Tag Archives: Platja

Les barques de la platja de Badalona

image

No m’imagino la platja de Badalona sense barques. Les barques dels pescadors han estat presents a la sorra des de fa uns quants segles, quan es va començar a construir a l’Arenal i es va transformar en el barri de Baix a Mar. Aleshores la pesca va esdevenir una activitat important a Badalona, que va assolir el seu màxim l’any 1869, amb 700 persones que s’hi dedicaven i 170 barques. Amb el temps, el declivi va ser lent, però constant, i ara a la sorra només hi queden alguns vestigis d’aquella activitat. Els pescadors professionals ja es van traslladar al port, i a la platja ja no hi ha el tràfec de les barques que pujaven i baixaven per la sorra ni les xarxes que s’assecaven al sol.

Per això, l’any 2008 des de l’Àrea de Medi Ambient vàrem començar a parlar amb la Confraria de Pescadors de Badalona per tal que ens cedissin les barques que no s’utilitzaven. Algunes estaven en molt males condicions i es van retirar. D’altres es van poder restaurar, no per navegar, però si per restar a la sorra com a símbol i record del pescadors de Badalona.

Durant aquests anys, les barques s’han tornat a fer malbé. Tothom sap que la fusta arran de mar s’ha de cuidar, però es veu que els del PP se’n van oblidar. Ara, l’Ajuntament, ha publicat una nota de premsa en la que enlloc de parlar de restaurar les barques, només es parla de retirar les barques malmeses i de recuperar tot l’espai de les barques pel bany.

Hem engegat una campanya a les xarxes que en menys de 24 hores ja ha aconseguit 500 adhesions, que no para d’augmentar i a la que us convido a sumar-vos-hi. La gent de Badalona ens estimem les antigues barques dels pescadors a la sorra. Les que ens fan memòria d’un passat que molts encara recorden i un símbol de la Badalona de Baix a Mar que molts volem que es mantingui.

 

Fanalets i persecució política

imageAquest últim ple, l’alcalde i el seu equip ens han regalat amb una d’aquelles intervencions dignes de conservar a les hemeroteques. Diuen que la millor defensa és un bon atac. Potser si quan l’atac és bo, però quan no ho és, el ridícul és doble. I en aquest cas han volgut disfressar de victimisme el que és una incompetència en tota regla.

L’alcalde acusa a la Generalitat de persecució política perquè diu no volen que un ajuntament governat pel PP reuneixi a molta gent a la platja a la seva major glòria, mentre que en municipis governats per altres forces polítiques no passa res. I que aquest és l’origen de la multa que han posat per l’enlairada de fanalets de l’any passat i el motiu de perquè no han autoritzat el Summer Festival d’aquest any. O s’equivoca o encara pitjor, menteix.

La pregunta que fa és: “com és que si l’Ajuntament paga la neteja i manteniment del Passeig Marítim, ha de sol·licitar permís a la Generalitat per a organitzar-hi actes?” La resposta és molt senzilla, i el que és increïble és que quan ja fa tres anys que governen encara no ho sàpiguen. Tot això venia regulat per la Llei de Costes de l’any 1988, que depèn del govern de l’Estat, i que el PP va modificar amb majoria absoluta l’any 2013 i que en aquest aspecte va mantenir igual. Per tant, el dolent en aquest cas no és la Generalitat, que prohibeix, sinó que la Generalitat regula el que l’Estat i per tant en aquests moments el PP, determina. Al Cèsar el que és del Cèsar.

La següent pregunta que es fa el PP és: “com és que a Badalona La Generalitat ens multa quan enlairem fanalets i a la resta no?” I es compara amb diferents municipis com Manlleu, Roda de Ter, Olesa de Montserrat,… Sort que a les escoles catalanes, a part de convertir-nos en sobiranistes ens van ensenyar prou geografia, per saber que tots aquests municipis són d’interior, i que allà la llei de Costes no s’aplica, per raons ben obvies.

I aquí una afirmació: “La Generalitat ens persegueix per temes ideològics i per això ens multa”. La Generalitat té inspectors, però que evidentment no poden estar a tot arreu. I aquí vull fer un símil: Imaginem-nos que anem amb el cotxe i per error ens saltem un semàfor. A algú li pot haver passat. Però si no hi ha policia que ho vegi o accident, l’acció no té conseqüències per a l’infractor. Però si el dia abans avisem per la premsa que ens saltarem el semàfor, anem amb un cotxe llampant i tocant el clàxon, oi que tenim bastanta probabilitat que ens enxampin i acabem multats? I si per casualitat la Guàrdia Urbana no ens veu però fem notes de premsa i pengem fotos al facebook, no ens enxamparan? I si a més som l’administració que hauria de predicar amb l’exemple doncs encara més, no? A això se li diu persecució política o exhibicionisme impúdic?

