntament, quedant com a segona força política, i optant a l’alcaldia.

En el cas de CiU, els resultats van ser inferiors als esperats, passant de 4 a 2 regidors, el que fa que, malgrat ser el partit més votat a Catalunya, s’hagi d’encetar un procés de reflexió i d’autocrítica, per la baixada general que ha tingut el partit a l’àrea metropolitana, però també a nivell local. Aquest resultat també fa que no hagi sortit de regidora, però que continuï treballant tant per Convergència com per Badalona.

Ara doncs, en aquests moments a Badalona s’obre un nou període, en el que ja s’anuncien renovacions en alguns partits i on es configura un nou ajuntament que de moment planteja noves il·lusions però també moltes incerteses, que mica en mica s’aniran confirmant o esvaint. I amb un PP que està tornant a tensionar i a polaritzar a la ciutadania, al no acceptar les regles del joc, que ens agradin o no són que la ciutadania escull regidors, i els regidors escullen l’alcalde. Que potser seria millor disposar d’un sistema a doble volta que permetria l’elecció directa de l’Alcalde o Alcaldessa? Jo crec que sí, però ara no és així i aquest seria un tema a defensar de cara a properes legislatures. En tot cas, i pel que s’està veient aquests dies, el PP tornarà a l’oposició destructiva a la que ens tenia acostumats, en la que no va dubtar a enfonsar la imatge de Badalona per a servir als seus interessos. Van apostar al tot o res i va perdre, i ara estan demostrant que tampoc saben perdre.

Sostenella y no enmendalla

estaca

Aquesta expressió resumia la filosofia de vida dels hidalgos castellans que, als segles XVI-XVII, consistia en persistir en l’error fins a les darreres conseqüències tot i ser conscients d’haver-se equivocat, sense demanar disculpes i amb l’únic objectiu de preservar el seu pretès honor. Filosofia totalment oposada a la que diu que és de savis rectificar.

En parlo perquè això és el que està passant a Badalona amb la defensa a ultrança que el govern del PP està fent del conseller delegat de Badalona Comunicació, Alberto Fernández-Saltiveri. Han tancat files d’una manera absoluta al voltant de la persona que, entre d’altres coses, s’ha donat a conèixer perquè va censurar l’Estaca a la gala dels Filmets. Un espectacle que va ser retransmès en directe per la xarxa de televisions locals i que va tornar a deixar a Badalona en un mal lloc, amb un govern que s’atrevia a prohibir 20 segons d’una peça arrelada a la nostra cultura popular i a la nostra història.

I aquest enrocament ha derivat en un seguit de maniobres esperpèntiques del govern del PP, que ha anat canviant de criteri, utilitzant diferents interpretacions de la llei, per a poder continuar mantenint el control dels mitjans de comunicació locals. Amb maniobres dignes de trilers ha expulsat als representants dels grups polítics de l’oposició, i ha format un consell d’administració només amb membres del PP. Un consell que ha fet i ha desfet sense donar comptes a ningú, i que no respecta en cap cas la representació democràtica que hi ha a l’Ajuntament.

El darrer episodi el vàrem viure al darrer ple municipal, però l’escena de vodevil més esperpèntica es va viure ja fa uns dies, quan finalment es va poder celebrar la Junta General demanada per l’oposició. Esperpèntica perquè mentre l’alcalde recriminava als membres de l’oposició que no haguessin avisat abans que volien que la sessió de la Junta General fos pública, s’oblidava de comentar un detall sense importància: que el dia anterior s’havia reunit el fraudulent consell d’administració del PP, que havia acceptat la dimissió del conseller delegat i que immediatament l’havia tornat a contractar, amb un contracte laboral amb les mateixes funcions que tenia abans. Una decisió sense precedents, digna d’una república bananera. Per què se li accepta la dimissió a una persona per a continuació tornar-la a contractar? Per què no se’l pugui cessar per part de l’oposició? On està l’ètica i la dignitat?

En tot cas, totes aquestes maniobres i les que vindran potser permetran que el govern del PP mantingui al seu comissari polític al front dels mitjans de comunicació locals durant un temps. Però aquesta obsessió, en el fons i principalment, denota, més enllà de l’estricta qüestió sobre la gestió del comissari polític d’Albiol, un evident estat de desesperació, a més de respondre  a un objectiu: tenir una eina per a  tapar la poca consistència de l’obra d’un govern que ho fia tot a la imatge. “Sostenella y no enmendalla” fins el final.

