Aquest és un període de vacances estrany, doncs és agost però per diferents motius estem assistint a un degoteig de compareixences i notícies polítiques com no havia passat altres anys, amb un conflicte internacional inclòs. Una d’aquestes notícies ha estat la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat. El govern de l’estat sabia des de finals de maig, que la Comissió Europea li havia flexibilitzat l’objectiu de dèficit del 4,5% inicial al 6,5%. Malgrat això, van triar la data del 31 de juliol, data ben curiosa per cert, per a comunicar l’objectiu de dèficit a les comunitats autònomes. Un objectiu de dèficit que en el cas de Catalunya ha passat de ser del 0,7% del PIB al 1,58%, lluny però del 2,1% que correspondria si ens donessin una tercera part del dèficit o del 1,8% que el govern de la Generalitat estava disposat a acceptar com a límit.

Tot això ha portat a que el govern de la Generalitat hagi decidit prorrogar els pressupostos del 2013, i concentrar les energies en l’elaboració dels pressupostos del 2014. I a partir d’aquí s’han desfermat les crítiques de l’oposició, no tant contra el govern central, pel que suposa de patiment per a la gent l’haver de fer uns pressupostos restrictius, sinó perquè no es pot discutir un pressupost al Parlament i no es poden variar prioritats.

Els que diuen això, són els que a priori ja fa temps que van decidir que no votarien mai uns pressupostos presentats per CiU, i sembla que l´únic que busquen és visualitzar la prestesa debilitat del govern i poder visualitzar que el govern fa retallades.

Però s’obliden de dir que, encara que es discuteixin o no els pressupostos, el marge de maniobra és molt petit, i més quan si es comencés a tramitar ara el projecte de pressupostos, tindríem un període de tramitació parlamentaria que si és similar al dels pressupostos del 2010 s’allargaria fins a mitjans d’octubre. Algú es creu que per molt que es canviïn algunes prioritats, i amb aproximadament un 80% del pressupost executat hi ha marge per a gaire res? I quan acabéssim amb els pressupostos del 2013, s’hauria de tornar a començar la discussió de cara als del 2014?

I molts dels que ens acusen als de CiU de retallar són els que, especialment l’any 2010, quan ja hi havia crisi, van tirar la casa per la finestra, tal com fer evident Ferran Falcó al Parlament, al valorar l’informe de la Sindicatura de Comptes del  pressupost del 2010.  El forat que el tripartit va deixar l’any 2010, va ser un dèficit de 8.400 milions d’euros, el doble del que s’ha hagut de retallar fins ara. Però quan critiquen les retallades i de passada a CiU, s’obliden d’aquest petit detall i no tenen cap mania a agafar pancartes i a ser els primers a protestar. Com tampoc diuen que l’endeutament va incrementar-se de manera molt important i una bona part del pressupost va a pagar interessos, en concret durant l’any 2012 es van pagar 1.743 milions d’euros per aquest concepte.

I ara les coses són complicades, d’una banda perquè es va fer malament i es va estirar més el braç que la màniga, i per tant ja partíem d’una situació dolenta, però a més, perquè hi ha una voluntat del govern central del PP de recentralitzar i anar ofegant a les autonomies. Per això ara no hem de malgastar energies en discussions que tenen efectes mediàtics però pocs efectes pràctics, i centrar-nos en la discussió dels pressupostos del 2014, que són els que ens han de permetre encarar millor l’any vinent, i amb els que s’ha d’intentar controlar el dèficit no limitant més la despesa, perquè no hi ha marge, sinó incrementant els ingressos, i exigint a l’estat tot el que ens deu. I a banda d’anar preparant la consulta, també hem de lluitar per a un millor sistema de finançament, perquè sigui quin sigui el resultat, encara ens queda un camí molt llarg i difícil, i l’hem d’afrontar en les millors condicions possibles.