I després el deliri: quan això ho organitzen independentistes no passa res. Doncs a part de tot el que ja he dit, i deixant de banda si estem a la costa o a l’interior, el que està clar és que estem en un país que en determinats moments de l’any presenta un elevat risc d’incendi. I molts dels actes que el PP va mencionar s’han fet fora de la temporada de risc d’incendis, que s’estableix entre mitjants de juny i mitjans de setembre. Així les enlairades de fanalets de Manresa, Torrelameu, Calella, Begur, La Seu d’Urgell, Centelles, Manlleu, Roda de Ter o Malgrat de mar que es van mencionar van ser fetes majoritàriament a l’hivern o fora de la temporada d’alt risc d’incendis. A ningú (que no sigui del PP) se li escapa que no és el mateix enlairar un fanalet a ple estiu, en moments on el risc d’incendis és màxim que enmig de l’hivern. En el cas de Badalona, l’endemà de l’enlairada van aparèixer fotos amb restes de fanalets a la Serralada de Marina. Ens argumenten que no va passar res, però una foto de l’alcalde muntant una festa valia aquest risc?

image

I finalment la pregunta: per què a altres municipis com Barcelona o Blanes els hi deixen organitzar concerts i no passa res? Potser perquè en el cas de Barcelona, al tenir el status de gran ciutat i té una regulació específica i en la resta perquè ho demanen amb temps i forma. Pel Summer Festival d’enguany, el mateix ajuntament que a les entitats que volen organitzar actes els hi demana que entrin la documentació un mes abans, ho va sol.licitar un parell de dies abans de fer-ho. I a més enlloc de complimentar el formulari electrònic va enviar un fax on mancava documentació que se li va haver de requerir. I no hi va haver temps material d’informar i autoritzar l’acte. Un concert que es podria haver autoritzat perfectament si s’hagués sol.licitat amb temps i amb la documentació necessària. Això és amagar la incompetència recorrent a la persecució política. Enlloc d’això el que haurien de fer és preguntar als municipis governats per altres forces polítiques com s’omple la documentació correctament. O sense anar gaire lluny, Castelldefels que està governada pel PP té aquests problemes?

Si el govern del PP de Badalona hagués utilitzat la meitat del temps que han perdut intentant demostrar una teoria conspiratòria en preguntar com s’han de fer els tràmits les coses haurien anat millor, els concerts s’haurien fet amb permís i els badalonins ens hauríem estalviat una multa que qui ho ha provocat hauria d’assumir.

L’aigua de la platja, debat a la Granja

IMG_2380Els amics de la Granja em van demanar que fes una xerrada amb l’Antoni Baños, durant molts anys president del SASBA, el club de submarinisme de Badalona, sobre el perquè s’embruta la platja de Badalona. Per mi va ser un plaer parlar sobre aquest tema, que malauradament es repeteix cada any, a vegades amb més o menys intensitat, i que no és fàcil de solucionar. El debat amb els assistents crec que va ser interessant, i voldria compartir amb vosaltres un resum del que vaig explicar, i que he anat explicant ja diverses vegades. A Badalona, la problemàtica dels sòlids flotants ve de lluny, i l’any 2004 ja es va fer un estudi en el qual vaig participar, en el que es donaven ja una sèrie de conclusions:

– Que degut a les corrents dominants, el tram de platja de Badalona, que fa una mena de badia, té tendència a acumular els sòlids flotants que hi ha a l’aigua. Els trams més afectats per aquest fenomen, són la costa nord del Cap de Creus, i aquest tram del litoral del Barcelonès. De la mateixa manera que quan hi ha temporals o no perdem sorra o en perdem menys que la resta de platges del Maresme o de Barcelona ciutat, perquè les corrents ens porten sorra, si hi ha algun sòlid flotant, també és més fàcil que ens arribi.

– La major aportació de sòlids al mar es produeix quan plou, i respecte dels sòlids que poden anar a parar al mar degut al mal funcionament de les depuradores d’aigües residuals, la proporció és de 10 a 1. Les depuradores d’aigües residuals es dimensionen per tractar unes 3 vegades el cabal normal en temps sec. Al nostre país, normalment els col·lectors formen part d’un sistema que s’anomena unitari, en el que les aigües residuals, les pluvials i fins i tot l’aigua de les rieres es fa circular pel clavegueram. Això vol dir que en cas de pluja, quan es supera determinat cabal, les aigües que no es poden tractar són abocades al mar, i el que s’aboca és una barreja d’aigües pluvials i residuals. En el cas de Badalona, les aigües residuals es condueixen cap a la depuradora del Besòs, que tracta les aigües residuals dels municipis de l’entorn i de part de Barcelona, i per tant, estem parlant d’una gran conca, que a més està molt urbanitzada, pel que hi ha poca infiltració en el terreny, i per tant, molta aigua de pluja acaba entrant al clavegueram que s’acaba desbordant. Tot això fa que, a part del problema dels sòlids, quan plou a Badalona, en general a partir dels 5 l/m2, s’hagi de prohibir el bany per contaminació d’origen fecal durant 24 o 48 hores.

