Tag Archives: Badalona

Per la Carme Padrós

Badalona,

Ens ha deixat la Carme Padrós, una dona que des de diferents vessants sempre ha estat molt present a la vida de Badalona, des del compromís amb les persones, amb la ciutat i amb el país, sense fer-se notar gaire, però sempre hi era.

M’agradaria escriure-li algunes de les coses que no vaig gosar dir-li mai, tot i que estic convençuda que en el fons ella ja ho sabia. Sobretot per expressar l’agraïment per la manera com em va acollir quan vaig començar a militar en el partit que ella havia ajudat a fundar i també els consells quan vaig entrar a l’Ajuntament. La Carme havia estat regidora a finals dels anys 80 i el fet que al 2007 tornéssim a entrar dues regidores a l’equip va fer que es s’aboqués en nosaltres.

La recordaré com una dona d’una força i una vitalitat incansables, sempre amable i de bon humor. Que quan em trobava, em preguntava pel que passava per Badalona, mai amb ànim de criticar, sinó amb ganes d’aportar. Aleshores callava un moment i deixava anar algun comentari que, des d’una senzillesa aparent, molt sovint portava una gran càrrega de profunditat i que em feia reflexionar. Quan ens acomiadàvem, sempre m’animava a seguir treballant, i jo pensava que quan fos gran, voldria ser com la Carme Padrós.

Carme, volia escriure’t el que no et vaig dir, i sé que si t’arriba, ho valoraràs com sempre vas fer. Bon viatge.

Homenatge a Maria Mercè Marçal

Badalona, Cultura,

Amb en Josep Duran vam pensar que, donat que enguany és el vintè aniversari de la mort de la Maria Mercè Marçal, es podia demanar als grups municipals corresponents, que presentessin una moció al proper ple de febrer per tal posar el nom de la poeta en algun espai públic de la ciutat de Badalona i organitzar algun acte commemoratiu. Us deixo el text que hem proposat i us animo a donar-hi suport, que traslladarem també a l’Ajuntament.

El dia 5 de juliol de 1998, l’ombra de la nit es va emportar a la poeta Maria Mercè Marçal, després d’anys de lluita contra l’ou que covava la mort blanca sota l’aixella, arran del pit. Enguany es compliran vint anys de la desaparició d’aquesta figura cabdal de la literatura catalana.

Nascuda l’any 1952, va viure la seva infantesa i joventut a Ivars d’Urgell. A començaments dels anys 70 es va llicenciar en filologia clàssica i va exercir com a professora de secundària de llengua i literatura catalanes. També va començar a escriure poesia i va participar en la creació de l’editorial Llibres del Mall. L’any 1976 va ser la primera poeta en guanyar el premi Carles Riba amb l’obra “Cau de Llunes”. En aquella època també comença la seva militància política a Nacionalistes d’Esquerra i els seus primers contactes amb els grups de dones i el feminisme de qui esdevindrà un dels principals referents a Catalunya. De la seva obra en destaquen especialment els diferents llibres de poemes, com “Terra de Mai”, publicat l’any 1982 amb la portada il·lustrada amb un dibuix del seu amic, el pintor badaloní Josep Uclés. L’any 1994 va publicar la seva única novel·la, “La passió segons Renée Vivien”, que va merèixer nombrosos premis, entre ells el Premi Prudenci Bertrana i el de la Institució de les Lletres Catalanes. Així mateix destaca també la seva incansable recerca de referents literaris femenins, el que es deriva en la traducció de nombroses autores com Colette, Yourcenar, Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàiev i els estudis sobre poetes anteriors com Clementina Arderiu i Rosa Leveroni.

Especialment conegut és el seu poema “Divisa”, amb el que va definir i que ha esdevingut un lema per a moltes dones.

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

Atès que a Badalona no hi ha cap espai dedicat a aquesta autora, referent de la literatura catalana, de la lluita de les dones pel feminisme i  de la defensa de la nació i cultura catalanes.

Atès que enguany es compleixen vint anys de la mort de Maria Mercè Marçal.

Atès la poca presència de noms femenins en el nomenclàtor de la ciutat.

