Diuen que els manuals de ciència política recomanen que quan algú entra de nou a governar li carregui tots els morts al govern anterior i s’intenti apropiar d’alguns dels seus èxits. Però al cap de dos anys i mig i d’haver aprovat un pressupost, com és el cas del PP a Badalona, un ha de començar a assumir les seves responsabilitats. Ja no cola que tot allò bo sigui del govern actual i tots els mals vinguin de governs anteriors.

Ara hem tingut l’episodi de l’esfondrament, de manera gairebé simultània, de diversos trams de carrers, degut al mal estat del clavegueram, concretament als carrers Vélez Rubio, Sagunt i Güell i Ferrer.

I a partir d’aquí el govern del PP li carrega tota la culpa als governs anteriors esgrimint que el clavegueram està en mal estat degut a que una part es va construir als anys 50 i una altra part als anys 60. I també es lamenta que durant els anys de bonança no es va fer la renovació necessària de la xarxa de clavegueram.

Hi ha literatura científica i tècnica* de prestigi que estableix una relació molt directa entre l’estat del clavegueram i el disseny i manteniment. I aquest és el veritable problema, si tenim en compte que una claveguera de formigó com les que tenim a Badalona pot durar en perfecte estat quasi un segle. Tot es redueix fonamentalment a una qüestió de bon disseny, manteniment i neteja. I per això no ens podem basar en l’antiguitat dels col·lectors, sinó que s’han d’inspeccionar

I suposo que és per això que el govern del PP s’oblida de dir que durant el mandat anterior, es va realitzar el pla director del clavegueram de Badalona, precisament per a cartografiar, veure l’estat en que es trobava, i analitzar les insuficiències d’aquesta xarxa. I que qui va impulsar de manera decidida aquest estudi va ser CiU. I d’aquí, entre d’altres coses, en va sorgir el projecte i es van reservar els diners d’inversions per a poder tirar endavant el dipòsit d’aigües pluvials de l’Estrella, del que tant presumeixen. Un dipòsit que es va construir sobretot per a evitar els problemes d’inundacions que es donaven a la zona de Sant Ignasi de Loiola, com ja vaig explicar amb detall en un post anterior i que va suposar una inversió de 8.699.223,75 €.

També s’oblida de dir que durant el mandat anterior es van fer renovacions de clavegueram com la substitució del col·lector de LLevant a la zona del Passeig Marítim (1.075.276,50 €) o quan es van reurbanitzar carrers com Guifré (1.500.000 €), Baldomer Solà (3.125.000 €), Saragossa (1.050.666,31 €), i Tortosa (1.275.894,31 €) entre d’altres.

Governar precisament vol dir prioritzar. Ara, gràcies al govern anterior amb PSC, CiU i ERC, Badalona disposa d’una eina molt valuosa, que proporciona molta informació de l’estat del clavegueram, que els hi hauria de permetre prioritzar les inversions. I tenint aquesta informació, el govern del PP ha decidit invertir en altres llocs. No s’hi val dir ara que tot ve d’abans. Si tant urgent i greu era, per què no s’ha passat al davant d’altres inversions? Per què el govern del PP ha reduït el manteniment del paviments dels carrers un 20% respecte del 2011? Perquè el govern del PP ha reduït el manteniment del clavegueram respecte del 2011 un 14,94% l’any 2012 i un 28,74% l’any 2013 coses que han sigut denunciades repetidament per CiU?

Preguntes que probablement es quedaran sense resposta, perquè deixen al PP sense arguments.

* Tot i que es poden utilitzar diferents materials pel clavegueram, el més utilitzat són els tubs de formigó. I si, per exemple, es consulten, escrits de l’ATHA (Asociación Española de Fabricantes de Tubos de Hormigón), podem veure que destaquen que aquest material és molt adequat, precisament per la seva durabilitat. Concretament, mencionen que hi ha molts casos de canonades instal·lades des de fa més de 75 anys i que es troben en perfecte estat de conservació. I com a exemple concret, citen que a l’any 1962 es va inspeccionar a fons el clavegueram de Sant Louis (Missouri, EUA), construït l’any 1868, no trobant-s’hi desperfectes remarcables és a dir, gairebé 100 anys, i en perfecte estat de revista. La conservació del clavegueram, més que dels anys que fa de la seva construcció, depèn de les condicions de funcionament, és a dir, de si hi ha abocaments industrials que poden malmetre el formigó, de si hi ha un pendent excessiu, que pot ocasionar erosió, o de si hi ha un pendent massa baix, que fa que hi hagi acumulacions de matèria orgànica que generin àcid sulfhídric que poden atacar químicament al formigó. Per tant, a partir de l’any de construcció del clavegueram no es pot determinar el seu estat de conservació, sinó que s’ha d’inspeccionar.