 

IMG_2392Més enllà d’això, jo crec que en el cas dels sòlids flotants també que estem parlant d’un problema d’acumulació. El boom de la utilització de plàstics per a envasos i altres usos domèstics es va produir durant la dècada dels 50, i els plàstics tenen una vida de centenars d’anys. Per tant, al fons del mar podem trobar els plàstics que hem anat acumulant durant tots aquests anys, i que de tant en tant, poden tornar a posar-se en suspensió. A més, estem situats en una zona molt densament poblada, i que està situada al costat de la desembocadura d’un riu com el Besòs, que també fa la seva aportació de sòlids.

I al final no hi ha ni un únic culpable ni una solució màgica, i s’ha d’anar treballant en diferents fronts. Els ciutadans podem aportar la nostra part, evitant tirar sòlids al WC com compreses, bastonets de les orelles,… i dipositant-los a les escombraries. També no tirant papers o altres objectes ni als carrers ni a les platges, ja que en cas de pluja poden acabar al mar. Algunes organitzacions organitzen de tant en tant neteges dels fons marins. Les administracions també han de contribuir, fent neteges preventives dels col·lectors, especialment abans de que comenci la temporada de bany, o netejant també les rieres. O incrementant la neteja dels carrers i de la mateixa platja, com s’hauria de fer a Badalona i no es fa prou. També, com es va fer en el cas del dipòsit de l’Estrella, es poden construir més dipòsits per aigües pluvials de manera que part de l’aigua de pluja es pugui acumular en aquests dipòsits i minimitzem l’abocament de sòlids a mar. Solucions a mitjà termini, però en les que hauríem de començar a treballar ja.

Altres posts relacionats:

https://merce-rius.cat/2013/08/06/la-gestio-preventiva-a-la-platja/

https://merce-rius.cat/2013/08/01/platja-quan-la-veritat-no-agrada-es-una-presa-de-pel/

https://merce-rius.cat/2013/07/26/la-platja-de-badalona-quan-es-mira-la-palla-a-lull-alie-i-no-es-veu-la-biga-al-propi/

https://merce-rius.cat/2013/07/14/el-diposit-de-pluvials-de-lestrella-8-anys-dhistoria/

https://merce-rius.cat/2013/07/10/la-solucio-als-solids-flotants-un-bon-atac/

https://merce-rius.cat/2013/07/07/qui-embruta-el-mar-a-badalona/

Conspiracions de platja

tots contra miEl govern del PP ha tornat a celebrar el Summer Festival amb èxit de públic però novament envoltat de polèmica. L’any passat la polèmica va ser deguda a l’enlairada de fanalets, defensada per l’Ajuntament però advertida com  a perillosa per veïns, per bombers i protecció civil. L’any passat, l’Ajuntament va sol·licitar a la Generalitat permís per a fer les activitats al Passeig Marítim,  permís que la Generalitat va donar per als concerts, peròprohibint l’enlairament dels fanalets. Ara hem sabut que l’Ajuntament finalment va ser multat amb uns 16.000 euros per saltar-se la prohibiciód’enlairar-los.

Un any més tard, sembla que no en van aprendre i ara han tornat a organitzar concerts al passeig marítim. Per a alguns han demanat permís a la Generalitat i se’ls ha concedit, mentre que en d’altres com en el cas dels 40 Principales ni tan sols ho han demanat, o, com amb la segona ediciódel Summer Festival, ho han sol·licitat tard i malament.

Així, el govern del PP ha justificat les actuacions a la platja sense els permisos corresponents dient que a la gent li agrada i van en massa a veure el concert. Curiosa manera de justificar-ho, quan alhora és l’Ajuntament qui ha de donar permisos a qui vulgui organitzar una activitat a la via pública. A partir d’ara, amb l’argument del propi govern del PP d’Albiol, (que a la gent li agradi i hi vagi massivament) n’hi haurà prou per que les entitats obtinguin el permís per fer el que vulguin, on vulguin i quan vulguin i sense abonar la taxa corresponent? O aquest argument només funciona si ets del PP?