És per aquests motius que proposem l’adopció dels següents acords:

Primer.- Traslladar a la comissió de nomenclàtor la proposta de donar el nom de Maria Mercè Marçal a un espai públic de la ciutat de Badalona.

Segon.- Organitzar un acte commemoratiu de reconeixement i de difusió de la seva obra.

Tercer.- Notificar els presents acords a la Fundació Maria Mercè Marçal, a la seva filla Heura Marçal, a la seva companya Fina Birulés i a la Institució de les Lletres Catalanes.

 

 

Com està l’aigua avui?

Badalona, Sostenibilitat,

A Badalona, quan arriba l’estiu, hi ha una pregunta que es repeteix sovint: com està avui l’aigua? La resposta varia entre els dos extrems, pot estar cristal·lina o fer fàstic, ja que l’endemà dels dies de pluja, però també altres dies, sense saber ben bé com, apareixen plàstics flotant a l’aigua que ens impedeixen un bany agradable.

Aquest problema ve de lluny, amb episodis greus a començaments del 2000, que després van disminuir però sense desaparèixer i és un repte global. A molts llocs del planeta s’acumulen plàstics al mar, formant-se fins i tot illes. Però l’origen d’aquests materials és majoritàriament la terra, pel que és allà on s’ha d’actuar.

A la nostra ciutat, tenim a més una sèrie de factors en contra: una conca important, amb fort pendent i un terreny que s’ha anat impermeabilitzant i absorbeix menys aigua; rieres que s’han canalitzat i connectat al clavegueram, que és unitari, és a dir, que pels mateixos col·lectors hi circulen aigües residuals i pluvials. Això fa que amb pluges moderades el sistema quedi col·lapsat i la barreja d’aigua residual i pluvial surti pels sobreeixidors que hi ha a la platja. Això no passa només a Badalona, però els corrents marins dominants tenen tendència a portar els sòlids flotants cap a la nostra platja. Això té efectes negatius, però també fa que perdem menys sorra que moltes platges veïnes.

No hi ha, per tant, una única solució, però la clau està en evitar que els sòlids arribin al mar. Les administracions hi tenen responsabilitat, a curt termini serà necessari una millora del col·lector de Llevant que recull l’aigua residual i la porta cap a la depuradora del Besòs, però aquesta és una obra de llarga i difícil execució. L’Ajuntament té redactat des del 2011 el pla director del clavegueram, que preveu una sèrie de dipòsits per a retenir les aigües pluvials que podria minimitzar alguns sobreeiximents. D’aquest pla, només es va executar el dipòsit d’aigües pluvials de l’Estrella i es va eliminar un sobreeixidor de la platja. Però a banda d’obres, s’ha de millorar la neteja dels carrers i rieres i la neteja preventiva del clavegueram per evitar que vagin sòlids a les aigües pluvials. I com a ciutadans també hi podem contribuir, llençant els sòlids a les escombraries i no a l’aigua, utilitzant menys plàstic o reciclant-lo o no utilitzant les tovalloletes higièniques.

Queda molta feina a fer, i la sensació és que cada estiu estem allà mateix i que no s’acaben de materialitzar algunes de les solucions que fa temps que es coneixen, pel que és important posar fil a l’agulla i buscar els recursos necessaris per a poder preservar un dels millors espais que tenim.

*Article publicat al Diari de Badalona el 8/9/2017

Refugiats d’ahir i d’avui

Badalona, Política, , ,

 

Aquest estiu vaig voler portar els meus fills a Prats de Molló, a una exposició, “Llibertat!”, que mostrava els dies de la retirada pel Coll d’Ares, durant l’hivern del 39, de militars i civils que fugien de la derrota a la Guerra Civil. També hi havia imatges i documentals sobre la dura vida dels refugiats catalans al camp d’Argelers. Un recull d’objectes i testimonis gràfics d’uns fets de fa uns quants anys, no tants, i que val la pena no oblidar. Unes històries que a alguns ens toquen molt de prop perquè hi tenim familiars que ho van viure i ho van patir.