Aquests dies, i com a conseqüència del problema que hi ha hagut amb els sòlids flotants a la platja de Badalona, i en l’intens debat a les xarxes socials, hi ha gent que ens ha dit que els polítics ens discutim molt però no aportem solucions.

A mi m’agrada poc discutir-me, i menys perdre’m en debats estèrils, però no m’agrada que es falti a la veritat, que no s’expliquin bé les coses i que es busquin culpables on no n’hi ha. Perquè per a poder solucionar un problema primer s’ha de tenir una bona diagnosi, i culpant a d’altres a tort i a dret i sense proves no es va enlloc i el que és pitjor, no fa que en aquest cas tinguem menys sòlids al mar. I a més, abans de fixar-se en els altres, un ha de començar mirant el que té més a prop i veure si té la casa ben endreçada.

El problema dels sòlids a la platja és un problema antic, que ve de lluny, però després d’estius molt complicats, a començaments del 2000, aquest problema més o menys s’havia anat controlant, i els dies en els quals apareixien sòlids flotants eren escassos, i en general lligats a episodis de pluges.

És cert que Badalona per diferents motius té unes condicions complicades: té una conca important, i amb un gran pendent, i que amb els anys s’ha anat urbanitzant, el que fa que quan plou es puguin acumular quantitats d’aigua importants i que l’aigua no s’infiltri gaire en el terreny. A més té una sèrie de rieres que s’han anat canalitzant i s’han connectat al sistema de clavegueram de la ciutat, un sistema de sanejament unitari, és a dir, en el que pels mateixos col·lectors circulen l’aigua residual, l’aigua de les rieres, i les aigües pluvials. Tot això fa que a partir d’una quantitat de pluja molt moderada (a partir de 5 l/m2*) el sistema quedi col·lapsat i la barreja d’aigua residual i pluvial surti pels sobreeixidors que hi ha a la platja i d’aquí pugui anar al mar. I finalment, les corrents marines predominants al litoral tenen tendència a portar els sòlids cap a les platges de Badalona.

Davant d’això, s’ha de ser extremadament curós amb el manteniment del sistema de clavegueram i amb la neteja dels nostres carrers. I aquí és on el govern del PP s’ha relaxat, i ha disminuït clarament el pressupost destinat a aquestes partides, com també ha disminuït el personal dedicat a inspeccionar i portar la gestió del litoral badaloní. I al final, la qualitat de la platja se’n ressenteix.

I en aquest cas, no hi ha un culpable extern a qui acusar ni una sola solució màgica, perquè els problemes complexes requereixen atacar-los des de diferents vessants. Però el que si que està clar és que s’han de dur a terme accions preventives que permetin que quan plou arribi la mínima quantitat possible de sòlids al mar com per exemple:

–       Evitar al màxim que hi hagi sòlids al carrer. Això a Badalona en aquests moments és evident que no és així, i que ha disminuït la neteja que s’estava realitzant als carrers.

–       Fer tasques preventives de neteja de residus de les lleres de rius i rieres i també del clavegueram.

–       Netejar la platja i conscienciar a la gent que no es poden deixar residus a la sorra i que aquests també poden acabar al mar

–       Promoure des de l’Ajuntament una neteja del fons marí amb els clubs i la gent que fa submarinisme a la ciutat, no només per a fer la neteja, sinó també com a eina de conscienciació de la ciutadania.

–       De manera general reduir la utilització de plàstics, com s’ha fet per exemple amb la reducció en la utilització de bosses de plàstic.

–       Conscienciar a la gent que al WC no es pot llençar res que no sigui paper higiènic. La resta, tovalloletes o altres productes higiènics s’han de tractar com a residus i dipositar-los a les escombraries.

–       Controlar els abocaments de sòlids que es puguin fer des dels vaixells

I començant a fer aquestes accions és com ens en podrem sortir, però amb declaracions altisonants que no porten enlloc, i desviant l’atenció del problema no solucionarem res i continuarem convivint amb els sòlids a la platja els propers estius.