Més enllà d’això, és delirant la teoria conspirativa de la tinent d’alcalde Hervàs. Sembla com si fóssim en un pati d’escola: “senyoreta, als del Maresme la Generalitat els deixa i a nosaltres no!” ¿Per què no es planteja la regidora que els ajuntaments del Maresme, igual que havia fet sempre l’Ajuntament de Badalona, tramiten els permisos com cal i saben omplir el formulari que la Generalitat té penjat a la seva pàgina web? No és tan difícil fer-ho bé, i enviar-ho amb l’antelació suficient perquè la Generalitat ho pugui estudiar i requerir a l’Ajuntament que corregeixi les deficiències que calgui. Però és clar, és més fàcil dir que tota la culpa és dels altres, i que només amb enviar-ho abans que comenci el concert n’hi ha prou. I això ho diu una regidora que forma part d’un govern que exigeix que les entitats demanin permís pels actes que volen organitzar amb un mes d’antelació. És en aquest punt on seria interessant saber què pensa el col·lega de la regidora Hervàs, el senyor Jurado, davant la següent pregunta: ¿li diem a les entitats que a partir d’ara l’Ajuntament aplicarà el mateix criteri i que es podrà demanar permís el mateix dia de l’activitat?

En tot cas, part de la ciutadania ha gaudit d’uns concerts gratuïts, però ara falta veure què s’ha pagat per les actuacions, quines multes arribaran, i si el PP ens les farà pagar a tots o assumirà els seus propis errors. És a dir: compte amb el concepte “gratuït”, perquè ens falta saber què ha costat tota la broma, perquè duros a quatre peles no n’hi ha, i el que no es paga amb diners es paga amb dinades. Ciutat de primera, govern de tercera.

Clavegueres i política

imatge (AJB_MITJA)

Diuen que els manuals de ciència política recomanen que quan algú entra de nou a governar li carregui tots els morts al govern anterior i s’intenti apropiar d’alguns dels seus èxits. Però al cap de dos anys i mig i d’haver aprovat un pressupost, com és el cas del PP a Badalona, un ha de començar a assumir les seves responsabilitats. Ja no cola que tot allò bo sigui del govern actual i tots els mals vinguin de governs anteriors.

Ara hem tingut l’episodi de l’esfondrament, de manera gairebé simultània, de diversos trams de carrers, degut al mal estat del clavegueram, concretament als carrers Vélez Rubio, Sagunt i Güell i Ferrer.

I a partir d’aquí el govern del PP li carrega tota la culpa als governs anteriors esgrimint que el clavegueram està en mal estat degut a que una part es va construir als anys 50 i una altra part als anys 60. I també es lamenta que durant els anys de bonança no es va fer la renovació necessària de la xarxa de clavegueram.

Hi ha literatura científica i tècnica* de prestigi que estableix una relació molt directa entre l’estat del clavegueram i el disseny i manteniment. I aquest és el veritable problema, si tenim en compte que una claveguera de formigó com les que tenim a Badalona pot durar en perfecte estat quasi un segle. Tot es redueix fonamentalment a una qüestió de bon disseny, manteniment i neteja. I per això no ens podem basar en l’antiguitat dels col·lectors, sinó que s’han d’inspeccionar

I suposo que és per això que el govern del PP s’oblida de dir que durant el mandat anterior, es va realitzar el pla director del clavegueram de Badalona, precisament per a cartografiar, veure l’estat en que es trobava, i analitzar les insuficiències d’aquesta xarxa. I que qui va impulsar de manera decidida aquest estudi va ser CiU. I d’aquí, entre d’altres coses, en va sorgir el projecte i es van reservar els diners d’inversions per a poder tirar endavant el dipòsit d’aigües pluvials de l’Estrella, del que tant presumeixen. Un dipòsit que es va construir sobretot per a evitar els problemes d’inundacions que es donaven a la zona de Sant Ignasi de Loiola, com ja vaig explicar amb detall en un post anterior i que va suposar una inversió de 8.699.223,75 €.

També s’oblida de dir que durant el mandat anterior es van fer renovacions de clavegueram com la substitució del col·lector de LLevant a la zona del Passeig Marítim (1.075.276,50 €) o quan es van reurbanitzar carrers com Guifré (1.500.000 €), Baldomer Solà (3.125.000 €), Saragossa (1.050.666,31 €), i Tortosa (1.275.894,31 €) entre d’altres.

Governar precisament vol dir prioritzar. Ara, gràcies al govern anterior amb PSC, CiU i ERC, Badalona disposa d’una eina molt valuosa, que proporciona molta informació de l’estat del clavegueram, que els hi hauria de permetre prioritzar les inversions. I tenint aquesta informació, el govern del PP ha decidit invertir en altres llocs. No s’hi val dir ara que tot ve d’abans. Si tant urgent i greu era, per què no s’ha passat al davant d’altres inversions? Per què el govern del PP ha reduït el manteniment del paviments dels carrers un 20% respecte del 2011? Perquè el govern del PP ha reduït el manteniment del clavegueram respecte del 2011 un 14,94% l’any 2012 i un 28,74% l’any 2013 coses que han sigut denunciades repetidament per CiU?