Al cap de poc vaig veure la foto del nen Aylan Kurdi mort a la platja i no vaig poder evitar recordar tot el que havíem vist i tornar a emocionar-me. Gent fugint d’una guerra civil que s’ho juga tot per un futur que volen millor, alguns es queden pel camí i molts pateixen unes condicions deplorables durant anys. Han passat més de 75 anys després de la nostra Guerra Civil i 25 des de la guerra dels Balcans, i estem allà mateix. I en tots els casos sembla que Europa miri cap a una altra banda.

Avui han de començar les deportacions de refugiats previstes a l’acord entre la UE i Turquia, un dels capítols més tristos de la història recent europea. Els governs dels diferents estats europeus, ni junts ni individualment, no han sabut donar resposta a un problema humanitari i l’únic que han fet ha estat blindar les fronteres. Alguns estan molt pressionats per l’increment dels partits xenòfobs d’extrema dreta, cosa que dificulta una solució política a aquest problema. Aquest fet s’agreuja pels diferents atemptats jihadistes que hem sofert, però no hem d’oblidar que els refugiats sirians fugen del mateix, i que no podem deixar que guanyi el terror.

Sempre he estat una europeïsta convençuda, però la meva idea d’Europa no és la que veig ara. Jo crec en l’Europa que es va unir per fomentar la pau, que defensa la llibertat, els drets humans, que és solidària, que busca el benestar dels seus ciutadans, però que no es limita només a això, sinó que intenta fer d’aquest un món millor, també fora de les seves fronteres. Per tot això, la passivitat davant tantes morts i la situació tant precària en la que es troben els refugiats es fa molt difícil d’entendre.

Robert Schuman, en la seva declaració de l’any 1950 que va donar origen a la creació de la Unió Europea va dir que “Europa no es farà d’una vegada ni en una obra de conjunt: es farà gràcies a realitzacions concretes que creuen en primer lloc una solidaritat de fet”. Aquesta solidaritat ha de ser entre els diferents països europeus, però també ha d’anar més enllà.

Però davant de la inacció dels estats, molta gent ha reaccionat. Badalona, com moltes d’altres ciutats catalanes, s’ha mostrat solidària. Ja fa temps, una empresa de socorristes va decidir anar a Lesbos per oferir els seus serveis salvant vides i evitant que els refugiats morissin ofegats. Al final van acabar creant una ONG, Proactiva Open Arms i han pogut continuar fent aquesta tasca gràcies a l’aportació i col·laboració de molta gent. Ara hi ha hagut una crida per a recollir roba i articles de primera necessitat, i el pati dels carmelites de Badalona s’ha desbordat. Moltíssima gent hi ha volgut contribuir portant material o ha anat després a ajudar a classificar tot el que s’ha d’enviar. A nivell polític, els ajuntaments i el govern català s’han mostrat favorables a l’acollida de refugiats, no així el govern espanyol que ho ha criticat.

Catalunya i Badalona han estat tradicionalment terra d’acollida, i els nouvinguts s’han anat quedat per a conformar una comunitat rica i diversa, no sense dificultats, però amb una voluntat majoritària de treballar per millorar aquesta convivència. Ara, tant a nivell polític, com a nivell social, tal i com s’ha vist, hi ha una onada de solidaritat amb la situació dels refugiats. Aquestes demostracions haurien de fer reflexionar a qui té la capacitat real de canviar aquesta situació, i que pogués commoure’s no només amb la situació sinó també amb la resposta de gent anònima que s’hi revolta.

 

Les barques de la platja de Badalona

Badalona, Política,

image

No m’imagino la platja de Badalona sense barques. Les barques dels pescadors han estat presents a la sorra des de fa uns quants segles, quan es va començar a construir a l’Arenal i es va transformar en el barri de Baix a Mar. Aleshores la pesca va esdevenir una activitat important a Badalona, que va assolir el seu màxim l’any 1869, amb 700 persones que s’hi dedicaven i 170 barques. Amb el temps, el declivi va ser lent, però constant, i ara a la sorra només hi queden alguns vestigis d’aquella activitat. Els pescadors professionals ja es van traslladar al port, i a la platja ja no hi ha el tràfec de les barques que pujaven i baixaven per la sorra ni les xarxes que s’assecaven al sol.