Fanalets i persecució política

imageAquest últim ple, l’alcalde i el seu equip ens han regalat amb una d’aquelles intervencions dignes de conservar a les hemeroteques. Diuen que la millor defensa és un bon atac. Potser si quan l’atac és bo, però quan no ho és, el ridícul és doble. I en aquest cas han volgut disfressar de victimisme el que és una incompetència en tota regla.

L’alcalde acusa a la Generalitat de persecució política perquè diu no volen que un ajuntament governat pel PP reuneixi a molta gent a la platja a la seva major glòria, mentre que en municipis governats per altres forces polítiques no passa res. I que aquest és l’origen de la multa que han posat per l’enlairada de fanalets de l’any passat i el motiu de perquè no han autoritzat el Summer Festival d’aquest any. O s’equivoca o encara pitjor, menteix.

La pregunta que fa és: “com és que si l’Ajuntament paga la neteja i manteniment del Passeig Marítim, ha de sol·licitar permís a la Generalitat per a organitzar-hi actes?” La resposta és molt senzilla, i el que és increïble és que quan ja fa tres anys que governen encara no ho sàpiguen. Tot això venia regulat per la Llei de Costes de l’any 1988, que depèn del govern de l’Estat, i que el PP va modificar amb majoria absoluta l’any 2013 i que en aquest aspecte va mantenir igual. Per tant, el dolent en aquest cas no és la Generalitat, que prohibeix, sinó que la Generalitat regula el que l’Estat i per tant en aquests moments el PP, determina. Al Cèsar el que és del Cèsar.

La següent pregunta que es fa el PP és: “com és que a Badalona La Generalitat ens multa quan enlairem fanalets i a la resta no?” I es compara amb diferents municipis com Manlleu, Roda de Ter, Olesa de Montserrat,… Sort que a les escoles catalanes, a part de convertir-nos en sobiranistes ens van ensenyar prou geografia, per saber que tots aquests municipis són d’interior, i que allà la llei de Costes no s’aplica, per raons ben obvies.

I aquí una afirmació: “La Generalitat ens persegueix per temes ideològics i per això ens multa”. La Generalitat té inspectors, però que evidentment no poden estar a tot arreu. I aquí vull fer un símil: Imaginem-nos que anem amb el cotxe i per error ens saltem un semàfor. A algú li pot haver passat. Però si no hi ha policia que ho vegi o accident, l’acció no té conseqüències per a l’infractor. Però si el dia abans avisem per la premsa que ens saltarem el semàfor, anem amb un cotxe llampant i tocant el clàxon, oi que tenim bastanta probabilitat que ens enxampin i acabem multats? I si per casualitat la Guàrdia Urbana no ens veu però fem notes de premsa i pengem fotos al facebook, no ens enxamparan? I si a més som l’administració que hauria de predicar amb l’exemple doncs encara més, no? A això se li diu persecució política o exhibicionisme impúdic?

I després el deliri: quan això ho organitzen independentistes no passa res. Doncs a part de tot el que ja he dit, i deixant de banda si estem a la costa o a l’interior, el que està clar és que estem en un país que en determinats moments de l’any presenta un elevat risc d’incendi. I molts dels actes que el PP va mencionar s’han fet fora de la temporada de risc d’incendis, que s’estableix entre mitjants de juny i mitjans de setembre. Així les enlairades de fanalets de Manresa, Torrelameu, Calella, Begur, La Seu d’Urgell, Centelles, Manlleu, Roda de Ter o Malgrat de mar que es van mencionar van ser fetes majoritàriament a l’hivern o fora de la temporada d’alt risc d’incendis. A ningú (que no sigui del PP) se li escapa que no és el mateix enlairar un fanalet a ple estiu, en moments on el risc d’incendis és màxim que enmig de l’hivern. En el cas de Badalona, l’endemà de l’enlairada van aparèixer fotos amb restes de fanalets a la Serralada de Marina. Ens argumenten que no va passar res, però una foto de l’alcalde muntant una festa valia aquest risc?