Preguntes que probablement es quedaran sense resposta, perquè deixen al PP sense arguments.

* Tot i que es poden utilitzar diferents materials pel clavegueram, el més utilitzat són els tubs de formigó. I si, per exemple, es consulten, escrits de l’ATHA (Asociación Española de Fabricantes de Tubos de Hormigón), podem veure que destaquen que aquest material és molt adequat, precisament per la seva durabilitat. Concretament, mencionen que hi ha molts casos de canonades instal·lades des de fa més de 75 anys i que es troben en perfecte estat de conservació. I com a exemple concret, citen que a l’any 1962 es va inspeccionar a fons el clavegueram de Sant Louis (Missouri, EUA), construït l’any 1868, no trobant-s’hi desperfectes remarcables és a dir, gairebé 100 anys, i en perfecte estat de revista. La conservació del clavegueram, més que dels anys que fa de la seva construcció, depèn de les condicions de funcionament, és a dir, de si hi ha abocaments industrials que poden malmetre el formigó, de si hi ha un pendent excessiu, que pot ocasionar erosió, o de si hi ha un pendent massa baix, que fa que hi hagi acumulacions de matèria orgànica que generin àcid sulfhídric que poden atacar químicament al formigó. Per tant, a partir de l’any de construcció del clavegueram no es pot determinar el seu estat de conservació, sinó que s’ha d’inspeccionar.

La gestió preventiva a la platja

Imatge

Aquests dies, i com a conseqüència del problema que hi ha hagut amb els sòlids flotants a la platja de Badalona, i en l’intens debat a les xarxes socials, hi ha gent que ens ha dit que els polítics ens discutim molt però no aportem solucions.

A mi m’agrada poc discutir-me, i menys perdre’m en debats estèrils, però no m’agrada que es falti a la veritat, que no s’expliquin bé les coses i que es busquin culpables on no n’hi ha. Perquè per a poder solucionar un problema primer s’ha de tenir una bona diagnosi, i culpant a d’altres a tort i a dret i sense proves no es va enlloc i el que és pitjor, no fa que en aquest cas tinguem menys sòlids al mar. I a més, abans de fixar-se en els altres, un ha de començar mirant el que té més a prop i veure si té la casa ben endreçada.

El problema dels sòlids a la platja és un problema antic, que ve de lluny, però després d’estius molt complicats, a començaments del 2000, aquest problema més o menys s’havia anat controlant, i els dies en els quals apareixien sòlids flotants eren escassos, i en general lligats a episodis de pluges.

És cert que Badalona per diferents motius té unes condicions complicades: té una conca important, i amb un gran pendent, i que amb els anys s’ha anat urbanitzant, el que fa que quan plou es puguin acumular quantitats d’aigua importants i que l’aigua no s’infiltri gaire en el terreny. A més té una sèrie de rieres que s’han anat canalitzant i s’han connectat al sistema de clavegueram de la ciutat, un sistema de sanejament unitari, és a dir, en el que pels mateixos col·lectors circulen l’aigua residual, l’aigua de les rieres, i les aigües pluvials. Tot això fa que a partir d’una quantitat de pluja molt moderada (a partir de 5 l/m2*) el sistema quedi col·lapsat i la barreja d’aigua residual i pluvial surti pels sobreeixidors que hi ha a la platja i d’aquí pugui anar al mar. I finalment, les corrents marines predominants al litoral tenen tendència a portar els sòlids cap a les platges de Badalona.

Davant d’això, s’ha de ser extremadament curós amb el manteniment del sistema de clavegueram i amb la neteja dels nostres carrers. I aquí és on el govern del PP s’ha relaxat, i ha disminuït clarament el pressupost destinat a aquestes partides, com també ha disminuït el personal dedicat a inspeccionar i portar la gestió del litoral badaloní. I al final, la qualitat de la platja se’n ressenteix.

I en aquest cas, no hi ha un culpable extern a qui acusar ni una sola solució màgica, perquè els problemes complexes requereixen atacar-los des de diferents vessants. Però el que si que està clar és que s’han de dur a terme accions preventives que permetin que quan plou arribi la mínima quantitat possible de sòlids al mar com per exemple:

–       Evitar al màxim que hi hagi sòlids al carrer. Això a Badalona en aquests moments és evident que no és així, i que ha disminuït la neteja que s’estava realitzant als carrers.

–       Fer tasques preventives de neteja de residus de les lleres de rius i rieres i també del clavegueram.