Per això, l’any 2008 des de l’Àrea de Medi Ambient vàrem començar a parlar amb la Confraria de Pescadors de Badalona per tal que ens cedissin les barques que no s’utilitzaven. Algunes estaven en molt males condicions i es van retirar. D’altres es van poder restaurar, no per navegar, però si per restar a la sorra com a símbol i record del pescadors de Badalona.

Durant aquests anys, les barques s’han tornat a fer malbé. Tothom sap que la fusta arran de mar s’ha de cuidar, però es veu que els del PP se’n van oblidar. Ara, l’Ajuntament, ha publicat una nota de premsa en la que enlloc de parlar de restaurar les barques, només es parla de retirar les barques malmeses i de recuperar tot l’espai de les barques pel bany.

Hem engegat una campanya a les xarxes que en menys de 24 hores ja ha aconseguit 500 adhesions, que no para d’augmentar i a la que us convido a sumar-vos-hi. La gent de Badalona ens estimem les antigues barques dels pescadors a la sorra. Les que ens fan memòria d’un passat que molts encara recorden i un símbol de la Badalona de Baix a Mar que molts volem que es mantingui.

 

Nous aires a Badalona

Badalona, Política

Category-ChangesAra ja han passat uns dies des de les darreres eleccions municipals, que a Badalona es van acabar amb un resultat que pocs preveien. El PP, tot i que va augmentar en vots, no va arribar a la majoria absoluta que necessitava per a poder governar, conseqüència de totes les portes que s’ha anat tancant i d’una campanya electoral extremadament agressiva i que li impedeix fer qualsevol pacte a excepció de l’únic regidor de Ciutadans. El PSC es va enfonsar, passant de 9 a 4 regidors. ERC va aconseguir un bon resultat amb 3 regidors i la sorpresa la va donar Guanyem, amb una entrada fulgurant a l’Ajuntament, quedant com a segona força política, i optant a l’alcaldia.

En el cas de CiU, els resultats van ser inferiors als esperats, passant de 4 a 2 regidors, el que fa que, malgrat ser el partit més votat a Catalunya, s’hagi d’encetar un procés de reflexió i d’autocrítica, per la baixada general que ha tingut el partit a l’àrea metropolitana, però també a nivell local. Aquest resultat també fa que no hagi sortit de regidora, però que continuï treballant tant per Convergència com per Badalona.

Ara doncs, en aquests moments a Badalona s’obre un nou període, en el que ja s’anuncien renovacions en alguns partits i on es configura un nou ajuntament que de moment planteja noves il·lusions però també moltes incerteses, que mica en mica s’aniran confirmant o esvaint. I amb un PP que està tornant a tensionar i a polaritzar a la ciutadania, al no acceptar les regles del joc, que ens agradin o no són que la ciutadania escull regidors, i els regidors escullen l’alcalde. Que potser seria millor disposar d’un sistema a doble volta que permetria l’elecció directa de l’Alcalde o Alcaldessa? Jo crec que sí, però ara no és així i aquest seria un tema a defensar de cara a properes legislatures. En tot cas, i pel que s’està veient aquests dies, el PP tornarà a l’oposició destructiva a la que ens tenia acostumats, en la que no va dubtar a enfonsar la imatge de Badalona per a servir als seus interessos. Van apostar al tot o res i va perdre, i ara estan demostrant que tampoc saben perdre.

Sostenella y no enmendalla

Badalona, Política,

estaca

Aquesta expressió resumia la filosofia de vida dels hidalgos castellans que, als segles XVI-XVII, consistia en persistir en l’error fins a les darreres conseqüències tot i ser conscients d’haver-se equivocat, sense demanar disculpes i amb l’únic objectiu de preservar el seu pretès honor. Filosofia totalment oposada a la que diu que és de savis rectificar.