*Per tenir un ordre de magnitud, el dia 8 de juny de 2013, la pluja que va caure a Badalona va ser de 24 l/m2, i l’últim dia de pluja registrat, el 29 de juliol, la pluja va ser de 6,7 l/m2.

El govern del PP de Badalona continua negant la seva responsabilitat en la situació que està patint la platja de Badalona. Ara, fins i tot ho fa quan la Generalitat, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, li comunica per escrit que no ha detectat cap problema de funcionament a les depuradores del Besòs, Teià-Maresme Sud, Mataró, i Sant Andreu de Llavaneras que pugui vincular aquestes instal·lacions amb el problema dels residus flotants al litoral badaloní.

I com que això no agrada, al govern de la nostra ciutat l’única cosa que se li passa pel cap és tirar més llenya i qualificar aquesta informació de “presa de pèl”. Hi ha, òbviament, una part d’intencionalitat política i partidista en aquesta resposta fora de lloc. També una part d’ignorància, perquè si el govern del PP hagués enviat algun representant polític a la reunió, de dijous passat, de la Comissió de Platges que es va fer a l’ACA, tindria més elements sobre un problema que va centrar bona part de la trobada, i és que aquest estiu el fenomen dels sòlids flotants s’està produint de manera especial a una sèrie de municipis, entre els quals hi ha Badalona.

En aquesta reunió, l’ACA va mencionar l’extens estudi fet l’any 2004 sobre aquest problema, en el qual es concloïa que l’aportació de sòlids al mar deguts a incidències en depuradores era insignificant, i que principalment aquesta aportació es devia als sobreeiximents que es donaven en casos de pluja, en els quals el torrent pluvial arrossega i aboca al mar residus plàstics i vegetals presents als carrers i a la xarxa de desguàs. Una simple dada tècnica ho ha vingut corroborant: quan apareixen els sòlids no hi ha rastre de contaminació d’origen fecal, cosa que sí que trobaríem si es tractés d’abocaments continuats que provinguessin de les depuradores.

Segurament això el govern del PP de Badalona ho ignora de forma intencionada, perquè l’únic que vol és trobar una excusa i evitar que les mirades es fixin en el paper que té la seva gestió en l’agreujament d’aquest problema. En una anterior entrada d’aquest bloc ja vaig apuntar el paper que té la manca de neteja viària i de clavegueram en el fenomen, i com la irresponsabilitat del govern del PP, que en un any de major pluja ha netejat molt menys els carrers i la xarxa de clavegueram, és la clau de tot plegat. No cal insistir-hi, però no podem oblidar-ho.

La Generalitat ja ha dit oficialment que no hi ha cap incidència a les depuradores del Barcelonès i del Maresme que pugui explicar la presència de sòlids flotants al litoral badaloní. El govern de la nostra ciutat, en canvi, encara no ha estat capaç d’explicar amb dades objectives quina feina ha fet enguany per a mantenir lliures de residus plàstics i vegetals els carrers, les rieres i la xarxa de clavegueram. Sí ha fet el que acostuma a fer: una declaració fora de lloc, de baix to, considerant “una presa de pèl” la resposta de la Generalitat, que per a desgràcia de l’alcalde ve a dir que potser caldria que l’Ajuntament mirés què ha fet per a evitar-ho, desmuntant també la tesi defensada fins ara pel govern local sobre la procedència dels objectes amb què han de conviure els banyistes que van a la platja de Badalona.

Mentrestant, altra vegada el PP de Badalona no pot evitar la temptació de generar una polèmica que provoqui interès als mitjans de comunicació. Ho ha aconseguit. Això sí, a un preu força car: avui, la imatge pública de la ciutat com a destinació de sol i platja per a veïns del Vallès o comarques pròximes està ben tocada, i caldran molts esforços per a recuperar-la. Aquest és el greu problema on ens ha portat la gestió i la resposta d’un govern municipal més obsessionat en culpar algú que en assumir responsabilitats i trobar solucions.

El Periódico de Catalunya ha publicat un reportatge que es fa ressò de la situació que aquest estiu estem patint a la platja de Badalona: quasi cada dia hi ha un important problema de presència de sòlids flotants a l’aigua, és a dir, de restes vegetals, plàstics i altres objectes que suren portats per la corrent.