–       Netejar la platja i conscienciar a la gent que no es poden deixar residus a la sorra i que aquests també poden acabar al mar

–       Promoure des de l’Ajuntament una neteja del fons marí amb els clubs i la gent que fa submarinisme a la ciutat, no només per a fer la neteja, sinó també com a eina de conscienciació de la ciutadania.

–       De manera general reduir la utilització de plàstics, com s’ha fet per exemple amb la reducció en la utilització de bosses de plàstic.

–       Conscienciar a la gent que al WC no es pot llençar res que no sigui paper higiènic. La resta, tovalloletes o altres productes higiènics s’han de tractar com a residus i dipositar-los a les escombraries.

–       Controlar els abocaments de sòlids que es puguin fer des dels vaixells

I començant a fer aquestes accions és com ens en podrem sortir, però amb declaracions altisonants que no porten enlloc, i desviant l’atenció del problema no solucionarem res i continuarem convivint amb els sòlids a la platja els propers estius.

*Per tenir un ordre de magnitud, el dia 8 de juny de 2013, la pluja que va caure a Badalona va ser de 24 l/m2, i l’últim dia de pluja registrat, el 29 de juliol, la pluja va ser de 6,7 l/m2.

Platja: quan la veritat no agrada, és una “presa de pèl”

Imatge

El govern del PP de Badalona continua negant la seva responsabilitat en la situació que està patint la platja de Badalona. Ara, fins i tot ho fa quan la Generalitat, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, li comunica per escrit que no ha detectat cap problema de funcionament a les depuradores del Besòs, Teià-Maresme Sud, Mataró, i Sant Andreu de Llavaneras que pugui vincular aquestes instal·lacions amb el problema dels residus flotants al litoral badaloní.

I com que això no agrada, al govern de la nostra ciutat l’única cosa que se li passa pel cap és tirar més llenya i qualificar aquesta informació de “presa de pèl”. Hi ha, òbviament, una part d’intencionalitat política i partidista en aquesta resposta fora de lloc. També una part d’ignorància, perquè si el govern del PP hagués enviat algun representant polític a la reunió, de dijous passat, de la Comissió de Platges que es va fer a l’ACA, tindria més elements sobre un problema que va centrar bona part de la trobada, i és que aquest estiu el fenomen dels sòlids flotants s’està produint de manera especial a una sèrie de municipis, entre els quals hi ha Badalona.

En aquesta reunió, l’ACA va mencionar l’extens estudi fet l’any 2004 sobre aquest problema, en el qual es concloïa que l’aportació de sòlids al mar deguts a incidències en depuradores era insignificant, i que principalment aquesta aportació es devia als sobreeiximents que es donaven en casos de pluja, en els quals el torrent pluvial arrossega i aboca al mar residus plàstics i vegetals presents als carrers i a la xarxa de desguàs. Una simple dada tècnica ho ha vingut corroborant: quan apareixen els sòlids no hi ha rastre de contaminació d’origen fecal, cosa que sí que trobaríem si es tractés d’abocaments continuats que provinguessin de les depuradores.

Segurament això el govern del PP de Badalona ho ignora de forma intencionada, perquè l’únic que vol és trobar una excusa i evitar que les mirades es fixin en el paper que té la seva gestió en l’agreujament d’aquest problema. En una anterior entrada d’aquest bloc ja vaig apuntar el paper que té la manca de neteja viària i de clavegueram en el fenomen, i com la irresponsabilitat del govern del PP, que en un any de major pluja ha netejat molt menys els carrers i la xarxa de clavegueram, és la clau de tot plegat. No cal insistir-hi, però no podem oblidar-ho.

La Generalitat ja ha dit oficialment que no hi ha cap incidència a les depuradores del Barcelonès i del Maresme que pugui explicar la presència de sòlids flotants al litoral badaloní. El govern de la nostra ciutat, en canvi, encara no ha estat capaç d’explicar amb dades objectives quina feina ha fet enguany per a mantenir lliures de residus plàstics i vegetals els carrers, les rieres i la xarxa de clavegueram. Sí ha fet el que acostuma a fer: una declaració fora de lloc, de baix to, considerant “una presa de pèl” la resposta de la Generalitat, que per a desgràcia de l’alcalde ve a dir que potser caldria que l’Ajuntament mirés què ha fet per a evitar-ho, desmuntant també la tesi defensada fins ara pel govern local sobre la procedència dels objectes amb què han de conviure els banyistes que van a la platja de Badalona.

Mentrestant, altra vegada el PP de Badalona no pot evitar la temptació de generar una polèmica que provoqui interès als mitjans de comunicació. Ho ha aconseguit. Això sí, a un preu força car: avui, la imatge pública de la ciutat com a destinació de sol i platja per a veïns del Vallès o comarques pròximes està ben tocada, i caldran molts esforços per a recuperar-la. Aquest és el greu problema on ens ha portat la gestió i la resposta d’un govern municipal més obsessionat en culpar algú que en assumir responsabilitats i trobar solucions.