En parlo perquè això és el que està passant a Badalona amb la defensa a ultrança que el govern del PP està fent del conseller delegat de Badalona Comunicació, Alberto Fernández-Saltiveri. Han tancat files d’una manera absoluta al voltant de la persona que, entre d’altres coses, s’ha donat a conèixer perquè va censurar l’Estaca a la gala dels Filmets. Un espectacle que va ser retransmès en directe per la xarxa de televisions locals i que va tornar a deixar a Badalona en un mal lloc, amb un govern que s’atrevia a prohibir 20 segons d’una peça arrelada a la nostra cultura popular i a la nostra història.

I aquest enrocament ha derivat en un seguit de maniobres esperpèntiques del govern del PP, que ha anat canviant de criteri, utilitzant diferents interpretacions de la llei, per a poder continuar mantenint el control dels mitjans de comunicació locals. Amb maniobres dignes de trilers ha expulsat als representants dels grups polítics de l’oposició, i ha format un consell d’administració només amb membres del PP. Un consell que ha fet i ha desfet sense donar comptes a ningú, i que no respecta en cap cas la representació democràtica que hi ha a l’Ajuntament.

El darrer episodi el vàrem viure al darrer ple municipal, però l’escena de vodevil més esperpèntica es va viure ja fa uns dies, quan finalment es va poder celebrar la Junta General demanada per l’oposició. Esperpèntica perquè mentre l’alcalde recriminava als membres de l’oposició que no haguessin avisat abans que volien que la sessió de la Junta General fos pública, s’oblidava de comentar un detall sense importància: que el dia anterior s’havia reunit el fraudulent consell d’administració del PP, que havia acceptat la dimissió del conseller delegat i que immediatament l’havia tornat a contractar, amb un contracte laboral amb les mateixes funcions que tenia abans. Una decisió sense precedents, digna d’una república bananera. Per què se li accepta la dimissió a una persona per a continuació tornar-la a contractar? Per què no se’l pugui cessar per part de l’oposició? On està l’ètica i la dignitat?

En tot cas, totes aquestes maniobres i les que vindran potser permetran que el govern del PP mantingui al seu comissari polític al front dels mitjans de comunicació locals durant un temps. Però aquesta obsessió, en el fons i principalment, denota, més enllà de l’estricta qüestió sobre la gestió del comissari polític d’Albiol, un evident estat de desesperació, a més de respondre  a un objectiu: tenir una eina per a  tapar la poca consistència de l’obra d’un govern que ho fia tot a la imatge. “Sostenella y no enmendalla” fins el final.

Fanalets i persecució política

Badalona,

imageAquest últim ple, l’alcalde i el seu equip ens han regalat amb una d’aquelles intervencions dignes de conservar a les hemeroteques. Diuen que la millor defensa és un bon atac. Potser si quan l’atac és bo, però quan no ho és, el ridícul és doble. I en aquest cas han volgut disfressar de victimisme el que és una incompetència en tota regla.

L’alcalde acusa a la Generalitat de persecució política perquè diu no volen que un ajuntament governat pel PP reuneixi a molta gent a la platja a la seva major glòria, mentre que en municipis governats per altres forces polítiques no passa res. I que aquest és l’origen de la multa que han posat per l’enlairada de fanalets de l’any passat i el motiu de perquè no han autoritzat el Summer Festival d’aquest any. O s’equivoca o encara pitjor, menteix.

La pregunta que fa és: “com és que si l’Ajuntament paga la neteja i manteniment del Passeig Marítim, ha de sol·licitar permís a la Generalitat per a organitzar-hi actes?” La resposta és molt senzilla, i el que és increïble és que quan ja fa tres anys que governen encara no ho sàpiguen. Tot això venia regulat per la Llei de Costes de l’any 1988, que depèn del govern de l’Estat, i que el PP va modificar amb majoria absoluta l’any 2013 i que en aquest aspecte va mantenir igual. Per tant, el dolent en aquest cas no és la Generalitat, que prohibeix, sinó que la Generalitat regula el que l’Estat i per tant en aquests moments el PP, determina. Al Cèsar el que és del Cèsar.