Badalona té una conca àmplia, i es troba estratègicament situada sota la Serralada de Marina. Té, per tant, una orografia marcada pel fet que en poca superfície es passa de la muntanya a la platja. Hi ha antigues rieres que avui són carrers importants de la ciutat, i altres que encara es conserven en estat natural, més o menys canalitzades. I a més al llarg dels anys hem anat augmentant la superfície pavimentada, pel que la infiltració de l’aigua en el subsòl és menor, i cada vegada es recull més aigua als carrers quan plou. Per tant, és una ciutat abocada al mar des de tots els punts de vista, un privilegi que poques ciutats del país tenen. Ara bé, això fa que sigui molt important prendre algunes precaucions per a evitar problemes com els que s’estan produint aquest estiu.

A principis del mandat 2007-2011 havíem estat seguint, des de l’Àrea de Medi Ambient que vaig tenir la responsabilitat d’encapçalar, el comportament de les aigües pluvials i residuals en aquesta complexa orografia badalonina, i els seus efectes en l’aigua dels nostres cinc quilòmetres de litoral. Havíem observat que amb pluges superiors a 5 l/m2, que no és gaire pluja, ja hi havia abocaments des dels sobreeixidors que hi ha a la platja. Una barreja d’aigües residuals i d’aigües pluvials que passava per damunt de l’última barrera del sistema de clavegueram i anava a parar al mar amb pluges de poc més de 5 litres per metre quadrat.

Calia fer alguna cosa.

I vàrem prendre mesures. La primera, començar la redacció del pla director del clavegueram, per a poder tenir una diagnosi clara d’on hi havia els problemes. La segona, incrementar la neteja dels carrers i de la pròpia xarxa de clavegueres amb un nou contracte molt més potent en dotació de recursos tècnics i humans i insistint en fer neteges preventives tant del clavegueram com de les lleres de les rieres abans de la temporada de platja. La tercera, iniciar el projecte de dipòsit d’aigües pluvials que s’ha inaugurat fa pocs dies. La quarta, aprofitar les obres del nou passeig marítim per a millorar els col·lectors de la zona i reduir alguns dels punts d’abocament d’aigües pluvials al litoral. La cinquena, tenir una brigada de neteja manual de la platja que actuava de reforç en les zones on l’Àrea Metropolitana tenia més dificultats per arribar.

En dos anys, una part d’aquesta feina s’ha deixat de fer.

S’ha reduït de forma notable la neteja als carrers i al sistema de clavegueram. Hi ha molts més residus vegetals i plàstics a la via pública dels que hi havia fa dos anys, per la simple raó que ara el personal i les màquines de neteja passen molt menys que abans. Les clavegueres tenen molt menys manteniment, i les rieres no es netegen com abans perquè l’Ajuntament quasi no contracta personal a través dels plans d’ocupació que en el mandat anterior es van implantar per a aquestes tasques.

Tot plegat és la principal resposta a la pregunta “Què passa a la platja de Badalona?” que es fa el diari El Periódico.

No cal donar-hi massa voltes més. No hi ha massa més a preguntar-se. I molt menys encara es pot mirar de trobar la palla a l’ull de l’altre quan el que és té és una enorme biga al propi ull. Perquè és fals que hi hagi un problema a la depuradora de Mataró, com ha arribat a justificar l’alcalde de Badalona. Si fos així, la qualitat microbiològica de l’aigua seria dolenta, cosa que no passa ni quan està plena de residus sòlids.

El problema és que a casa nostra, als nostres carrers i places, en tots aquests espais d’una ciutat abocada al mar, s’ha deixat de fer la feina preventiva que calia fer. S’argumentarà que això ha passat per raons pressupostàries, però no s’hi val a dir-ho quan aquest govern s’ha vantat de tancar exercicis econòmics amb superàvit, ni quan de tot en fan una festa.

Mentrestant, els veïns de Badalona hem de creuar els dits perquè aquell dia que triem per anar a la nostra platja sigui una excepció en la preocupant regla d’aquest estiu. I és que ja són massa els badalonins que m’he trobat i m’han dit, amb una barreja de vergonya i indignació, que han optat per anar a Barcelona, a Montgat o a Mataró per gaudir d’una estona de mar sense haver de fer molts quilòmetres.