image

I finalment la pregunta: per què a altres municipis com Barcelona o Blanes els hi deixen organitzar concerts i no passa res? Potser perquè en el cas de Barcelona, al tenir el status de gran ciutat i té una regulació específica i en la resta perquè ho demanen amb temps i forma. Pel Summer Festival d’enguany, el mateix ajuntament que a les entitats que volen organitzar actes els hi demana que entrin la documentació un mes abans, ho va sol.licitar un parell de dies abans de fer-ho. I a més enlloc de complimentar el formulari electrònic va enviar un fax on mancava documentació que se li va haver de requerir. I no hi va haver temps material d’informar i autoritzar l’acte. Un concert que es podria haver autoritzat perfectament si s’hagués sol.licitat amb temps i amb la documentació necessària. Això és amagar la incompetència recorrent a la persecució política. Enlloc d’això el que haurien de fer és preguntar als municipis governats per altres forces polítiques com s’omple la documentació correctament. O sense anar gaire lluny, Castelldefels que està governada pel PP té aquests problemes?

Si el govern del PP de Badalona hagués utilitzat la meitat del temps que han perdut intentant demostrar una teoria conspiratòria en preguntar com s’han de fer els tràmits les coses haurien anat millor, els concerts s’haurien fet amb permís i els badalonins ens hauríem estalviat una multa que qui ho ha provocat hauria d’assumir.

L’aigua de la platja, debat a la Granja

IMG_2380Els amics de la Granja em van demanar que fes una xerrada amb l’Antoni Baños, durant molts anys president del SASBA, el club de submarinisme de Badalona, sobre el perquè s’embruta la platja de Badalona. Per mi va ser un plaer parlar sobre aquest tema, que malauradament es repeteix cada any, a vegades amb més o menys intensitat, i que no és fàcil de solucionar. El debat amb els assistents crec que va ser interessant, i voldria compartir amb vosaltres un resum del que vaig explicar, i que he anat explicant ja diverses vegades. A Badalona, la problemàtica dels sòlids flotants ve de lluny, i l’any 2004 ja es va fer un estudi en el qual vaig participar, en el que es donaven ja una sèrie de conclusions:

– Que degut a les corrents dominants, el tram de platja de Badalona, que fa una mena de badia, té tendència a acumular els sòlids flotants que hi ha a l’aigua. Els trams més afectats per aquest fenomen, són la costa nord del Cap de Creus, i aquest tram del litoral del Barcelonès. De la mateixa manera que quan hi ha temporals o no perdem sorra o en perdem menys que la resta de platges del Maresme o de Barcelona ciutat, perquè les corrents ens porten sorra, si hi ha algun sòlid flotant, també és més fàcil que ens arribi.

– La major aportació de sòlids al mar es produeix quan plou, i respecte dels sòlids que poden anar a parar al mar degut al mal funcionament de les depuradores d’aigües residuals, la proporció és de 10 a 1. Les depuradores d’aigües residuals es dimensionen per tractar unes 3 vegades el cabal normal en temps sec. Al nostre país, normalment els col·lectors formen part d’un sistema que s’anomena unitari, en el que les aigües residuals, les pluvials i fins i tot l’aigua de les rieres es fa circular pel clavegueram. Això vol dir que en cas de pluja, quan es supera determinat cabal, les aigües que no es poden tractar són abocades al mar, i el que s’aboca és una barreja d’aigües pluvials i residuals. En el cas de Badalona, les aigües residuals es condueixen cap a la depuradora del Besòs, que tracta les aigües residuals dels municipis de l’entorn i de part de Barcelona, i per tant, estem parlant d’una gran conca, que a més està molt urbanitzada, pel que hi ha poca infiltració en el terreny, i per tant, molta aigua de pluja acaba entrant al clavegueram que s’acaba desbordant. Tot això fa que, a part del problema dels sòlids, quan plou a Badalona, en general a partir dels 5 l/m2, s’hagi de prohibir el bany per contaminació d’origen fecal durant 24 o 48 hores.

 

IMG_2392Més enllà d’això, jo crec que en el cas dels sòlids flotants també que estem parlant d’un problema d’acumulació. El boom de la utilització de plàstics per a envasos i altres usos domèstics es va produir durant la dècada dels 50, i els plàstics tenen una vida de centenars d’anys. Per tant, al fons del mar podem trobar els plàstics que hem anat acumulant durant tots aquests anys, i que de tant en tant, poden tornar a posar-se en suspensió. A més, estem situats en una zona molt densament poblada, i que està situada al costat de la desembocadura d’un riu com el Besòs, que també fa la seva aportació de sòlids.