La platja de Badalona: quan es mira la palla a l’ull aliè i no es veu la biga al propi

20130726-193442.jpg

El Periódico de Catalunya ha publicat un reportatge que es fa ressò de la situació que aquest estiu estem patint a la platja de Badalona: quasi cada dia hi ha un important problema de presència de sòlids flotants a l’aigua, és a dir, de restes vegetals, plàstics i altres objectes que suren portats per la corrent.

Badalona té una conca àmplia, i es troba estratègicament situada sota la Serralada de Marina. Té, per tant, una orografia marcada pel fet que en poca superfície es passa de la muntanya a la platja. Hi ha antigues rieres que avui són carrers importants de la ciutat, i altres que encara es conserven en estat natural, més o menys canalitzades. I a més al llarg dels anys hem anat augmentant la superfície pavimentada, pel que la infiltració de l’aigua en el subsòl és menor, i cada vegada es recull més aigua als carrers quan plou. Per tant, és una ciutat abocada al mar des de tots els punts de vista, un privilegi que poques ciutats del país tenen. Ara bé, això fa que sigui molt important prendre algunes precaucions per a evitar problemes com els que s’estan produint aquest estiu.

A principis del mandat 2007-2011 havíem estat seguint, des de l’Àrea de Medi Ambient que vaig tenir la responsabilitat d’encapçalar, el comportament de les aigües pluvials i residuals en aquesta complexa orografia badalonina, i els seus efectes en l’aigua dels nostres cinc quilòmetres de litoral. Havíem observat que amb pluges superiors a 5 l/m2, que no és gaire pluja, ja hi havia abocaments des dels sobreeixidors que hi ha a la platja. Una barreja d’aigües residuals i d’aigües pluvials que passava per damunt de l’última barrera del sistema de clavegueram i anava a parar al mar amb pluges de poc més de 5 litres per metre quadrat.

Calia fer alguna cosa.

I vàrem prendre mesures. La primera, començar la redacció del pla director del clavegueram, per a poder tenir una diagnosi clara d’on hi havia els problemes. La segona, incrementar la neteja dels carrers i de la pròpia xarxa de clavegueres amb un nou contracte molt més potent en dotació de recursos tècnics i humans i insistint en fer neteges preventives tant del clavegueram com de les lleres de les rieres abans de la temporada de platja. La tercera, iniciar el projecte de dipòsit d’aigües pluvials que s’ha inaugurat fa pocs dies. La quarta, aprofitar les obres del nou passeig marítim per a millorar els col·lectors de la zona i reduir alguns dels punts d’abocament d’aigües pluvials al litoral. La cinquena, tenir una brigada de neteja manual de la platja que actuava de reforç en les zones on l’Àrea Metropolitana tenia més dificultats per arribar.

En dos anys, una part d’aquesta feina s’ha deixat de fer.

S’ha reduït de forma notable la neteja als carrers i al sistema de clavegueram. Hi ha molts més residus vegetals i plàstics a la via pública dels que hi havia fa dos anys, per la simple raó que ara el personal i les màquines de neteja passen molt menys que abans. Les clavegueres tenen molt menys manteniment, i les rieres no es netegen com abans perquè l’Ajuntament quasi no contracta personal a través dels plans d’ocupació que en el mandat anterior es van implantar per a aquestes tasques.

20130726-192819.jpg

Tot plegat és la principal resposta a la pregunta “Què passa a la platja de Badalona?” que es fa el diari El Periódico.

No cal donar-hi massa voltes més. No hi ha massa més a preguntar-se. I molt menys encara es pot mirar de trobar la palla a l’ull de l’altre quan el que és té és una enorme biga al propi ull. Perquè és fals que hi hagi un problema a la depuradora de Mataró, com ha arribat a justificar l’alcalde de Badalona. Si fos així, la qualitat microbiològica de l’aigua seria dolenta, cosa que no passa ni quan està plena de residus sòlids.

El problema és que a casa nostra, als nostres carrers i places, en tots aquests espais d’una ciutat abocada al mar, s’ha deixat de fer la feina preventiva que calia fer. S’argumentarà que això ha passat per raons pressupostàries, però no s’hi val a dir-ho quan aquest govern s’ha vantat de tancar exercicis econòmics amb superàvit, ni quan de tot en fan una festa.

Mentrestant, els veïns de Badalona hem de creuar els dits perquè aquell dia que triem per anar a la nostra platja sigui una excepció en la preocupant regla d’aquest estiu. I és que ja són massa els badalonins que m’he trobat i m’han dit, amb una barreja de vergonya i indignació, que han optat per anar a Barcelona, a Montgat o a Mataró per gaudir d’una estona de mar sense haver de fer molts quilòmetres.