Quan arriba l’estiu a Badalona i comença la temporada de platja retorna un clàssic: apareixen sòlids flotants a l’aigua de mar, amb més o menys intensitat segons els anys. I també es reprenen les converses i discussions sobre si avui l’aigua estava bé o no i sobre qui en té la responsabilitat, i si vénen del Maresme o d’alguna altra banda.

Aquest és un fet que fa anys que es repeteix, i que jo recordo ja dels anys en que la Muntsa Niso va ser regidora de Medi Ambient. I precisament durant aquella època l’Agència Catalana de l’Aigua va iniciar un estudi per a determinar-ne les causes, que va acabar l’any 2005 en una jornada per a donar a conèixer els resultats i que es va titular “Qui embruta el mar?“, i en una exposició amb el mateix nom.

Jo vaig participar com a consultora ambiental tant en l’estudi com en la jornada, evaluant l’efecte que els sobreiximents dels sistemes de sanejament, especialment en cas de pluja, podien tenir sobre l’aportació de sòlids al mar.

I els resultats van ser curiosos i val la pena compartir-los, perquè van apuntar a una varietat de causes, el que dificulta poder atacar el problema i buscar-ne responsables. D’entrada el que es va veure és que la problemàtica dels sòlids flotants i de la presència d’escumes és un problema que afecta a tota la Mediterrània i que majoritàriment l’origen dels sòlids prové de terra, però no només dels sistemes de sanejament, sinó que també a través de les rieres i rius.

Però també es va veure que els sòlids apareixen sobretot a l’estiu, degut a que la intensitat dels corrents superficials disminueix, i aleshores els sòlids tendeixen a acumular-se prop del litoral. I un altra conclusió de l’estudi va ser que la costa del Barcelonès és, després de la zona nord del Cap de Creus, una de les zones en les que durant l’estiu es donen durant més dies els corrents que afavoreixen la presència de sòlids, concretament durant un 53% dels dies.

En quant als sòlids que provenien dels sistemes de sanejament, aquests sobretot es produïen durant els episodis de pluja, més que degut a incidències, en una proporció de 10 a 1. I s’apuntaven diferents maneres de mitigar la seva presència fent més manteniment dels col.lectors, redactant plans directors del clavegueram o construint dipòsits d’aigües pluvials. Precisament aquestes mesures són algunes de les que es van posar en marxa durant el mandat anterior i fruit d’això és el dipòsit de l’Estrella que s’inaugura enguany. I en qualsevol cas, des del 2005 fins ara s’ha continuat invertint i fent noves depuradores i millorant-ne d’altres, pel que la situació ara és millor que abans.

I amb tot això, ara tenim al govern del PP de Badalona exigint responsabilitats a no se sap ben bé qui, fent un brindis al sol que servirà per a res. No hi ha una causa única que ho generi ni hi ha cap solució màgica. El que s’ha de fer és tornar a recuperar el manteniment i neteja dels col.lectors, fer manteniment de les rieres tal com es feia anteriorment, millorar la neteja dels carrers i fer una bona neteja de la sorra com es venia fent abans, ja que tot això, poc o molt, contribueix a que no vagin tants sòlids a l’aigua. I això s’hauria de combinar amb campanyes generals per conscienciar a la gent d’utilitzar menys plàstics, i de no llançar-los al wàter.

Però en canvi si que hi ha tasques que són responsabilitat directa de l’Ajuntament i s’hi pot fer molt, i aquí si que sembla que s’ha baixat el grau d’exigència. I amb això em refereixo a la manca de neteja de la sorra o a la manca de manteniment del Pont del Petroli, per a citar dos exemples. I també a un altre fet que ha passat desapercebut que és que un cop finalitzades dels obres del Passeig Marítim no s’ha treballat per a recuperar la certificació de la Q de qualitat turística a les nostres platges. Es cert que tenim tres banderes blaves, però el grau d’exigència i de control de la qualitat del servei que es dóna i el compromís que assumeix l’Ajuntament és molt superior en el cas de la Q que en el cas del guardó Bandera Blava. Però les dues coses són compatibles, i això s’ha deixat perdre, i s’ha renunciat a posicionar les nostres platges al costat del les poques que com Castelldefels, Vilanova o Salou ho tenen. I si l’objectiu de veritat és que la platja, a banda de ser un dels espais més utilitzats pels badalonins, passi a ser un dels grans atractius turístics de la ciutat no ens ho podem permetre, i hem de dedicar-hi els recursos suficients i tornar als nivells d’exigència que havíem tingut.