La següent pregunta que es fa el PP és: “com és que a Badalona La Generalitat ens multa quan enlairem fanalets i a la resta no?” I es compara amb diferents municipis com Manlleu, Roda de Ter, Olesa de Montserrat,… Sort que a les escoles catalanes, a part de convertir-nos en sobiranistes ens van ensenyar prou geografia, per saber que tots aquests municipis són d’interior, i que allà la llei de Costes no s’aplica, per raons ben obvies.

I aquí una afirmació: “La Generalitat ens persegueix per temes ideològics i per això ens multa”. La Generalitat té inspectors, però que evidentment no poden estar a tot arreu. I aquí vull fer un símil: Imaginem-nos que anem amb el cotxe i per error ens saltem un semàfor. A algú li pot haver passat. Però si no hi ha policia que ho vegi o accident, l’acció no té conseqüències per a l’infractor. Però si el dia abans avisem per la premsa que ens saltarem el semàfor, anem amb un cotxe llampant i tocant el clàxon, oi que tenim bastanta probabilitat que ens enxampin i acabem multats? I si per casualitat la Guàrdia Urbana no ens veu però fem notes de premsa i pengem fotos al facebook, no ens enxamparan? I si a més som l’administració que hauria de predicar amb l’exemple doncs encara més, no? A això se li diu persecució política o exhibicionisme impúdic?

I després el deliri: quan això ho organitzen independentistes no passa res. Doncs a part de tot el que ja he dit, i deixant de banda si estem a la costa o a l’interior, el que està clar és que estem en un país que en determinats moments de l’any presenta un elevat risc d’incendi. I molts dels actes que el PP va mencionar s’han fet fora de la temporada de risc d’incendis, que s’estableix entre mitjants de juny i mitjans de setembre. Així les enlairades de fanalets de Manresa, Torrelameu, Calella, Begur, La Seu d’Urgell, Centelles, Manlleu, Roda de Ter o Malgrat de mar que es van mencionar van ser fetes majoritàriament a l’hivern o fora de la temporada d’alt risc d’incendis. A ningú (que no sigui del PP) se li escapa que no és el mateix enlairar un fanalet a ple estiu, en moments on el risc d’incendis és màxim que enmig de l’hivern. En el cas de Badalona, l’endemà de l’enlairada van aparèixer fotos amb restes de fanalets a la Serralada de Marina. Ens argumenten que no va passar res, però una foto de l’alcalde muntant una festa valia aquest risc?

image

I finalment la pregunta: per què a altres municipis com Barcelona o Blanes els hi deixen organitzar concerts i no passa res? Potser perquè en el cas de Barcelona, al tenir el status de gran ciutat i té una regulació específica i en la resta perquè ho demanen amb temps i forma. Pel Summer Festival d’enguany, el mateix ajuntament que a les entitats que volen organitzar actes els hi demana que entrin la documentació un mes abans, ho va sol.licitar un parell de dies abans de fer-ho. I a més enlloc de complimentar el formulari electrònic va enviar un fax on mancava documentació que se li va haver de requerir. I no hi va haver temps material d’informar i autoritzar l’acte. Un concert que es podria haver autoritzat perfectament si s’hagués sol.licitat amb temps i amb la documentació necessària. Això és amagar la incompetència recorrent a la persecució política. Enlloc d’això el que haurien de fer és preguntar als municipis governats per altres forces polítiques com s’omple la documentació correctament. O sense anar gaire lluny, Castelldefels que està governada pel PP té aquests problemes?

Si el govern del PP de Badalona hagués utilitzat la meitat del temps que han perdut intentant demostrar una teoria conspiratòria en preguntar com s’han de fer els tràmits les coses haurien anat millor, els concerts s’haurien fet amb permís i els badalonins ens hauríem estalviat una multa que qui ho ha provocat hauria d’assumir.