I al final no hi ha ni un únic culpable ni una solució màgica, i s’ha d’anar treballant en diferents fronts. Els ciutadans podem aportar la nostra part, evitant tirar sòlids al WC com compreses, bastonets de les orelles,… i dipositant-los a les escombraries. També no tirant papers o altres objectes ni als carrers ni a les platges, ja que en cas de pluja poden acabar al mar. Algunes organitzacions organitzen de tant en tant neteges dels fons marins. Les administracions també han de contribuir, fent neteges preventives dels col·lectors, especialment abans de que comenci la temporada de bany, o netejant també les rieres. O incrementant la neteja dels carrers i de la mateixa platja, com s’hauria de fer a Badalona i no es fa prou. També, com es va fer en el cas del dipòsit de l’Estrella, es poden construir més dipòsits per aigües pluvials de manera que part de l’aigua de pluja es pugui acumular en aquests dipòsits i minimitzem l’abocament de sòlids a mar. Solucions a mitjà termini, però en les que hauríem de començar a treballar ja.

Altres posts relacionats:

https://merce-rius.cat/2013/08/06/la-gestio-preventiva-a-la-platja/

https://merce-rius.cat/2013/08/01/platja-quan-la-veritat-no-agrada-es-una-presa-de-pel/

https://merce-rius.cat/2013/07/26/la-platja-de-badalona-quan-es-mira-la-palla-a-lull-alie-i-no-es-veu-la-biga-al-propi/

https://merce-rius.cat/2013/07/14/el-diposit-de-pluvials-de-lestrella-8-anys-dhistoria/

https://merce-rius.cat/2013/07/10/la-solucio-als-solids-flotants-un-bon-atac/

https://merce-rius.cat/2013/07/07/qui-embruta-el-mar-a-badalona/

Conspiracions de platja

tots contra miEl govern del PP ha tornat a celebrar el Summer Festival amb èxit de públic però novament envoltat de polèmica. L’any passat la polèmica va ser deguda a l’enlairada de fanalets, defensada per l’Ajuntament però advertida com  a perillosa per veïns, per bombers i protecció civil. L’any passat, l’Ajuntament va sol·licitar a la Generalitat permís per a fer les activitats al Passeig Marítim,  permís que la Generalitat va donar per als concerts, peròprohibint l’enlairament dels fanalets. Ara hem sabut que l’Ajuntament finalment va ser multat amb uns 16.000 euros per saltar-se la prohibiciód’enlairar-los.

Un any més tard, sembla que no en van aprendre i ara han tornat a organitzar concerts al passeig marítim. Per a alguns han demanat permís a la Generalitat i se’ls ha concedit, mentre que en d’altres com en el cas dels 40 Principales ni tan sols ho han demanat, o, com amb la segona ediciódel Summer Festival, ho han sol·licitat tard i malament.

Així, el govern del PP ha justificat les actuacions a la platja sense els permisos corresponents dient que a la gent li agrada i van en massa a veure el concert. Curiosa manera de justificar-ho, quan alhora és l’Ajuntament qui ha de donar permisos a qui vulgui organitzar una activitat a la via pública. A partir d’ara, amb l’argument del propi govern del PP d’Albiol, (que a la gent li agradi i hi vagi massivament) n’hi haurà prou per que les entitats obtinguin el permís per fer el que vulguin, on vulguin i quan vulguin i sense abonar la taxa corresponent? O aquest argument només funciona si ets del PP?

Més enllà d’això, és delirant la teoria conspirativa de la tinent d’alcalde Hervàs. Sembla com si fóssim en un pati d’escola: “senyoreta, als del Maresme la Generalitat els deixa i a nosaltres no!” ¿Per què no es planteja la regidora que els ajuntaments del Maresme, igual que havia fet sempre l’Ajuntament de Badalona, tramiten els permisos com cal i saben omplir el formulari que la Generalitat té penjat a la seva pàgina web? No és tan difícil fer-ho bé, i enviar-ho amb l’antelació suficient perquè la Generalitat ho pugui estudiar i requerir a l’Ajuntament que corregeixi les deficiències que calgui. Però és clar, és més fàcil dir que tota la culpa és dels altres, i que només amb enviar-ho abans que comenci el concert n’hi ha prou. I això ho diu una regidora que forma part d’un govern que exigeix que les entitats demanin permís pels actes que volen organitzar amb un mes d’antelació. És en aquest punt on seria interessant saber què pensa el col·lega de la regidora Hervàs, el senyor Jurado, davant la següent pregunta: ¿li diem a les entitats que a partir d’ara l’Ajuntament aplicarà el mateix criteri i que es podrà demanar permís el mateix dia de l’activitat?