Qui embruta el mar a Badalona?

20130707-150759.jpg

Quan arriba l’estiu a Badalona i comença la temporada de platja retorna un clàssic: apareixen sòlids flotants a l’aigua de mar, amb més o menys intensitat segons els anys. I també es reprenen les converses i discussions sobre si avui l’aigua estava bé o no i sobre qui en té la responsabilitat, i si vénen del Maresme o d’alguna altra banda.

Aquest és un fet que fa anys que es repeteix, i que jo recordo ja dels anys en que la Muntsa Niso va ser regidora de Medi Ambient. I precisament durant aquella època l’Agència Catalana de l’Aigua va iniciar un estudi per a determinar-ne les causes, que va acabar l’any 2005 en una jornada per a donar a conèixer els resultats i que es va titular “Qui embruta el mar?“, i en una exposició amb el mateix nom.

Jo vaig participar com a consultora ambiental tant en l’estudi com en la jornada, evaluant l’efecte que els sobreiximents dels sistemes de sanejament, especialment en cas de pluja, podien tenir sobre l’aportació de sòlids al mar.

I els resultats van ser curiosos i val la pena compartir-los, perquè van apuntar a una varietat de causes, el que dificulta poder atacar el problema i buscar-ne responsables. D’entrada el que es va veure és que la problemàtica dels sòlids flotants i de la presència d’escumes és un problema que afecta a tota la Mediterrània i que majoritàriment l’origen dels sòlids prové de terra, però no només dels sistemes de sanejament, sinó que també a través de les rieres i rius.

Però també es va veure que els sòlids apareixen sobretot a l’estiu, degut a que la intensitat dels corrents superficials disminueix, i aleshores els sòlids tendeixen a acumular-se prop del litoral. I un altra conclusió de l’estudi va ser que la costa del Barcelonès és, després de la zona nord del Cap de Creus, una de les zones en les que durant l’estiu es donen durant més dies els corrents que afavoreixen la presència de sòlids, concretament durant un 53% dels dies.

En quant als sòlids que provenien dels sistemes de sanejament, aquests sobretot es produïen durant els episodis de pluja, més que degut a incidències, en una proporció de 10 a 1. I s’apuntaven diferents maneres de mitigar la seva presència fent més manteniment dels col.lectors, redactant plans directors del clavegueram o construint dipòsits d’aigües pluvials. Precisament aquestes mesures són algunes de les que es van posar en marxa durant el mandat anterior i fruit d’això és el dipòsit de l’Estrella que s’inaugura enguany. I en qualsevol cas, des del 2005 fins ara s’ha continuat invertint i fent noves depuradores i millorant-ne d’altres, pel que la situació ara és millor que abans.

I amb tot això, ara tenim al govern del PP de Badalona exigint responsabilitats a no se sap ben bé qui, fent un brindis al sol que servirà per a res. No hi ha una causa única que ho generi ni hi ha cap solució màgica. El que s’ha de fer és tornar a recuperar el manteniment i neteja dels col.lectors, fer manteniment de les rieres tal com es feia anteriorment, millorar la neteja dels carrers i fer una bona neteja de la sorra com es venia fent abans, ja que tot això, poc o molt, contribueix a que no vagin tants sòlids a l’aigua. I això s’hauria de combinar amb campanyes generals per conscienciar a la gent d’utilitzar menys plàstics, i de no llançar-los al wàter.

Però en canvi si que hi ha tasques que són responsabilitat directa de l’Ajuntament i s’hi pot fer molt, i aquí si que sembla que s’ha baixat el grau d’exigència. I amb això em refereixo a la manca de neteja de la sorra o a la manca de manteniment del Pont del Petroli, per a citar dos exemples. I també a un altre fet que ha passat desapercebut que és que un cop finalitzades dels obres del Passeig Marítim no s’ha treballat per a recuperar la certificació de la Q de qualitat turística a les nostres platges. Es cert que tenim tres banderes blaves, però el grau d’exigència i de control de la qualitat del servei que es dóna i el compromís que assumeix l’Ajuntament és molt superior en el cas de la Q que en el cas del guardó Bandera Blava. Però les dues coses són compatibles, i això s’ha deixat perdre, i s’ha renunciat a posicionar les nostres platges al costat del les poques que com Castelldefels, Vilanova o Salou ho tenen. I si l’objectiu de veritat és que la platja, a banda de ser un dels espais més utilitzats pels badalonins, passi a ser un dels grans atractius turístics de la ciutat no ens ho podem permetre, i hem de dedicar-hi els recursos suficients i tornar als nivells d’exigència que havíem tingut.