L’aigua de la platja, debat a la Granja

Badalona, Sostenibilitat,

IMG_2380Els amics de la Granja em van demanar que fes una xerrada amb l’Antoni Baños, durant molts anys president del SASBA, el club de submarinisme de Badalona, sobre el perquè s’embruta la platja de Badalona. Per mi va ser un plaer parlar sobre aquest tema, que malauradament es repeteix cada any, a vegades amb més o menys intensitat, i que no és fàcil de solucionar. El debat amb els assistents crec que va ser interessant, i voldria compartir amb vosaltres un resum del que vaig explicar, i que he anat explicant ja diverses vegades. A Badalona, la problemàtica dels sòlids flotants ve de lluny, i l’any 2004 ja es va fer un estudi en el qual vaig participar, en el que es donaven ja una sèrie de conclusions:

– Que degut a les corrents dominants, el tram de platja de Badalona, que fa una mena de badia, té tendència a acumular els sòlids flotants que hi ha a l’aigua. Els trams més afectats per aquest fenomen, són la costa nord del Cap de Creus, i aquest tram del litoral del Barcelonès. De la mateixa manera que quan hi ha temporals o no perdem sorra o en perdem menys que la resta de platges del Maresme o de Barcelona ciutat, perquè les corrents ens porten sorra, si hi ha algun sòlid flotant, també és més fàcil que ens arribi.

– La major aportació de sòlids al mar es produeix quan plou, i respecte dels sòlids que poden anar a parar al mar degut al mal funcionament de les depuradores d’aigües residuals, la proporció és de 10 a 1. Les depuradores d’aigües residuals es dimensionen per tractar unes 3 vegades el cabal normal en temps sec. Al nostre país, normalment els col·lectors formen part d’un sistema que s’anomena unitari, en el que les aigües residuals, les pluvials i fins i tot l’aigua de les rieres es fa circular pel clavegueram. Això vol dir que en cas de pluja, quan es supera determinat cabal, les aigües que no es poden tractar són abocades al mar, i el que s’aboca és una barreja d’aigües pluvials i residuals. En el cas de Badalona, les aigües residuals es condueixen cap a la depuradora del Besòs, que tracta les aigües residuals dels municipis de l’entorn i de part de Barcelona, i per tant, estem parlant d’una gran conca, que a més està molt urbanitzada, pel que hi ha poca infiltració en el terreny, i per tant, molta aigua de pluja acaba entrant al clavegueram que s’acaba desbordant. Tot això fa que, a part del problema dels sòlids, quan plou a Badalona, en general a partir dels 5 l/m2, s’hagi de prohibir el bany per contaminació d’origen fecal durant 24 o 48 hores.

 

IMG_2392Més enllà d’això, jo crec que en el cas dels sòlids flotants també que estem parlant d’un problema d’acumulació. El boom de la utilització de plàstics per a envasos i altres usos domèstics es va produir durant la dècada dels 50, i els plàstics tenen una vida de centenars d’anys. Per tant, al fons del mar podem trobar els plàstics que hem anat acumulant durant tots aquests anys, i que de tant en tant, poden tornar a posar-se en suspensió. A més, estem situats en una zona molt densament poblada, i que està situada al costat de la desembocadura d’un riu com el Besòs, que també fa la seva aportació de sòlids.

I al final no hi ha ni un únic culpable ni una solució màgica, i s’ha d’anar treballant en diferents fronts. Els ciutadans podem aportar la nostra part, evitant tirar sòlids al WC com compreses, bastonets de les orelles,… i dipositant-los a les escombraries. També no tirant papers o altres objectes ni als carrers ni a les platges, ja que en cas de pluja poden acabar al mar. Algunes organitzacions organitzen de tant en tant neteges dels fons marins. Les administracions també han de contribuir, fent neteges preventives dels col·lectors, especialment abans de que comenci la temporada de bany, o netejant també les rieres. O incrementant la neteja dels carrers i de la mateixa platja, com s’hauria de fer a Badalona i no es fa prou. També, com es va fer en el cas del dipòsit de l’Estrella, es poden construir més dipòsits per aigües pluvials de manera que part de l’aigua de pluja es pugui acumular en aquests dipòsits i minimitzem l’abocament de sòlids a mar. Solucions a mitjà termini, però en les que hauríem de començar a treballar ja.