En tot cas, part de la ciutadania ha gaudit d’uns concerts gratuïts, però ara falta veure què s’ha pagat per les actuacions, quines multes arribaran, i si el PP ens les farà pagar a tots o assumirà els seus propis errors. És a dir: compte amb el concepte “gratuït”, perquè ens falta saber què ha costat tota la broma, perquè duros a quatre peles no n’hi ha, i el que no es paga amb diners es paga amb dinades. Ciutat de primera, govern de tercera.

“L’endemà” de les eleccions

Urna+electoral[1]

Moltes vegades hi ha temes que cal deixar reposar i s’han d’intentar analitzar fredament. Això vaig pensar quan vaig veure els resultats de les darreres eleccions europees. Unes dades sorprenents a diferents nivells, i les conseqüències de les quals encara no hem vist totalment. Tot està obert i tot és possible, i com diu Zygmunt Bauman, vivim en un món on la única certesa és la certesa de la incertesa. I on, a més a més, tot s’accelera.

D’entrada, i a nivell europeu són preocupants els “bons” resultats que partits populistes i d’ultradreta han tingut en diferents països. Això, juntament amb l’increment dels euroescèptics, crec que ha de fer que ens haguem de replantejar tots plegats la manera com Europa ha funcionat en els darrers temps.

A nivell de l’Estat espanyol, les enquestes no van acabar de captar la intensitat de la baixada dels grans partits. Una tendència que ja es detectava, però que ningú preveia que fos d’aquesta magnitud. I això s’acompanya amb una fragmentació, especialment a l’esquerra, amb fenòmens com l’eclosió de Podemos, que ha sorprès a propis i estranys. Les conseqüències no s’han fet esperar: Rubalcaba ha accelerat una retirada que ja estava amortitzada, i possiblement això també ha accelerat l’abdicació del Rei. Tots aquests canvis podrien anar en la direcció de modernitzar i d’actualitzar o bé el partit socialista o bé la monarquia, i podrien ser el començament de canvis en la manera de fer del govern i en l’Estat. Si tot es mou, el PP podrà continuar ancorat en l’immobilisme i Rajoy podrà continuar fent d’estruç? O bé els canvis seran només maquillatge, i tot canviarà per a continuar igual? Tot això està per veure, i haurà de ser evident abans del 9N.

En l’àmbit català, no hi ha hagut sorpreses pel que fa a l’anunciat sorpasso d’ERC, però això no significa que s’afebleixi el lideratge del President Mas. El que sí que fa és reforçar l’espai sobiranista. De fet, CiU és dels pocs partits europeus que governant aconsegueix incrementar el seu suport. Això no vol dir que no s’hagi de fer cap reflexió, perquè els resultats no són tan bons com a CiU ens hagués agradat. I a nivell de la resta de partits, els mals resultats al PSC i al PP estan de moment removent les estructures dels partits. També Ciutadans ha vist com mediàticament, l’interés es desplaçava cap a Podemos, cosa que els pot fer perdre visibilitat i suports de cara a futures eleccions.

I finalment a Badalona, els resultats també han estat sorprenents. Des de CiU havíem dit vàries vegades que Badalona era molt diversa, i que es votava molt diferent segons el tipus d’eleccions, ja que en les darreres havíem tingut com a guanyadors CiU, PSC i PP. En aquestes ha tornat a guanyar el PSC, però s’ha quedat amb aproximadament la meitat dels vots aconseguits a les últimes europees. Però el més destacable és la pujada d’ERC, especialment en barris d’entrada poc favorables al sobiranisme i la baixada del PP. És evident que no es poden extrapolar resultats d’unes europees a les properes municipals, però costa creure que el PP passi de guanyar a 28 dels 34 barris de Badalona l’any 2011 a no guanyar ni a un de sol tres anys després. En aquest cas, l’efecte Albiol, no sembla que hagi contribuït gens ni mica. En una campanya on a Badalona el PP ha tornat a amagar les sigles i ni tan sols ha publicitat que venia la vice-presidenta del govern fent que l’alcalde fos l’estrella del míting, els resultats per força els han d’haver decebut. Han baixat en vots, i en percentatge han fet un resultat pitjor que en d’altres municipis de l’Àrea Metropolitana.

Tot això junt fa que s’obrin molts interrogants sobre com pot anar tot plegat, i especialment en les properes eleccions municipals, doncs en aquestes no només hi tenen influència els temes estrictament locals, sinó que els canvis tant a nivell estatal com català que es poden produir en els propers mesos, així com l’evolució de la tendència general de vot dels partits tindrà un resultat determinant. Temps convulsos, canvis accelerats, que fan que em torni al cap els versos de Miquel Martí i Pol de “tot està per fer i tot és possible”.

El misteri dels mocadors


Un any més els mocadors de festes han vingut acompanyats de misteri i d’una certa polèmica. Si altres anys va haver-hi confusió amb el nombre final de mocadors i sobre el seu origen, doncs van aparèixer mocadors sense etiqueta i d’un material i color lleugerament diferents, aquest any no n’han après i ja hi hem tornat a ser.

L’Ajuntament de Badalona va publicitar primer que aquest any hi hauria 30.000 mocadors per les festes, els quals es podrien comprar com sempre al preu de 1 €. Posteriorment ens van dir que s’havien esgotat i que n’arribarien 3.000 més, ja que molta gent s’havia enfadat perquè s’havia quedat sense. Però a l’hora de consultar expedients, només apareix una compra de 15.000 mocadors per part de l’Ajuntament. Qui ha comprat la resta? Estem davant d’un fraccionament de contracte, prohibit a les administracions públiques o qualsevol pot anar a comprar mocadors de festes al fabricant? I per ser fidels a la tradició, els primers mocadors venuts portaven etiqueta, mentre que els que van arribar a última hora no en tenien. Realment tenen tots el mateix origen o parlem de dos orígens o qualitats diferents? O com va dir l’any 2012 el regidor Miguel Jurado, en una de les seves intervencions antològiques, s’han entretingut a treure l’etiqueta? Serà que si porten etiqueta rasquen?

Perquè parlant de l’origen dels mocadors, fa anys que es va decidir que aquests es comprarien seguint criteris de comerç just. Novament, el PP fent gala de la seva ignorància o de la seva voluntat d’enganyar-nos, continua publicitant que aquest any els mocadors són de comerç just, quan no ho són, sinó que els mocadors els ha confeccionat la Fundació Gaspar de Portolà, que treballa amb discapacitats intel·lectuals. Per tant, es pot dir que s’ha contractat amb criteris d’economia social, cosa absolutament lloable, però no del que s’anomena de comerç just.

Una altra diferència, i aquí hi ha un dels quids de la qüestió, és que abans els mocadors de comerç just costaven més d’un €, i a més es regalaven als escolars de la ciutat. Per tant la comanda que es feia havia de ser limitada, ja que suposava una despesa important per a l’Ajuntament, i amb la venda no se’n recuperava totalment el seu cost.

Ara en canvi, els mocadors adquirits amb criteris socials costen 0,81 € i en teoria no se’n regalen, pel que actualment són un negoci per a l’Ajuntament que ingressa 0,19 € per cada mocador. Si són un negoci, per què la comanda que es fa és molt inferior a la d’altres anys i molta gent ha acabat enfadada i sense mocador? Per manca de previsió? Per què s’ha passat el temps de convocar el concurs i s’han hagut de comprar tard i malament amb un contracte menor? I per cert, on van a parar els diners de la venda d’aquests no se sap ben bé si 15.000, 30.000 o 33.000 mocadors? Per què quan la gent s’enfada a la Plaça de la Vila per què s’han esgotat els mocadors apareix l’Alcalde regalant mocadors a uns escollits per a la seva major glòria?

I el que finalment és més sorprenent és que el gremi dels quiosquers, en base a no se sap ben bé quin acord, potser perquè al PP li cauen millor que la resta de gremis, pugui vendre mocadors i quedar-se una comissió de 0,20 € per cada mocador. El PP dóna l’exclusivitat a un gremi, sense acord per escrit i amb un benefici que ja el voldrien molts altres? Curiosa manera de funcionar d’un partit que no fa més que envoltar de misteris un fet que hauria de ser tan transparent com la venda dels mocadors de les festes. Un aspecte que a molts els hi semblarà menor, però que reflexa una manera de fer, i per tant, una manera de ser.