Altres posts relacionats:

https://merce-rius.cat/2013/08/06/la-gestio-preventiva-a-la-platja/

https://merce-rius.cat/2013/08/01/platja-quan-la-veritat-no-agrada-es-una-presa-de-pel/

https://merce-rius.cat/2013/07/26/la-platja-de-badalona-quan-es-mira-la-palla-a-lull-alie-i-no-es-veu-la-biga-al-propi/

https://merce-rius.cat/2013/07/14/el-diposit-de-pluvials-de-lestrella-8-anys-dhistoria/

https://merce-rius.cat/2013/07/10/la-solucio-als-solids-flotants-un-bon-atac/

https://merce-rius.cat/2013/07/07/qui-embruta-el-mar-a-badalona/

Conspiracions de platja

Badalona, Política,

tots contra miEl govern del PP ha tornat a celebrar el Summer Festival amb èxit de públic però novament envoltat de polèmica. L’any passat la polèmica va ser deguda a l’enlairada de fanalets, defensada per l’Ajuntament però advertida com  a perillosa per veïns, per bombers i protecció civil. L’any passat, l’Ajuntament va sol·licitar a la Generalitat permís per a fer les activitats al Passeig Marítim,  permís que la Generalitat va donar per als concerts, peròprohibint l’enlairament dels fanalets. Ara hem sabut que l’Ajuntament finalment va ser multat amb uns 16.000 euros per saltar-se la prohibiciód’enlairar-los.

Un any més tard, sembla que no en van aprendre i ara han tornat a organitzar concerts al passeig marítim. Per a alguns han demanat permís a la Generalitat i se’ls ha concedit, mentre que en d’altres com en el cas dels 40 Principales ni tan sols ho han demanat, o, com amb la segona ediciódel Summer Festival, ho han sol·licitat tard i malament.

Així, el govern del PP ha justificat les actuacions a la platja sense els permisos corresponents dient que a la gent li agrada i van en massa a veure el concert. Curiosa manera de justificar-ho, quan alhora és l’Ajuntament qui ha de donar permisos a qui vulgui organitzar una activitat a la via pública. A partir d’ara, amb l’argument del propi govern del PP d’Albiol, (que a la gent li agradi i hi vagi massivament) n’hi haurà prou per que les entitats obtinguin el permís per fer el que vulguin, on vulguin i quan vulguin i sense abonar la taxa corresponent? O aquest argument només funciona si ets del PP?

Més enllà d’això, és delirant la teoria conspirativa de la tinent d’alcalde Hervàs. Sembla com si fóssim en un pati d’escola: “senyoreta, als del Maresme la Generalitat els deixa i a nosaltres no!” ¿Per què no es planteja la regidora que els ajuntaments del Maresme, igual que havia fet sempre l’Ajuntament de Badalona, tramiten els permisos com cal i saben omplir el formulari que la Generalitat té penjat a la seva pàgina web? No és tan difícil fer-ho bé, i enviar-ho amb l’antelació suficient perquè la Generalitat ho pugui estudiar i requerir a l’Ajuntament que corregeixi les deficiències que calgui. Però és clar, és més fàcil dir que tota la culpa és dels altres, i que només amb enviar-ho abans que comenci el concert n’hi ha prou. I això ho diu una regidora que forma part d’un govern que exigeix que les entitats demanin permís pels actes que volen organitzar amb un mes d’antelació. És en aquest punt on seria interessant saber què pensa el col·lega de la regidora Hervàs, el senyor Jurado, davant la següent pregunta: ¿li diem a les entitats que a partir d’ara l’Ajuntament aplicarà el mateix criteri i que es podrà demanar permís el mateix dia de l’activitat?

En tot cas, part de la ciutadania ha gaudit d’uns concerts gratuïts, però ara falta veure què s’ha pagat per les actuacions, quines multes arribaran, i si el PP ens les farà pagar a tots o assumirà els seus propis errors. És a dir: compte amb el concepte “gratuït”, perquè ens falta saber què ha costat tota la broma, perquè duros a quatre peles no n’hi ha, i el que no es paga amb diners es paga amb dinades. Ciutat de primera, govern de tercera.